Escrit per la secció de Dones de Corrent Roig
Fa més de cent anys que es va celebrar per primera vegada el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Dia que va néixer de la lluita de les obreres, de les treballadores explotades i oprimides pel capitalisme des de finals del segle XIX i començaments del XX. I encara que l’imperialisme va tractar de convertir-ho en un dia festiu per celebrar els drets ja aconseguits, la realitat és molt diferent.
La desigualtat laboral, la precarietat, la feminització de la misèria i la violència masclista s’agreuja a tot el món al compàs de la crisi capitalista.
El creixement de la lluita de les dones al món en resposta, obre la possibilitat de fer d’aquest 8 de Març una veritable i gegantesca jornada mundial de lluita, superior a la del passat any, que ja va ser molt gran.
A l’Estat espanyol aquest ascens de la lluita de les dones, es combina amb el creixement de les lluites i el descontentament social amb una “recuperació econòmica” que no arriba a les i els de a baix.
Sobren raons: la desigualtat i violència masclista en xifres
A l’Estat espanyol, l’escletxa salarial, malgrat Rajoy i la seva “realitat paral·lela”, no disminueix, arribant al 23%. Els plans d’igualtat segueixen sent assignatura pendent en la negociació col·lectiva. L’atur de les dones és tres punts major i suportem el 70% dels contractes a temps parcial, fent impossible nostra independència econòmica.
Les campanyes #Metoo, van fer visibles el que la majoria de les dones ja sabem. Que ja sigui en el lloc de treball, en la llar, o als carrers, el masclisme i la seva violència són a la vida quotidiana de les dones. Més enllà dels seus minuts de silenci i dels seus pactes de pandereta que no van a l’arrel del problema i pels quals no hi ha diners, 56 dones van tornar a ser assassinades per violència masclista el passat any. Cada vuit hores hi ha alguna denúncia per violació i el masclisme en adolescència i joventut es dispara, fent saltar totes les alarmes.
Les nostres pensions són un 38% més baixes, les ajudes a persones dependents, estan gairebé paralitzades i el 90% de les cuidadores som nosaltres. Només el 21% dels menors de tres anys, l’educació dels quals no és ni gratuïta ni obligatòria, està escolaritzat. L’avortament legal en la sanitat pública en les primeres 14 setmanes, segueix sense estar garantit per a totes.
La lluita de les dones és part d’una lluita més àmplia.
Acabar amb aquesta situació exigeix una baralla que les dones treballadores no podem donar soles. Necessitem derogar les reformes laborals, responsables de l’atur, la precarietat i l’escletxa salarial que sofrim. Derogar les reformes de las pensions i defensar un sistema públic de pensions que garanteixi pensions dignes per totes i iguals entre dones i homes.
S’ha de parar les retallades i privatització dels serveis públics. Augmentar de forma dràstica la despesa pública: en educació per garantir guarderies públiques de 0 a 3 anys i educació en valors d’igualtat, en sanitat per assegurar els nostres drets sexuals i reproductius, en Dependència, per fer responsable a l’Estat del treball de cures i en polítiques d’igualtat i pressupostos destinats a la xarxa de prevenció, atenció i protecció contra tota violència masclista. I no és possible fer-ho sense exigir el no pagament al deute i sense desobeir l’ajust al dèficit que ens imposa la UE. No és possible sense derrotar aquest govern corrupte, masclista i al servei de la burgesia. Per això, a Catalunya exigim que el proper govern que sobirania és ruptura davant els atacs a la dona treballadora i al conjunt de la classe.
Fem aquest 8M un gran atur per les dones
Aquest any, diversos sindicats van legalitzar la possibilitat de Vaga de 24h el 8M. CCOO i UGT, donaran cobertura a un atur de dues hores, la qual cosa és un avanç respecte a l’any passat. Creiem que és un error que s’estigui cridant a parar només a les dones, perquè les demandes i reivindicacions de les dones han de ser part del programa i la lluita de tota la classe obrera i del moviment estudiantil. Hi ha possibilitats de convertir aquest 8M en una gran jornada de lluita, superior a l’any passat.
És una ocasió per reforçar la unitat de totes les lluites on les dones estiguin al capdavant i per continuar la mobilització contra els atacs que govern i patronal continuen fent recaure sobre la classe obrera i els sectors més oprimits dins d’ella. Volem un 8M grandiós amb vagues, aturs i mobilitzacions en l’Estat Español i a tot el món.
Des de Corrent Roig, cridem a totes les organitzacions populars, sindicals, polítiques i estudiantils de classe a posar-se a la tasca de construir aquest 8 de Març. Perquè les vagues cal construir-les des d’a baix i no només decretar-les o legalitzar-les.
Cridem al conjunt del moviment estudiantil i a tota la classe treballadora, a realitzar assemblees democràtiques en els seus llocs d’estudi i treball per debatre i decidir entre totes i tots, com recolzar aquesta jornada de lluita estatal.
Cridem als conflictes de dones en lluita, a totes les treballadores, aturades, pensionistes o estudiants, a sumar-se com un sol puny en les manifestacions. Per construir un espai unitari, combatiu i de classe, que representi l’alternativa del conjunt de la classe davant la institucionalització del 8M, on sortirem al carrer per exigir
Llei urgent per l’obligatorietat d’igualtat salarial!
Per un sistema públic de pensions dignes i iguals per tots i totes!
Derogació de les reformes laborals i de les pensions!.
Ni retallades ni privatització! No al pagament del deute!
Augment de la despesa pública: guarderies, centres dia, residències i atenció a la Dependència.
Ni una menys!. Atenció, protecció i prevenció contra tota violència masclista. Prou de maltractament institucional!
Avortament públic, lliure i gratuït en la Seguretat social!
Stop homofòbia, transfobia i discriminació per orientació sexual!
