Per Corrent Roig

Entre el doll de notícies sobre la corrupció, que retraten el PP com a una trama delictiva dedicada a l’assalt dels pressupostos públics, ha saltat el gran escàndol dels Papers de Panamà.

Una filtració massiva d’11 milions de documents del despatx d’advocats panameny Mossack Fonseca ha desvetllat l’existència de 214.000 “societats offshore” (societats fantasma sense cap activitat) domiciliades als paradisos fiscals de Panamà i les Illes Verges Britàniques, pertanyents a 14000 clients. Entre aquests, es troben 12 caps d’estat o primers ministres en exercici, 128 polítics destacats, magnats, empreses com Siemens, esportistes d’elit i artistes.

Entre els caps d’estat i primers ministres, tenim el britànic Cameron, el rus Putin, al rei d’Aràbia Saudita, els presidents de Xina, Argentina, Ucraïna o Síria, Berlusconi, el primer ministre finlandès, el de Qatar, Emirats, l’Iraq, Jordània, Sudan, Geòrgia o al palestí Abbas.

En el nostre cas, apareixen 1.200 societats offshore amb adreça postal espanyola, encara que és una xifra molt conservadora perquè molts defraudadores han donat adreces de l’estranger. Entre els implicats coneguts fins avui, tenim l’ex ministre Soria, Pilar de Borbó, germana de Juan Carlos (que va obrir la societat un mes després de la coronació d’aquest i la va tancar poc després de la seva renúncia), Messi, els Domecq, l’amo de la cervecera Damn, la família Thysssen o els Pujol. Moltes de les societats “offshore” descobertes van ser “regularitzades” amb ocasió de l’oportuna amnistia fiscal de Rajoy.

Una enorme xarxa de frau i crim organitzat que involucra l’elit mundial

Els Papers de Panamà han tret a la llum una enorme xarxa de frau i crim organitzat que involucra a bona part de l’elit mundial. Els paradisos fiscals, amb les seves societats fantasmes i comptes opacs, són les clavegueres necessàries del sistema financer internacional. Unes clavegueres que, si funcionen, és per la complicitat dels Estats.

El despatx Mossack Fonseca, en associació amb els grans bufets d’advocats i els grans bancs, es dedica a constituir societats offshore (totes elles tan “legals” com a opaques) amb l’objectiu exprés d’evadir el pagament d’impostos i de “rentar” enormes summes de diners amb origen en la corrupció i el crim organitzat. La destinació final d’aquests fons, una vegada blanquejats, és la City de Londres i els EUA (és particular els paradisos fiscals situats en estats com Delaware).

 

Tota aquesta xarxa s’entrellaça amb la de les grans multinacionals energètiques i mineres que usen Panamà, on amb prou feines paguen impostos, per declarar-hi els seus beneficis. El mateix esquema que usen altres grans multinacionals per eludir el pagament d’impostos, declarant-los en països com Irlanda, amb impostos molt baixos, o com Luxemburg, mitjançant acords secrets amb el seu govern (com va succeir sent president Juncker, l’actual cap de la Comissió Europea).

Cal prohibir operar als paradisos fiscals, obrir els llibres de comptabilitat de les companyies involucrades en l’escàndol, investigar els titulars i beneficiaris de les societats offshore i expropiar els béns de les companyies fundades amb capitals il·legals.