El passat 21 de desembre es van presentar al Congrés les 500.000 signatures exigides perquè es discuteixi al Parlament la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que regularitzi la situació de mig milió de persones migrants que viuen en l’Estat espanyol. Després de més d’un any de grans esforços, la campanya “Essencials” que reuneix al voltant de 800 organitzacions, ha superat la xifra exigida obtenint més de 700.000 signatures i convertint-se en una de les iniciatives populars amb més suport de la història.
Corrent Roig felicitem i celebrem aquesta gran victòria que es deu, ni més ni menys, a la força de les persones i col·lectius organitzats lluitant pels seus drets, fent-ho possible amb cada signatura, amb cada mobilització, amb cada difusió que se li donava a la campanya i que, des del nostre partit i amb les nostres humils forces, vam poder participar.
Ara li toca al Parlament…
Més de 700.000 nacionalitzats “espanyols” ja van posar la seva signatura reconeixent la injusta Llei d’estrangeria. Això posa de manifest el seu desacord amb l’actual llei i exigeix al govern que regularitzi aquest mig milió de persones que viu en condicions de pobresa extrema, sense accés a un habitatge, a serveis de salut o a un contracte de treball. Aquesta falta de regularització les deixa desprotegides i exposades a tota mena d’explotació. S’estima que en situació irregular unes 125.000 son nenes i nens i un 60% son dones. Ara el Parlament té sis mesos per a discutir si aprova la regularització o no i, si l’aprova, en quines condicions ho farà.
Recordem qui són els encarregats de discutir aquesta Iniciativa Popular:
El govern del PSOE, amb Pedro Sánchez al capdavant, qui fa uns mesos, amb l’objectiu de frenar a qualsevol preu l’alt flux migratori que arribava a Canàries, va pactar el gir del Sàhara Occidental a favor del Marroc, negant tota possibilitat d’autodeterminació del poble Sahrauí. No és de sorprendre que la seva aliança i gran amistat amb el govern del Marroc li ve de perles perquè faci de filtre i barrera dels milers de persones que surten en pasteres de les costes africanes i arriben a diferents punts del territori “espanyol”.
O el seu ministre de l’interior, Grande-Marlaska qui no sols no va reconèixer que el passat 24 de juny el que va succeir va ser una massacre a la tanca de Melilla, sinó que va negar les morts en territori espanyol per a netejar-se les mans. Va ometre l’actuació de la Guàrdia Civil que van realitzar més de quatre-centes devolucions en calent i el seu govern no es va fer càrrec dels centenars de ferits, de la brutalitat policial i l’omissió d’assistència mèdica per part de la Guàrdia Civil, Policia Nacional i els agents marroquins. No sols això, sinó que va aprovar i va donar suport a l’actuació de la guàrdia fronterera. Encara hi ha persones desaparegudes i no s’ha pogut aclarir el nombre exacte de morts que va deixar la massacre, mentre els mitjans oficials accepten que van ser 23 morts, organitzacions de drets humans asseguren que s’eleven a 70.
Per altra banda, els grups parlamentaris PP, Ciutadans, i fins i tot Unides Podem (sent els socis de govern), Més País i Bildu s’han desentès durant mesos, fins que es va difondre una recerca de la BBC on s’apuntava la responsabilitat de l’Estat espanyol en la massacre, per a després fer una petició a l’executiu que s’aclareixin els fets succeïts a Melilla.
O referint-nos a fets més recents, en l’últim partit d’Espanya – Marroc al mundial de Qatar, on es va viure una onada d’atacs racistes i islamòfobs per part de grups ultradretans, Vox entre ells, incentivant a les xarxes socials els discursos d’odi com “llenya al moro” o amb faules que van ser desmentides, com atacs de seguidors del Marroc contra aficionats espanyols, que mai van succeir. Imatges de l’exèrcit amb la bandera d’Espanya, caricatures islamòfobes, imatges de migrants sent apallissats en la tanca de Melilla per la Guàrdia Civil, etc.
Què podem esperar quant a drets per a les persones migrants?
D’aquests governs burgesos, res. Amb sort algunes engrunes, si sobren i les arrenquem mitjançant la mobilització. Les persones migrants som el seu exèrcit de reserva, “el último orejón del tarro” (expressió popular, sobretot d’Argentina i Uruguay que fa referència a tota persona que és discriminada). Estem vivint una gran crisi migratòria, a causa de les emergències climàtiques, escassetat de recursos i conflictes bèl·lics. Per què una persona es llançaria a la mar deixant la seva família, amb perill de morir de fam o ofegada? Per què intenten per tots els mitjans saltar altes tanques sota risc de morir abatudes per la policia? Les persones migren per desesperació i d’aquesta vulnerabilitat s’aprofiten per a sobreexplotar-nos. La Llei d’estrangeria actualment compleix aquesta funció, segmentar administrativament i racialment el mercat laboral per donar via lliure als empresaris al fet que ens explotin: La mà d’obra barata. Per això necessitem una Regularització JA! Per comptar, com a mínim, amb l’accés als drets més bàsics. Tot i que només ho aconseguirem amb la pressió i la mobilització als carrers. No hi ha una altra manera d’arrencar-los aquestes engrunes.
Sota aquesta falsa democràcia, difícil que el porc xiuli o el racisme desaparegui
Corrent Roig creiem que hem de continuar amb el camí seguit fins ara. El que va fer que la ILP tingués tant de seguiment va ser la capacitat que ha tingut el moviment antirracista d’agrupar altres moviments, de portar la solidaritat amb els pobles migrants, la classe treballadora més precaritzada, a totes les lluites socials que hi ha hagut aquests últims mesos. Necessitarem aquesta unitat per a acabar amb el racisme des dels carrers.
Sabem que el que pugui aprovar el Parlament, sota aquesta falsa democràcia, no serà suficient per a acabar amb el racisme d’arrel. Per a acabar amb les devolucions en calent, amb la dificultat per a sol·licitar cita amb Estrangeria per a obtenir el permís de residència i ocupació, amb la violència en les tanques de Ceuta i Melilla, amb els milers de morts al Mediterrani, haurem de continuar mobilitzades i organitzades, enfrontant a l’Estat Espanyol, a les seves institucions heretades del règim del 78 i a la Unió Europea, que són qui regula qui entra i qui no als estats europeus.
