Introducció
Les pròximes Eleccions Europees se celebren en el marc de la crisi de l’ordre mundial i l’aprofundiment de la crisi capitalista, mentre prossegueix l’avanç de l’ofensiva imperialista russa contra Ucraïna i assistim al genocidi israelià del qual la UE i els seus governs són còmplices i en el qual el 70% de les víctimes són dones i nenes/us.
Per: Laura Sguazzabia (PdAC – Itàlia) i Laura Requena (Corriente Roja)
Malgrat les lleis i mesures aprovades a favor de les dones de les quals presumeixen alguns governs europeus, la situació de les dones treballadores i pobres a Europa no ha deixat d’agreujar-se en els últims anys; ja sigui amb les conseqüències de la seva gestió capitalista de la pandèmia, com amb la inflació i l’aprofundiment de la crisi econòmica, que arrosseguem des de 2008.
Quan totes les enquestes alerten d’un ascens de la ultradreta amb el seu discurs d’odi, racista, homòfob, trànsfob i masclista, moltes treballadores es pregunten què fer o a qui votar, per a enfrontar les mesures anunciades per aquesta, que suposen una amenaça per a nosaltres.
Però la realitat és que també els governs de la socialdemocràcia europea i de la mal anomenada esquerra progressista, han estat còmplices, quan no directament propulsors, de l’atac als nostres salaris i pensions, del tancament d’empreses i reducció de personal en moltes d’elles per a garantir els beneficis del capital, de les polítiques racistes i xenòfobes, de la inacció davant el genocidi israelià, de l’abandó al poble ucraïnès que resisteix de forma heroica la invasió de Putin, de les escasses mesures davant el canvi climàtic, les quals tenen per veritable objectiu buscar noves fonts de lucre per al capital i d’unes mesures socials que no aconsegueixen mentre planegen un augment estratosfèric de la despesa militar.
Amb tot això, no van fer sinó posar una catifa vermella a les institucions, a una dreta i ultradreta a la qual diuen combatre i del creixement de la qual, ara es lamenten.
Per això, més enllà del vot, ens dirigim a totes les treballadores, a les estudiants, a les pensionistes, aturades o a les mal anomenades «mestresses de casa», per a explicar-los quin és el camí i la sortida de classe i de ruptura que des de la LIT defensem, per a sortir de la situació de catàstrofe social a la qual ens han portat tots els governs, al compàs de la UE dels capitalistes. Quin és el programa que defensem, per al canvi social real que la classe treballadora i les dones com a part d’ella, necessitem.
L’atac a tots els nostres drets com a expressió d’una gestió capitalista de la pandèmia i la crisi econòmica
La pandèmia de la COVID-19 va posar de manifest, amb tota claredat, les distorsions del sistema capitalista, com un sistema basat en l’explotació, però també en la violència, la desigualtat i l’opressió.
Les treballadores, que som majoria en el sector de la sanitat i els serveis socials, ens vam mantenir actives durant l’emergència perquè aquests àmbits es van considerar inevitablement «activitats essencials»: metgesses, infermeres, netejadores o les que treballem en residències d’ancians, vam estar al capdavant, sovint sense les mesures de protecció necessàries, amb el consegüent risc per a nosaltres i les nostres famílies. Moltes continuem treballant encara en aquestes anomenades «activitats essencials», la llista de les quals es va anar ampliant per a assegurar el benefici de la patronal.
Unes altres vam perdre la nostra ocupació o acceptem la reducció de jornada amb la consegüent reducció o pèrdua de salari. La tan esbombada adopció del smart working, o teletreball, va convertir la conciliació del temps de treball i de vida, en una tasca gairebé impossible. Amb les escoles tancades, la necessària neteja a fons de la casa per a evitar majors riscos de contagi, la suspensió dels serveis d’assistència a domicili o la falta d’una xarxa pública de cures, a més de perdre la nostra independència econòmica, patim una sobrecàrrega addicional al nostre treball domèstic i de cures perquè és comunament acceptada la idea que aquestes són tasques pròpies de les dones.
La pandèmia va passar, però segueix la segregació laboral per gèneres, la bretxa salarial i en pensions o la desigualtat social
La situació de desavantatge de les dones en el món laboral i la visió del seu paper domèstic, no han canviat des del final de la pandèmia.
Les dones som el 90% de la mà d’obra (remunerada i no remunerada) dedicada a les cures, la qual cosa igual que l’embaràs i la maternitat, suposa un obstacle a la nostra carrera professional. Mentre els nostres salaris segueixen estancats, s’espera que carreguem amb els majors costos de criar i cuidar de les nostres famílies, per a contribuir a la reproducció de força de treball que la classe capitalista explota.
Encara que aconseguim el 60% de titulacions universitàries en tota la UE, cobrem de mitjana un 13% menys que els homes, la qual cosa es tradueix en pensions fins a un 37% de mitjana més baixes i tenim una major taxa de desocupació, així com d’ocupacions informals i en precarietat, la qual cosa es tradueix en l’anomenada feminització de la pobresa. Les dones som el 80% de les persones que tot i tenir una ocupació són pobres, i aproximadament un terç de les dones majors de la UE no reben cap mena de pensió.
L’altra pandèmia: UE, territori NO lliure de violència masclista
La pandèmia de la COVID-19 va propiciar un fort augment dels casos de violència domèstica en tota la UE: amb les mesures d’aïllament social, necessàries per a contenir l’avanç del virus, moltes es van trobar atrapades enfront del seu agressor i moltes víctimes, van veure augmentar la seva dependència de parelles violentes. Actualment, veiem com de manera paral·lela als discursos masclista de la ultradreta; a la deterioració de les condicions de vida per la crisi o a la retallada dels serveis públics, es van incrementar totes les formes de violència masclista incloent l’assetjament laboral i les agressions sexuals, el ciberassetjament, la lesbofòbia, o el tràfic de persones.
A Europa, set dones són assassinades cada dia per la seva parella o un membre de la seva família i una de cada tres dones ha estat agredida física i/o sexualment, almenys una vegada en la seva vida[1].
Dones i nenes són també la immensa majoria de les víctimes del tràfic a la UE en particular, amb finalitats d’explotació sexual i en relació a la mutilació genital, més de 600.000 dones pateixen les seves conseqüències a Europa i 190.000 nenes en 17 països europeus, corren el risc de ser sotmeses a aquesta pràctica criminal.
Els drets reproductius segueixen sense estar garantits
Durant la pandèmia, les clíniques i hospitals europeus no van garantir l’accés als serveis relacionats amb la salut sexual i reproductiva, com l’IVE (interrupció voluntària de l’embaràs), les proves del VIH o altres malalties de transmissió sexual, la detecció del càncer i l’atenció mèdica i hospitalària a les dones embarassades[2].
Això no va fer sinó posar en evidència, els obstacles que continuem esquivant les dones per a la protecció de la nostra salut sexual i reproductiva, en particular pel que fa a l’accés a l’avortament i a l’anticoncepció. Encara que actualment l’avortament només és il·legal en dos països de la UE, molts estats tenen una legislació molt restrictiva, la qual cosa no disminueix el nombre d’avortaments, però obliga a les més vulnerables al risc d’avortaments clandestins, en els quals es juguen la seva salut i la seva vida.
Polònia és un dels països europeus que compta amb una legislació més restrictiva i només es permet l’avort quan la vida de la dona embarassada corre perill o quan l’embaràs és conseqüència d’una violació. Des de 2022, a Hongria va entrar en vigència la llei que obliga les dones a escoltar el batec fetal abans d’avortar, la qual cosa és violència obstètrica. A Itàlia, la llei 194/78 és inaplicable per l’alt percentatge d’objectors de consciència i, avui dia, per la presència als hospitals de «Centres d’Ajuda a la Vida».
Però la dreta no és l’única que amenaça o restringeix el dret a l’avortament quan governa. La desfinanciació i privatització dels sistemes de salut a l’Estat Espanyol, converteixen en lletra morta l’última reforma de la llei que regula l’avortament, perquè aquest sigui garantit en la sanitat pública. Igualment a França, on l’avortament va ser consagrat recentment en la Constitució, els centres de planificació familiar han estat atacats, s’han tancat 130 centres avortistes en 15 anys i els medicaments abortius amb Macron, escassegen desesperadament.
Un pacte europeu d’immigració i asil que incrementa la violència contra les dones
Si durant els conflictes i les guerres, les dones enfronten formes específiques de violència , com saben molt bé les dones ucraïneses o palestines, les dones i les nenes experimenten també la migració o la condició de refugiades forçoses, de forma diferent dels homes i nens. Les dones i nenes migrants en el territori de la UE, representen un grup especialment vulnerable.
Aquestes condicions es veuran agreujades pel nou Pacte europeu d’immigració i asil aprovat el 10 d’abril pel parlament europeu, amb el vot de la socialdemocràcia. Un pacte que permet detenir i registrar fins i tot a menors de sis anys i reforça l’externalització de fronteres dels últims anys. Mai l’expressió “Europa Fortalesa” va ser tan encertada, com després de l’aprovació d’aquest acord de la vergonya!
Un pacte que és complement dels seus estats membres. El 45% de les persones migrants està en risc de pobresa o exclusió social a la UE tot i tenir ocupació i el 21% de les migrants pateixen exclusió social. Les dones estan especialment relegades a les professions més precàries, invisibilitzades i menys valorades socialment, com l’ocupació domèstica, independentment de la seva formació. Això augmenta el risc a ser víctimes d’assetjament, explotació sexual i laboral.
Quines mesures urgents necessitem les treballadores?
Les escasses ajudes socials mentre es manté el col·lapse i la privatització imparable dels permisos públics postpandèmia, no estan acabant amb la nostra pobresa i precarietat. Ni les lleis d’igualtat o contra la violència masclista ni la nova llei europea contra la violència de gènere, (que no considerarà violació aquelles agressions sexuals en les quals no pugui provar-se la violència física), acabaran amb les bases materials en les quals se sustenta la violència, discriminació i sobreexplotació quotidiana que sofrim! Exigim:
- Permisos de maternitat i paternitat iguals i intransferibles i pagats al 100%
- Polítiques actives d’ocupació per a les dones
- Prestació de desocupació per a les treballadores domèstiques en el Règim general de la Seguretat Social.
- Salaris i pensions dignes i revalorizables, sobre la base de l’IPC
- Recursos suficients per a dones agredides.Garantia d’ocupació i/o subsidi
- Per una cultura contra la violència cap a les dones i sectors oprimits.
- Lluita eficaç contra el tràfic a Europa, amb finalitats d’explotació sexual.
- Mesures de suport a treballadores durant embaràs, lactància i primers anys de criança
- Educació pública i gratuïta des dels 0 anys. Escoles bressol en empreses de manera transitòria.
- Centres de Dia i Residències públiques per a atenció als majors i dependents. Remunicipalització i ampliació de plantilles per a Serveis d’ajuda a domicili.
- Fora religió de les aules. Educació sexual i en valors d’igualtat com a assignatura curricular.
- Avortament lliure, segur i gratuït per a totes. Serveis de planificació familiar.
- Derogació Lleis d’Estrangeria. Tancament dels CIEs. Fora el Pacte d’immigració i asil.
- Tot el nostre suport a les dones de la resistència obrera ucraïnesa en primera línia del conflicte com a militars i combatents, mèdiques i infermeres, cuidadores de les seves comunitats i famílies, desplaçades internes o refugiades!
- Amb les dones palestines, la lluita de les quals contra el genocidi israelià i per l’alliberament del seu poble, és exemple de fortalesa i resiliència per a totes. Per una palestina laica, democràtica i no racista de riu fins a la mar! No al parany hipòcrita dels dos estats, que només serveix per a legitimar l’ocupació colonial.
Les dones, a l’avantguarda de les lluites
Per la nostra major càrrega d’opressió i explotació, les treballadores estem avui al capdavant de moltes mobilitzacions. No nomès pels nostres drets com l’avortament, l’igualtat salarial i en pensions o contra la violència masclista, sinó que també estem al capdavant de moltes lluites laborals, pel dret a habitatge digne o en defensa dels serveis públics.
Un exemple és que en el 2023 a l’Estat espanyol, el 58% de les vagues van ser encapçalades per dones, malgrat ser menys de la meitat de la força laboral (el 46%). Les activitats on va haver-hi un major creixement de les vagues en el 2023 van ser educació, sanitat i serveis socials, que són just els sectors més feminitzats.
Igualment, i com va quedar bé patent el passat 25N i el 8M, en el qual la nostra lluita es va tenyir amb els colors de Palestina, les dones europees estem a primera línia, en les mobilitzacions per a exigir la fi del genocidi israelià al poble palestí.
Per un programa de ruptura amb la UE, en defensa de les dones treballadores!
L’exacerbació de la violència i de l’opressió és, juntament amb l’augment de l’explotació dels treballadors, una tendència del capitalisme. L’ascens de governs i corrents d’ultradreta, no és una simple casualitat, sinó l’expressió d’aquesta propensió.(..) “Les respostes merament democràtiques, liberals, progressistes i reformistes no sols són insuficients, sinó que són incapaces d’acabar amb les opressions i garantir la igualtat de manera definitiva, precisament perquè no es proposen acabar amb el sistema capitalista[3].
Les mesures abans exposades i altres que necessitem, com la reducció de la despesa militar, el no pagament del deute, la creació d’un parc públic d’habitatges socials o l’expropiació amb control obrer, dels sectors estratègics de la economia i la banca per a atendre les necessitats socials i la catastrofe mediambiental, només poden ser dutes a terme secundant-se en una mobilització general i sostinguda de l@s trabajador@s i la joventut, perquè inevitablement xoquen amb les pretensions i els privilegis de l@s capitalistes i les institucions i governs al seu servei, així estiguin aquests governs dirigits per dones.
Fa anys que l’estratègia de l’esquerra reformista (que s’autodenomina feminista), de democratitzar la UE versus «refundar-la», en els marcs de la legalitat i les institucions actuals. Aquesta estratègia, sense ruptures de cap classe, va demostrar el seu fracàs. El Parlament europeu pinta molt poc en una UE, on les veritables decisions les pren el Banc Central Europeu, la Comissió Europa o el Fons monetari Internacional, que no són ni seran mai, mecanismes democràtics. Llavors, la conclusió és clara: és necessari desobeir i trencar aquestes regles del joc, si volem avançar.
El pròxim 9 de juny tornaran a vendre’ns la il·lusió, que és suficient amb votar per a parar a la ultradreta i que és possible convertir la UE en un instrument “progressista” i al servei de la classe treballadora i els pobles, a traves de la artitmética parlamentària.
Enfront d’aquesta utopia reaccionària, defensem que per a posar fi a la fortalesa de la UE, que és antidemocratica i està al servei del capital i aconseguir les mesures que necessitem, no hi ha més solució que la mobilització massiva contra els quals ens enfonsen dia a dia, en l’actual catàstrofe econòmica, social i mediambiental. Per això, independentment de si votes o no aquest 9 de juny, et cridem a organitzar-te i a venir a lluitar amb nosaltres. A prendre d’una vegada per sempre les regnes de les nostres vides per a obrir la via a una Europa solidària de la classe treballadora i els pobles Necessitem avançar en la construcció d’una internacional revolucionària i els seus partits en tota europa! Aquest és el nostre compromís i pel qual lluitem!
[1] Institut Mediterrani de Recerca Periodística i la Xarxa Europea de Periodisme de Dades (2023)
[2] Dades de de el Fòrum Parlamentari Europeu pels Drets Sexuals i Reproductius i la Federació Internacional de Planificació de la Família – Xarxa Europea
