Reproduïm el següent manifest impulsat per diverses editorials, llibreries, autores i col·lectius socials per denunciar el procés d’externalització i privatització de la diada de Sant Jordi a Barcelona i l’usurpació del caràcter popular de la diada. Corrent Roig, que defensem la cultura popular, donem suport a aquesta iniciativa i fem nostres les reivindicacions que s’hi presenten.
Les editorials, llibreries, autores i col·lectius socials que signem aquest manifest volem denunciar amb claredat el que ha estat un procés d’externalització i privatització de la diada de Sant Jordi, gestada amb opacitat entre l’Ajuntament de Barcelona i els aparells gremials del sector del llibre, tergiversant el seu esperit, empobrint-lo, usurpant el seu caràcter popular i convertint-lo definitivament en una fira de pagament.
Ja fa un parell d’anys, el 2022, Sant Jordi va començar a esdevenir un recinte tancat a la «superilla del llibre», ubicada al passeig de Gràcia, de la mà de la Cambra del Llibre i l’Ajuntament de Barcelona, que, aprofitant la situació postpandèmica i les restriccions sanitàries, van configurar un espai fet a mida per a ells on només podien accedir els seus agremiats.
El 2022 vam publicar el comunicat, signat per una vintena d’editorials i llibreries, «Normalitat privatitzada» on ja assenyalàvem la deriva neoliberal de la Diada, i en el qual demanàvem que aquesta situació es revertís (el comunicat es pot llegir encara a https://descontrol.cat/sant-jordi-2022-normalitat-privatitzada/).
Com ja vam dir en el seu moment, si no ho aturàvem, tot apuntava que la dinàmica aniria a més. I finalment així ha estat. La privatització de la diada de Sant Jordi ara ja és una realitat.
Aquest model, que es va començar a implementar amb l’anterior Govern municipal liderat pels Comuns, va obrir un procés d’externalització de la gestió de l’espai públic excusat pel context pandèmic (com si, per alguna raó desconeguda, la gestió per part d’entitats gremials garantís millors condicions sanitàries que no pas la gestió pública), un fet que s’ha anat naturalitzant fins a arribar a la situació actual. Aquest model també va introduir desigualtats rellevants: d’una banda, entre professionals i no professionals, i, de l’altra, entre agremiats i no agremiats (com a la granja d’Orwell, «tots els animals [professionals] són iguals, però uns són més iguals que altres»). També s’han anat consolidant diferències entre zones de la ciutat, l’exemple més clar de les quals és la creació d’una superilla comercial al voltant del passeig de Gràcia, que amb la seva aparició te l’efecte de privilegiar altres carrers i places que fins aleshores no figuraven entre els espais tradicionals de la Diada, de retruc buida una ubicació històrica com les Rambles (amb la finalitat evident que Sant Jordi no en dificulti la fluïdesa turística) i, en general, descuida l’escala de barri que sempre ha tingut aquesta data.
Tot plegat ha generat un absurd procés d’estratificació d’una Diada el caire de la qual fins ara era popular i divers (llibreries i editorials, però també casals, col·lectius, ateneus, entitats socials…), tant quant a participació com pel que fa a distribució urbana.
La culminació de tot aquest canvi de model ha arribat enguany quan, després de setmanes esperant que s’obrís el procés per aconseguir els permisos d’ocupació de l’espai públic, els gremis s’han despenjat amb una inaudita exigència de pagament basada, novament, en la divisió entre agremiats i no agremiats i professionals i no professionals.
Sense cap mena de transparència tant per part de l’Ajuntament com dels gremis, s’han dictaminat uns terminis i condicions mancades de justificació. A més a més, aquest canvi de plantejament s’ha comunicat amb el temps just i sense cap debat públic previ, que hauria pogut qüestionar la definitiva deriva neoliberal (externalització, privatització, mercantilització de l’ús de l’espai públic) d’una Diada que, si bé no era aliena a moltes de les pitjors lògiques capitalistes i de mercat, com a mínim no condicionava la participació al pagament en benefici d’entitats privades.
Arribats a aquest punt, està clar que entre l’Ajuntament i els gremis estan substituint el que era una diada popular per una lògica de recinte firal ben allunyada de l’esperit històric de l’esdeveniment. En lloc d’incidir en un Sant Jordi més popular i més obert en tots els termes, sembla que el seu Sant Jordi vol ser un espai més tancat, més excloent, més uniforme i més regit per la capacitat econòmica dels participants, augurant un futur d’exclusió i apropiació sota criteris purament de mercat.
Per tot això denunciem l’actitud tant de l’anterior Govern municipal com de l’actual, així com la col·laboració i complicitat dels gremis que formen la Cambra del Llibre, en benefici propi i en detriment de la Diada.
Així doncs, reclamem:
1) la reversió d’aquest procés;
2) l’anul·lació del copagament, per una gestió que sigui pública i no privada;
3) un Sant Jordi popular
Per acabar, fem una crida a tothom que participa en la Diada a obrir i desenvolupar el debat per protegir i consolidar un Sant Jordi de tothom, que es construeixi des de baix i al marge de les dinàmiques neoliberals.
