La marxa de neo-nazis a la ciutat de Charlottesville, pertanyent a l’estat de Virgínia als EUA, realitzada el passat dia 12, va mostrar una ultradreta que comença a aixecar cap, així com la necessitat de l’enfrontament a les mobilitzacions dels sectors “supremacistes”. Per PSTU-Brasil
La primera protesta de la jornada anomenada “unite the rigth” (unir a la dreta) va ser el divendres, de manera sorprenent, per evitar una contraofensiva. Va ser una temptativa de reeditar les marxes de la coneguda organització racista Ku Klux Klan, amb la seva simbòlica marxa de torxes enceses que eren utilitzades per terroritzar i incendiar negres i les seves cases.
El malnom per a la marxa va ser una protesta contra la retirada d’una estàtua del general “del sud” Robert E. Lee del parc municipal de Charlottesville. Lee va lluitar pel sud esclavista durant la guerra civil (1861-1865) i avui és referència, igual que la bandera confederada, per als racistes i neonazis nord-americans.
Al crit de “vostès no ens substituiran”, “les vides blanques importen”, “mort als antifes”, i “Heil Trump”, la marxa va demostrar el seu caràcter racista, anti-immigrant, antisemita i LGBTfòbic. Estudiants de les universitats van intentar oposar-se a la marxa, però no van aconseguir desarticular-la.
El dissabte, no obstant això, quan la protesta principal estava marcada, activistes d’organitzacions d’esquerra i antiracistes com Black Lives Matter van aconseguir organitzar-se per contraposar-se a la mobilització neo-nazi. Durant els enfrontaments, un activista d’ultradreta va envestir el seu cotxe contra els manifestants i va matar a una militant pels drets civils, Heather Hayer, de 32 anys, deixant més de 30 ferits.
Malgrat això, els contra-manifestants antifeixistes eren més que els neonazis. Poques hores després de la marxa racista i l’assassinat, desenes d’actes es van arrossegar per diverses regions del país. La mateixa nit del dissabte, desenes van sortir als carrers a l’estat de Califòrnia contra la mobilització de la ultradreta a Virgínia. Es van convocar manifestacions en ciutats com Oakland, Sant Francisco, Sant Diego i Los Àngeles.
El president nord-americà, Donald Trump, després d’un silenci que va durar hores, va difondre un comunicat en què va condemnar la “flagrant manifestació d’odi, intolerància i violència de molts costats”, no citant a l’extrema dreta per no desgastar-se amb els sectors que li van donar suport obertament durant les eleccions, i continuen donant-li suport ara. La pressió va ser tan gran, que aquest dilluns 14, Trump va ser obligat a condemnar directament als supremacistes i el racisme, en una ràpida declaració de premsa. Però l’estrall estava fet. Una enquesta realitzada entre el divendres i el diumenge mostra que la popularitat de Trump va caure per 34%, índex extremadament baix per a un president que està començant el seu mandat.
Polarització social
La marxa de la ultradreta nord-americana i la forta reacció són resultat de l’enorme polarització producte de la crisi econòmica, social i política en el cor de l’imperialisme.
La crisi econòmica mundial, que va tenir com a epicentre als EUA, va ser enfrontada pel govern d’Obama, internament, amb una política que va llançar els seus efectes sobre les esquenes dels treballadors amb acomiadaments, atur i augment de la pobresa i misèria. Per als bancs i grans empreses, van ser bilions en ajuda com mai abans en la història del país. Externament, els EUA van aprofundir la rampinya i l’explotació dels treballadors dels països colonials i semicolonials, com el Brasil.
El fet és que, amb una cara “humanitària”, el govern d’Obama va donar una sortida per als grans capitalistes a costa dels treballadors i de la gran majoria de la població. Els sectors oprimits, com els negres, van ser els més afectats. La violència racista durant el seu govern no només no va disminuir, sinó que va augmentar amb casos com el de Ferguson, a Missouri, on l’assassinat d’un adolescent negre (Michael Brown) a mans de la policia va desencadenar una onada de protestes per tot el país.
La improbable elecció de Trump es dóna sobre aquesta crisi, que va posar en escac el bipartidisme en triar al populista d’ultradreta contra la pròpia adreça del Partit Republicà. Tant el Partit Republicà com el Demòcrata, els tradicionals partits de la burgesia nord-americana, enfronten un profund descrèdit popular, que va obrir el camí per a Trump i la seva retòrica reaccionària. Va tornar la “cara lletja” de l’imperialisme.
El fet que moltes organitzacions d’esquerra van veure com un avasallador avanç de la ultradreta i del feixisme és expressió d’aquesta crisi i de la polarització, com passa en temps de profunda inestabilitat. Prova d’això és que, fins i tot abans de prendre possessió del càrrec, Trump ja enfrontava mobilitzacions de masses comparables només a les protestes contra la guerra de l’Iraq. El sector de ultradreta que va recolzar a Trump ara se sent més a gust per aixecar cap i intentar canalitzar el desgast dels polítics tradicionals i del establishment.
La resposta massiva que està rebent i el profund desgast del govern de Trump, no obstant això, mostren que la crisi avança al centre de l’imperialisme i que la classe treballadora i la majoria de la població, lluny de reflectir una “ona reaccionària”, estan contra Trump i els feixistes.
Enfrontar a la ultradreta
És urgent una sortida de la classe obrera i del poble pobre a la crisi i els atacs del govern de Trump contra els treballadors, els negres, els immigrants, els LGBT, i també als grups ultradretans i feixistes. Els sectors de la ultradreta han de ser enfrontats amb acció directa i autodefensa per part dels treballadors i les seves organitzacions.
El fet que no existeixi una onada reaccionària al país no eximeix a les organitzacions d’esquerra, de la lluita pels drets civils i democràtics, de derrotar i aixafar qualsevol acte, protesta o intent d’organització de neonazis. Per això, no podem comptar amb la hipòcrita justícia nord-americana i la seva policia que mata negres, sinó amb les nostres pròpies forces.
L’assassinat de Heather Hayer posa a l’ordre del dia la necessitat d’autodefensa contra aquests grups
