Editorial Pàgina Roja núm. 36 (Corriente Roja)

La possibilitat d’un pacte PSOE-PODEMOS-IU s’obre pas després que Pablo Iglesias s’oferís com a vicepresident d’un “govern del canvi” presidit per Pedro Sánchez. També Alberto Garzón, d’IU, ha manifestat la seva disposició a participar en el joc.

El Congrés de Diputats té dos mesos de termini, a partir de la primera sessió d’investidura, per triar president, abans que es convoquin noves eleccions. Mentrestant, la Comissió Europea i l’Eurogrup ja han advertit que “Espanya ha de conformar un govern estable al més aviat possible”. El mateix diu la patronal, que clama per un govern “estable”, fins i tot encara que fos “d’esquerres”. La UE ha deixat també molt clars els deures del proper govern: una retallada de 9000 milions i aprofundir les reformes de Rajoy, començant per la laboral. Tot perquè el pagament del deute als banquers no es vegi amenaçat.

El nou govern que surti de les negociacions en curs, sigui el que sigui, estarà marcat per dos trets fonamentals: els plans antipopulars que li dicta Brussel·les i la seva feblesa, ja que es tractarà d’un govern sense majoria absoluta. És un escenari que obre la porta at què 2016 sigui un any en què la lluita social torni a posar-se al centre de l’escenari.

Les il·lusions en un “govern d’esquerres” són grans i encara creixeran en aquestes setmanes, empeses per la necessitat de desfer-se del PP i de revertir les retallades i privatitzacions. No obstant això, no hem d’enganyar-nos amb un fals miratge. No podem dipositar cap confiança a cap govern sotmès a la Troica i, en particular, en un govern presidit per Pedro Sánchez (PSOE).

El PSOE és una de les dues potes del bipartidisme, una peça essencial de l’actual règim monàrquic sorgit de la Transició. El PSOE és el partit de l’OTAN, les reconversions industrials, el pensionàs, les reformes laborals, la corrupció i la reforma de la Constitució (article 135) per posar al país al servei del pagament del deute il·legítim. És un submís executor dels plans de Brussel·les i de la Troica. Fa molt temps que li van caure l’O i la S de les seves sigles. Un partit així no pot encapçalar cap govern d’esquerres digne de tal nom.

Corriente Roja, que vam participar, com a membres de “Sindicalistas por la Unidad Popular” en la candidatura de UP-IU i que vam defensar un programa de rescat de la classe treballadora i de ruptura amb la UE i l’euro, ens oposem a aquesta política de “govern d’esquerres” defensada per Garzón. És una política que se suma  a la dels dirigents de Podemos i que serveix per sortir al rescat del PSOE i formar un govern sotmès a Brussel·les i Berlín.