8 de Març | Per què i per a qui? El nostre programa pel 8-M

Per què les dones hem de sortir al carrer aquest 8 de Març?

Aquest 8 de Març sortim al carrer contra la nostra desigualtat laboral. Per denunciar i rebel·lar-nos contra totes les formes de violència masclista i exigir judici i càstig contra els que ens violen, assetgen, agredeixen o ens assassinen. Contra el funcionament masclista i patriarcal de les institucions i dels governs que, a pesar de totes les seves lleis i mesures, no tenen una veritable voluntat política d’acabar amb l’opressió i la sobreexplotació de les dones, perquè a la burgesia per a la qual governen els genera molts beneficis. Contra els atacs de la patronal que, en el seu intent per a sortir de la crisi, ens van retornant al s. XIX i utilitzen a les dones com a mà d’obra descartable al servei de les seves necessitats productives. Contra la mercantilització i cosificació dels nostres cossos.

Per què una Vaga General el 8 de Març?

Les lluites, les mobilitzacions i, encara més, les vagues perquè ens treuen de la butxaca part del nostre salari als i les treballadores no es fan per “visibilitzar” res ni de forma simbòlica. Es fan per intentar guanyar alguna cosa, encara que a vegades es pugui perdre. Es fan per reivindicacions concretes. Un exemple d’això va ser la vaga de nou dies de les treballadores de cinc tendes de Bershka a Pontevedra contra el gegant Inditex l’any passat, on van aconseguir totes les mesures socials i salarials que reclamaven; o la de les treballadores de les residències per a persones grans de Bizkaia, que després de 370 dies d’aturades i més de dos anys de conflicte varen aconseguir que el conveni recollís el que reclamaven.

Aquest 8M ha de servir, en primer lloc, per unificar i rodejar de suport i solidaritat totes les lluites de les dones treballadores en curs i donar-los un impuls major. I ha de servir, a més, per posar sobre la taula una sèrie de demandes per les quals s’haurà de seguir lluitant la resta de l’any.

I ho fem… Amb tota la classe obrera

La lluita contra el masclisme, contra la discriminació salarial, per la defensa del dret a l’avortament, ha de ser una tasca de tota la classe obrera i del moviment estudiantil, encara que siguem les dones les que haguem d’estar al capdavant d’aquesta lluita. I això és així per tres raons molt senzilles:

La primera és perquè les dones som part de la classe treballadora, aproximadament el 50% d’aquesta, aquí i a tot el món, i avui en dia som majoria en els sectors més precaritzats, com són els serveis, on la classe treballadora més ha augmentat en els països imperialistes. També les més de tres milions i mig de dones que realitzen un treball domèstic i de cures, que és necessari per al funcionament del sistema capitalista, són part de la classe treballadora, encara que no rebin un salari per aquesta feina.

La segona és perquè totes aquestes demandes no es poden aconseguir si no són part d’un pla de lluita més ample, que exigeix afrontar el govern de Rajoy i a tot aquell que segueixi posant l’ajust del dèficit que imposi la UE i el benefici de la banca i la patronal per sobre de les necessitats de la majoria social.

La tercera és perquè el masclisme, la violència a les dones, la seva cosificació i la desigualtat laboral i salarial, encara que atorguen privilegis als homes, són utilitzats per dividir i debilitar a la classe obrera i per a sobreexplotar-la. No hi ha cap possibilitat de guanyar la lluita contra els plans d’ajust i els atacs que ens estan imposant governs i patronal sense unitat. El masclisme és un problema dels homes que patim les dones però que perjudica a TOTA la classe obrera, i encara que som les dones les que hem d’estar a l’avantguarda, fins que no tinguem això clar, no podrem avançar en aquesta lluita.

 Un programa de lluita

• Derogar les reformes laborals del 2010 i el 2012, que han substituït l’ocupació estable amb drets per treball precari. Les dones som les més perjudicades: la nostra taxa d’atur és avui un 3% superior, el 80% dels nostres contractes són temporals, i la bretxa salarial ha seguit augmentant fins al 24%. Continua l’assetjament laboral als centres de treball, així com els acomiadaments encoberts a dones embarassades.

• Exigim una Llei per a l’obligatorietat d’igualtat salarial entre homes i dones, així com Plans d’igualtat obligatoris a totes les empreses, no només de les de més de 250 treballadors, de les quals no se’n fa cap seguiment.

• Exigim permisos de maternitat i paternitat iguals, intransferibles i pagats al 100% a homes i dones, així com que es posi fi a la discriminació laboral que pateixen les empleades de la llar, que en un 90% són immigrants i la majoria ni tan sols tenen contracte.

• Defensa d’un sistema públic que garanteixi pensions dignes per a totes i iguals entre dones i homes. Actualment, les nostres pensions són un 38% inferiors a les dels homes. Les dones som el 93% de les persones perceptores de les pensions de viudetat, l’import de les quals no arriba al SMI, així com de les pensions no contributives.

• Jubilació als 60 anys, pensió mínima de 1080 euros i garantida pels Pressupostos Generals de l’Estat.

• Augment de la despesa pública per recuperar tots els llocs de treball destruïts en aquests anys, on la majoria dels acomiadaments han sigut de dones, ja que som el 70% de les persones empleades en el sector públic i en els llocs més precaris.

• Exigim que es creïn residències i centres de dia públics per a l’atenció de persones grans i/o dependents la cura dels quals recau en nosaltres. Actualment hi ha més de 300.000 dependents en llista d’espera, dels quals 90 continuaran morint cada dia sense rebre els serveis als quals tenen dret. Una situació que afecta sobretot a les dones per ser la majoria de persones en situació de dependència i perquè són el 90% de les persones cuidadores.

• Exigim un augment de la despesa en educació per tenir educació sexual i en valors d’igualtat a l’escola pública, que previngui els embarassos no desitjats així com el masclisme en adolescents i joves. Per a garantir educació pública dels 0 als 3 anys, ja que actualment el 70% dels menors de tres anys no està escolaritzat i el 85% de l’oferta és privada o privada-concertada.

• Exigim un augment de la despesa en sanitat per assegurar l’accés universal a l’avortament legal en les primeres 14 setmanes als hospitals públics, anticonceptius fiables i gratuïts en la sanitat i tractaments de fertilitat per a totes sense discriminació de cap tipus.

• Exigim polítiques d’igualtat en tots els àmbits.

• Exigim un augment dràstic del pressupost destinat a la xarxa de prevenció, atenció i protecció contra tota violència masclista. No ens serveixen els minuts de silenci dels governs o el Parlament, els seus pactes de “postureig”, ni les seves “aturades simbòliques” aquest 8M.

• Exigim la depuració d’un sistema judicial ple d’estereotips i prejudicis masclistes que revictimitza a les dones que pateixen aquesta violència, que qüestiona la seva credibilitat i persegueix a aquelles dones que s’atreveixen a denunciar.

• Exigim la formació en violència masclista de tot el personal que atén als qui la pateixen.