Redacció
Després de complir una condemna de més de sis anys de presó, el dirigent de l’esquerra abertzale Arnaldo Otegi ha estat finalment excarcerat, tot i que encara pesa sobre ell una condemna d’inhabilitació. Otegi va ser empresonat per les seves opinions. Era un pres polític, de la mateixa manera que ho continua sent Díez Usubiaga, que encara segueix a la presó.
Manifestem, doncs, la nostra alegria davant l’alliberament d’Otegi i, al mateix temps, la nostra indignació davant la inhabilitació política a la qual segueix sotmès, i davant el manteniment a la presó de Díez Usubiaga.
Otegi, Díez Usubiaga i els altres encausats pel cas Bateragune van ser condemnats per “reconstruir ETA” just quan estaven en plena batalla per posar fi al terrorisme individual d’ETA i canalitzar la lluita de l’esquerra abertzale per vies exclusivament político-institucionals.
L’excarceració d’Otegi ha posat en evidència un règim al que “li diuen democràcia i no ho és”, en el qual la independència de la Justícia ha brillat i brilla per la seva absència i on ha regnat durant molts anys la monstruositat jurídica que tot el que tenia a veure amb l’esquerra abertzale era ETA. Un règim en el qual s’ha imposat una doble vara de medir, segons la qual Otegi estava a la presó mentre indultaven policies condemnats per tortura; on grans corruptes i corruptors estan al carrer mentre fiquen a la presó els “Titiriteros des de abajo”.
Otegi era un pres polític per molt que bramin els portaveus del PP i de Ciutadans i per molt que ho negui Pedro Sánchez, que coincideix amb ells i que no ha dubtat a defensar la negra memòria de l’expresident dels GAL.
L’esquerra abertzale ha rebut Otegi amb un acte multitudinari en Anoeta, en el qual el dirigent abertzale i secretari general de Sortu ha reivindicat la via catalana i ha cridat a obrir un “segon front” per la independència i a construir una majoria basca per l’autodeterminació. Sortu esperava ansiosament l’alliberament d’Otegi i confia que el seu prestigi, engrandit per la seva estada a la presó, servirà per revitalitzar una esquerra abertzale sumida en una crisi profunda, sent una de les manifestacions més clares, els recents resultats electorals del 20-D.
Aquesta tardor hi ha eleccions basques i si finalment Otegi aconsegueix presentar-se, l’esquerra abertzale podria recuperar una part dels vots que ha perdut. Però la presència d’Otegi no solucionarà una crisi l’origen de la qual no està en el carisma dels seus dirigents sinó en la profunda integració de l’esquerra abertzale en les institucions i en una política l’eix de la qual és la cerca de l’aliança estratègica amb el PNB, un partit que és el principal representant de les patronals basques i que no té cap interès en aventures independentistes perquè ja li està bé el concert econòmic vigent.
