El passat dos de febrer es complien 38 anys des que la nostra companya Yolanda González va ser segrestada i assassinada per l’extrema dreta. Recordar a Yolanda avui forma part de la lluita contra la impunitat del franquisme i els seus continuadors.
Yolanda viu perquè la Memòria Històrica, amb majúscules, viu. Yolanda viu perquè no van aconseguir enterrar amb nous relats tergiversats tots els anys de dictadura sagnant que el franquisme va imposar en l’Estat espanyol. Yolanda viu perquè la pròpia existència d’un assassí feixista com Emilio Hellín i una mort com la de Yolanda són fruit d’aquella transició. Una transició protegida per una Llei de punt i final que blinda fins al dia d’avui a tot l’aparell judicial, policial i militar del franquisme contra tot intent de reclamació de responsabilitats pels seus crims.
Però com afirmava fa escassament uns dies el seu germà Asier “afortunadament no tot és dolor. La millor prova de l’afecte rebut de tantes persones durant aquests anys és aquest homenatge que els nostres veïns i amics han fet a Yolanda per honrar-la i recordar-la”.
En l’homenatge del diumenge 4 de febrer a Deusto, a la “Placeta Yolanda González”, denominada així des de fa dos anys i que és el lloc, en paraules d’Asier, germà de Yolanda, “on ens criarem i té un contingut emocional molt gran”, aproximadament mig centenar d’amics i familiars, s’hi van donar cita per rendir-li tribut i dipositar-hi rams de flors i una pancarta on es podia llegir ‘Impunitat franquista, veritat i justícia aquí i ara’. El seu germà, Asier González, va llegir un comunicat en el qual recordava els anys de sofriment en “buscant/justícia”, al mateix temps que denunciava que existeix un “doble raser” per valorar() les víctimes del terrorisme i això provoca major indignació i sofriment.
Interior exclou a Yolanda González, assassinada pel Batalló Basc Español, del Mèrit Civil per a Víctimes del Terrorisme
L’últim episodi de tot això és la notícia que fa uns dies es publicava en diversos mitjans de comunicació, on el Ministeri d’Interior exclou a Yolanda González assassinada pel Batalló Basc Español, del Mèrit Civil per a Víctimes del Terrorisme.
Encara que diversos anys després, Yolanda va ser reconeguda per l’Estat com a víctima del terrorisme, i així figura a dia d’avui en el llistat oficial del Ministeri d’Interior, el seu nom no apareix en l’altra gran base de dades que maneja el Govern del PP: Yolanda González va ser exclosa de la Real Ordre de Reconeixement Civil a les Víctimes del Terrorisme. El Ministeri de l’Interior explica a la seva pàgina web que la Gran Creu del Reconeixement Civil a les Víctimes del Terrorisme es concedeix a títol pòstum “als morts en actes terroristes”. Tal distinció ha de produir-se “mitjançant Reial decret aprovat en Consell de Ministres a proposta del Ministeri de l’Interior”. A més, s’estableix que els familiars directes dels morts en accions terroristes rebran una insígnia honorífica. L’últim distingit va ser Ignacio Echeverría, el jove que va morir en l’atemptat yihadista del passat mes de juny a Londres.
No obstant això, ni Yolanda González ni els seus germans o pares han rebut aquest reconeixement oficial. El mateix cas és el de les 80 persones més, també assassinades pel Batalló Basc Español, el GAL i altres grups similars que van actuar en el marc de la guerra bruta: per a l’Estat, cap d’elles és mereixedora del reconeixement civil com a víctimes del terrorisme.
En aquest sentit i, per si encara quedava algun dubte, s’ha demostrat una vegada més, que els diferents governs que hi ha hagut en els últims anys “segueixen ancorats en una classificació” de víctimes “de primera i segona categoria”. “A nivell institucional no els va quedar més remei que incloure a altres víctimes, però les que el govern sempre considera com a víctimes del terrorisme són només les d’ETA.
Yolanda nosaltres no oblidem!
Com a companyes i companys de militància de Yolanda, estem convençuts que ella estaria avui amb nosaltres lluitant contra les retallades, defensant una Educació Pública, els drets de les dones i contra el feixisme i per la llibertat. Perquè no hi ha una altra manera de garantir el pa, el treball i el sostre per a milions d’éssers humans, d’acabar amb les guerres, amb la barbàrie, que no sigui la lluita present pel socialisme. Les que vam conèixer()Yolanda i aquells que no vam tenir aquesta gran sort seguirem amb el compromís irrenunciable de lluitar per aquest socialisme que es va cobrar la seva vida. (poc clar) per aquest socialisme, pel qual a Yolanda van arravatar la vida. És una possible opció
Trenta-vuit anys després tornem a recordar aquelles paraules que en nom del PST es van pronunciar en el funeral de Yolanda: “Yolanda era jove, era dona i era basca, tenia tres raons per lluitar. Si com a dona tenia el dret inalienable de combatre pel seu alliberament, si com a basca tenia el dret de combatre per la sobirania nacional d’Euskadi i si com a jove tenia el dret de lluitar per les reivindicacions de la joventut: tot això ho va englobar en una sola batalla pel socialisme, per la revolució, per un partit revolucionari”
Des de Corrent Roig i la LIT, reivindiquem la seva memòria i la seva batalla política de la qual mai hem renegat.
