Un sector de companys ha deixat les files del PSTU per formar una altra organització. Aquesta ruptura s’ha donat després de mesos d’un debat intern, àmpliament democràtic, en què van aparèixer diferències polítiques, de programa i de teoria. La diferència més important va ser en relació a quina posició prendre enfront de la caiguda del govern de col·laboració de classes de Dilma, format pel PT i els seus aliats burgesos.

El sector que ara trenca amb el PSTU es va col·locar contra la política del partit que es va expressar en la consigna “Fora Dilma, Aécio, Témer, Cunha, fora tots ells!”

En l’opinió dels companys, el PSTU hauria d’adoptar com a consigna principal “No al impeachment” i, en aquest context, afirmar la nostra oposició a Dilma i Témer. Defensaven que el nostre partit participés dels actes del “Front Poble Sense Por” i cridar-los a la formació d’un tercer camp que tingués com a eix “No al impeachment”.

La majoria del partit va rebutjar aquesta posició per considerar que el “No al impeachment” i la participació en els actes del “Front Poble Sense Por” significava, en la pràctica, adoptar la mateixa postura política de la campanya activada pel PT per intentar mantenir a Dilma al govern contra el suposat cop. El “Front Poble Sense Por”, encapçalat pel MTST i el PSOL, va ser simplement l’ala esquerra de la campanya per “Que es quedi Dilma”.

La posició dels companys no té en consideració que el govern Dilma, del PT, en trair miserablement als treballadors i atacar els seus drets, va despertar entre ells un odi més que merescut. Els treballadors volien que el govern sortís i aquest sentiment era correcte i just. El govern Dilma no era “progressiu” enfront d’una alternativa burgesa com Témer, per exemple. Per als treballadors eren iguals. Per tant, no cal defensar un contra l’altre i sí lluitar contra tots dos. Fora Dilma, Témer, Cunha i Aécio! Fora tots ells!

D’altra banda, en la nostra opinió, els companys donen una importància a les eleccions burgeses major del que elles haurien de tenir per als revolucionaris. Defensen que cal establir, sistemàticament, aliances i fronts amb partits com el PSOL, que és una organització reformista, perquè presentar-nos sols seria aïllar-nos. Aquesta avaluació es recolza en una visió que vivim mundialment un llarg període en què no estarà plantejada la possibilitat de revolucions socialistes, sinó amb prou feines revolucions democràtiques i que, per tant, és imprescindible triar diputats i participar del parlament.

La majoria del partit no concorda amb aquesta visió. El projecte del PSOL és “radicalitzar la democràcia”. El projecte del PSTU és fer la revolució socialista. Són coses completament diferents. No hi ha com presentar i construir en el moviment una alternativa revolucionària juntament amb una reformista. Totes dues s’oposen. Front únic i unitat d’acció les fem amb tots per a la lluita de la nostra classe. Però per a construir una alternativa revolucionària cal presentar-la amb nitidesa als treballadors.

L’experiència del PT està aquí per il·luminar aquesta discussió. El PT mai va ser un partit revolucionari. En els seus inicis era classista i, en aquest sentit, progressiu. Però quan va decidir buscar aliances amb altres partits perquè volia guanyar les eleccions de qualsevol forma, es va transformar en una altra cosa, en això que estem veient avui, aquí.

Els companys no van voler esperar el congrés del partit perquè ja no estaven disposats a seguir defensant la política de la majoria de la nostra organització. El PSTU lamenta que hagin decidit trencar, ja que la seva sortida afebleix, sens dubte, la lluita per un partit revolucionari al nostre país. Aquesta reculada és un fet. Però la lluita de la classe obrera pel seu alliberament està repleta d’obstacles i revessos. És en ells que es forja la nostra ferma determinació de construir el partit revolucionari.

Sens dubte cometem molts errors, però tenim l’orgull de poder mostrar una trajectòria coherent i una bandera sense taques d’oportunisme i de col·laboració de classes. És en aquesta trajectòria que continuarem.

Els joves que fa 40 anys van construir la Lliga Operària, després la Convergència Socialista i avui el PSTU, tenien, des del principi, el projecte polític de construir un partit que lluités perquè la classe obrera faci una revolució, prengui el poder, acabi amb l’explotació capitalista, amb tota l’opressió i construeixi el socialisme. Un partit internacionalista, lligat des de la seva fundació a una internacional revolucionària, la Lliga Internacional dels Treballadors – Quarta Internacional (LIT-CI). Disposat a fer tota unitat d’acció o fronts per lluitar pels interessos dels treballadors, contra el capital i també contra tota opressió masclista, racista o LGBTfóbica, però que mai perdi de vista aquest objectiu major.

Als companys que han acompanyat la nostra trajectòria en aquests anys i han ajudat a construir el PSTU, però principalment als milers d’obrers i joves que van despuntar a la lluita en aquests últims anys els dirigim aquesta crida: és hora d’intensificar esforços en la construcció d’aquesta eina revolucionària! Prenguin aquesta bandera a les seves mans!

Direcció Nacional del PSTU