Per: Corrent Roig

Una tragèdia evitable

Després d’una setmana del pas de la DANA a València, les xifres oficials sumen 217 morts i 89 desapareguts, unes xifres verdaderament esgarrifoses, a les quals se sumen els milers de llars que s’han vist arrasats.

Aquestes xifres no sols ens causen un profund dolor, sinó que desperten la més forta indignació en molts i moltes, ja que podrien ser molt menors -o zero- de no haver sigut per la pèssima gestió del President de la Generalitat Valenciana Carlos Mazón (PP), que no va donar l’alarma fins quan ja tenien, literalment, l’aigua al coll, i mesos abans eliminara la Unitat Valenciana d’Emergències. Estem parlant que tan sols hi havia 24 treballadors operatius en el 112 la nit del 29 d’octubre -un servei que a més s’havia privatitzat anteriorment-, que es van manar treballadors a morir i que milers de llars han sigut arrasats.

Hui més que mai: solidaritat i autoorganització de la nostra classe

Les imatges que hem vist a València han commogut a tota la població i ràpidament s’ha solidaritzat i s’ha organitzat en brigades de neteja i en punts de recollida de menjar en tot l’Estat. Una solidaritat que contrasta amb la inacció i la covardia institucional.

Des de Corrent Roig ens sumem i fem un cridat a continuar contribuint. Hem portat materials i menjar a punts de recollida en diverses ciutats i, per a concentrar recursos i garantir que la solidaritat va d’una organització obrera a una altra, ens sumem a la recaptació de diners que ha impulsat la Intersindical Valenciana i us facilitem un número de compte per a poder fer aportacions.

Seguint l’exemple de les brigades de neteja i els menjadors solidaris que estan sorgint de manera espontània, és la pròpia població afectada i els i les treballadores els qui han d’organitzar-se per a discutir quines són les seues necessitats i exigir els recursos necessaris per a reconstruir o reformar els seus habitatges.

I igualment per a exigir plans d’obres públiques que garantisquen la protecció de les àrees urbanes i municipis on ja se sap fa temps que existeixen habitatges en zones inundables. Mai més una altra tragèdia com aquesta per falta de prevenció!

És urgent exigir ajudes i responsabilitats immediates

La solidaritat de classe és imprescindible en aquests moments, però és urgent que vaja acompanyada d’exigir als governs els recursos necessaris (i que ja existeixen!) per a fer front a les conseqüències de la DANA. En primer lloc, exigim la immediata dimissió de Carlos Mazón i la depuració de tot l’equip responsable, a més d’un judici per negligència.

Necessitem exigir tant al govern PSOE-Sumar com a la Generalitat la immediata mobilització de dispositius de rescat i neteja (cos de bombers, exèrcit, etc.) i restauració (fusters, lampistes, electricistes) per a restaurar les zones afectades.

Sanció a totes les empreses responsables de la mort dels seus treballadors i permís retribuïble per a tot aquell treballador/al fet que necessite absentar-se del seu lloc de treball a conseqüència de la DANA. Les ajudes per als i les treballadores, no per a les empreses: ni un ERTO!

Igual que vam veure amb la pandèmia, el Govern va anunciar milions per a les empreses incloent les grans cadenes i multinacionals que van obligar les seues treballadores a romandre en el lloc de treball i engrunes per als qui l’han perdut tot i no són responsables d’aquesta catàstrofe ambiental.

Hem d’exigir ajuda de veritat i no paraules. Restitució immediata de tots els subministraments per a tota la població i enviament de tot el personal tècnic necessari per a això. Que les ajudes econòmiques arriben immediatament a totes les afectades i que no es torne a repetir com a Lorca o La Palma, que reben les ajudes promeses fins a 13 anys després.

L’ajornament de tres mesos de les quotes d’hipoteques anunciada pel Govern és totalment insuficient. Exigim la suspensió dels lloguers i anul·lació de totes les hipoteques i crèdits de les persones afectades i que el govern central i autonòmic posen a la disposició de les persones afectades, habitacions d’hotel i pisos buits en mans de bancs i fons voltor per a garantir allotjament digne a totes les persones que s’han quedat sense llar.

No deixar espai a la ultradreta

Com és habitual, la ultradreta aprofita situacions de desgràcia com aquesta per a escampar els seus missatges d’odi, les seues teories negacionistes i canalitzar tota la ràbia -legítima- cap a on li interessa. Feijoo i companyia s’omplin la boca parlant de solidaritat com si el seu partit a Madrid no fora responsable de les 7291 morts d’ancians/as en residències durant la pandèmia de la COVID-19, amb Ayuso al capdavant.

Compartim la ràbia de tota eixa gent indignada amb Mazón, amb el govern de Sánchez-Díaz i amb la monarquia, i és imprescindible apuntar-los com a responsables. Però des d’una posició de classe, combativa i mitjançant l’autoorganització, sense acceptar ser furgó de cua de ningú, ja es proclame “progressista” o “liberal”.

L’emergència ambiental és part de la barbàrie capitalista

Aquesta catàstrofe no es pot entendre sense apuntar primer al benefici dels empresaris i polítics. En primer lloc, els capitalistes s’han encarregat històricament de construir ocupant l’espai natural en el seu benefici, moltes vegades sota risc d’inundació, despreniment, etc. Però en aquestes construccions els qui vivim som la classe treballadora que, com sempre, paguem els plats trencats de la seua set de benefici.

El capitalisme agreuja les catàstrofes naturals i les converteix en una qüestió de classe: si eres treballador/a, poses la teua vida en risc per a anar a treballar en ple temporal; si eres empresari, et salves i, damunt, t’indemnitzen.

És necessari exigir un pla de mesures urgents, immediates i eficaces per a combatre els efectes del canvi climàtic per a evitar que les treballadores tornem a pagar les conseqüències amb les nostres vides, començant per un pla de gestió de riscos d’inundació en el barranc del Poyo, que està parat des de 2007. Necessitem establir protocols d’actuació, que s’actualitzen els que ja existeixen i es complisquen estrictament.

La catàstrofe a València ha posat sobre la taula que retallar en serveis públics mata, que regir-se pel benefici i la set de guany ignorant el canvi climàtic posa en risc les nostres vides i que cal apuntar a la lògica capitalista per a posar fi a aquesta barbàrie.


Amb la vida de les treballadores NO ES JUGA!

Ajuda urgent per a tots els damnificats/es per la DANA!

MAZÓN DIMISSIÓ! Depuració de tots els polítics responsables!