Poden fer-se múltiples lectures del resultat de les eleccions a Catalunya. Però una d’elles, podria ser considerar que es tracta d’una victòria per a nosaltres, les dones, ja que per primera vegada una dona aconsegueix més números de vots en unes eleccions per escollir el nou govern.
Sense cap dubte aquest anàlisi es veu enfortit pel fet que Inés Arrimadas ha hagut d’enfrontar molts insults i provocacions sexistes al llarg de la seva carrera política, els quals s’han vist incrementats per les xarxes socials just després de conèixer els resultats electorals. Això no és cap excepció. Per desgràcia, són moltes les dones que han patit el mateix tipus de violència masclista i en alguns casos arriben, fins i tot, a agressions sexuals (recordem el cas de l’empresari sevillà que va intentar besar a Teresa Rodriguez durant una reunió).
Independentment de la seva ideologia, en aquesta societat masclista on vivim, tota dona que es trobi a primera línia de la política, té moltes possibilitats que alguna vegada sigui jutjada pels seus atributs físics, la seva manera de vestir, les seves relacions íntimes, l’orientació sexual o qualsevol altra cosa, en comptes de per les idees polítiques que la defineixen, cosa que amb els homes no passa.
Des de CR repudiem i rebutgem plenament qualsevol insult o vexació de caràcter masclista, per intentar desqualificar ningú, perquè lluitem per una societat on homes i dones puguem participar en igualat de condicions a tots els espais de la vida pública i privada i creiem que aquests mètodes són contraris a aquest objectiu.
Dit això, també diem molt clar que no creiem que les dones haguem obtingut cap victòria pel fet que Inés Arrimadas hagi aconseguit el major nombre d’escons en les passades eleccions catalanes. I no ho creiem perquè Ciutadans no defensa els drets i interessos de la immensa majoria de dones, cada vegada més oprimides i explotades per aquest sistema capitalista en crisis, sinó els d’una minoria social privilegiada dins d’aquesta. De fet, com hem dit altres vegades, el fet que hi hagi dones en situació de i amb poder econòmic, polític o social no és garantia que s’alleugereixin les condicions d’explotació i masclisme que patim la major part de les dones.
Drets de les dones o defensa del mercat davant de tot?
Encara que els drets i les reivindicacions de les dones no hagin estat ni molt menys el centre de la seva campanya electoral (ni tampoc per la resta d’organitzacions que es van presentar a les eleccions) el seu programa polític conté algunes mesures al respecte.
Ciutadans pretén aprovar a nivell estatal, una llei per tal que la maternitat subrogada en el nostre país sigui “legal, lliure i altruista”. Una proposta en la que “l’altruisme” queda qüestionat quan una de les condicions dels que opten a ser mares/pares per aquesta via, és que no podran tenir una relació de parentiu amb la mare gestant (és a dir, amb aquesta llei, una dona no pot gestar el nadó de la seva germana o de la seva filla, per exemple). En la seva proposta, les dones gestants, que es presentessin de manera “lliure” a “llogar el seu ventre” firmarien un contracte amb el qual no només perdrien el dret a prendre decisions que afectin a la seva vida, salut i al seu dret com a mare durant el procés d’embaràs, sinó que podrien enfrontar-se a mesures punitives si incompleixen les condicions del mateix.
En un dels projectes de llei que cosifica el cos de les dones i mercantilitza el desig de ser mares-pares i darrera del dubtós “altruisme”, s’amaga en realitat el lucratiu negoci de les agencies intermediàries i de les clíniques privades on es portaria a terme aquestes pràctiques a l’estat espanyol.
Encara que estiguin a favor d’una llei que combini pressupostos i plaços, per a Ciutadans, de la mateixa manera que per al PP, l’avortament NO és un dret per a les dones sinó un “fracàs social”. És l’últim recurs que tenen les dones quan “tota la resta ha fallat” o “quan no els queda cap altre remei o no són capaces de buscar una altra solució”. Això, a més a més de suposar un clar exercici d’estigmatització de les dones, no és cert. Segons les dades oficials facilitades per ACAI (Asociación de Clínicas Acreditadas para la Interrupción Voluntaria del Embarazo), el 65% de les dones que han avortat en aquets últims anys no ha sigut per causes econòmiques. En el cas de les menors d’edat, com a defensors de la família que són, consideren que les progenitores han atorgat en tots els casos un consentiment previ per a què les noies puguin avortar.
En relació a les seves propostes contra la violència masclista, encara que han corregit o matisat les seves posicions inicials que tantes crítiques van rebre per part de les organitzacions feministes, és freqüent seguir escoltant com alguns i algunes dels seus dirigents segueixen posant un signe d’igual entre “violència domèstica i violència masclista”. Darrera d’això es troba la seva negació d’un sistema desigual de gènere, el qual implica relacions de poder entre homes i dones en aquesta societat. Respecte a la prostitució, Ciutadans és partidari de “regular i incorporar al món laboral a les dones que l’exerceixen, en determinats llocs, com autònomes”. Una activitat que, diuen, podria servir per a recaptar fins a 6.000 milions d’euros. Són, en canvi, partidaris de considerar un delicte la prostitució no regulada que les dones poguessin exercir al carrer. Una proposta que, no és casualitat, coincideix amb la de ANELA (Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne), associació que esta a més liderada per la extrema dreta espanyola. D’aquesta manera, Ciutadans ignora o pretén ignorar que el 80% dels diners que mou la prostitució en el món no es manejable ni beneficia a les dones sinó als proxenetes, o que en gran part del bordells d’aquest país s’omplin gràcies al lucratiu negoci de la trata de dones, el qual cobreix el 85% de la demanda de prostitució a tot el món.
Finalment, si Ciutadans defensa amb tant fervor la unitat forçada d’Espanya és perquè aquesta és imprescindible per assegurar els negocis de la gran burgesia espanyola i catalana, que han trobat en aquesta formació política el recanvi a un PP ja desgastat. Una burgesia que dubtarà en seguir descarregant sobre les nostres esquenes la crisi del capitalisme decadent en el qual vivim. L’escletxa salarial que patim les dones, la desigualtat d’accés al mercat laboral o les retallades en pressupostos socials a costa de sobrecarregar-nos amb les tasques de cures i mantenir l’esclavitud domèstica formen part d’aquest atac.
És hora de tornar als carrers!
Són conscients que ho tenen molt complicat per aconseguir que Inés Arrimadas formi part del equip de govern. Les eleccions del 21-D expressen de manera distorsionada el que el poble català ja va decidir en el referèndum del passat 1-O. Però les dones treballadores tampoc podem confiar amb els que no van saber defensar de manera coherent el mandat popular i es van rendir al 155 sense oferir resistència. Més enllà dels pactes i acords entre bambolines que facin ara per desallotjar Ciutadans del poder, sabem que les retallades i els plans d’ajust que venen aplicant des de fa anys seguiran també a Catalunya com també els assassinats masclistes que ens esquitxen gairebé cada setmana. El seu pacte d’estat no solucionarà l’atac cap a les nostres pensions, ja de misèria, ni millorarà les nostres condicions laborals.
Per això necessitem recuperar el més aviat possible els carres, perquè només des d’allà i des de l’organització independent dels i les treballadores, podrem frenar i acabar amb aquets atacs. Des de Corrent Roig cridem a tota la classe treballadora i a les dones que en formen part, a organitzar-se i seguir lluitant per la ruptura amb el règim monàrquic i per la República Catalana, vinculant aquesta a les reivindicacions social i de la classe obrera, entre elles les dels sectors més oprimits, com som les dones.
