LIT-CI sobre el 25N: Prou de violència cap a les dones!

El proper 25 de novembre les dones no tenen gens que celebrar. Primer perquè el masclisme i la violència, lluny de retrocedir, augmenta sistemàticament, afectant a les dones més i més. Les agències internacionals com l’ONU i l’OMS assenyalen que 1 de cada 3 dones al món han patit violència física i/o sexual i 60 mil dones moren per any, víctimes de femnicidis; prop de la meitat d’elles per la seva pròpia parella o algun home de família.

D’altra banda, al voltant de 120 milions de dones van ser víctimes d’abús sexual en algun moment de les seves vides, una situació de violència compartida per dones que viuen en països rics i pobres. Llatinoamèrica presenta la taxa més alta de violència sexual contra les dones fora d’una relació i la segona més gran per part de la parella actual o anterior. Aquesta regió, per cert, és la més violenta del món per a les dones fora d’un context bèl·lic, segons l’ONU.

Però, això no significa que en altres parts del món estiguin fora de perill. En la Unió Europea, la meitat de les dones han sofert algun tipus d’assetjament sexual des dels 15 anys, i el que és encara més greu, 1 de cada 3 europeus, pensa que l’abús sexual té justificacions en alguns casos. A Àfrica central i meridional el 40% de les joves es casen abans dels 18 anys i el 14% abans dels 15. En 34 països, el matrimoni amb la víctima és una raó de perdó en casos d’abús sexual contra menors. Com es pot veure, la violència contra les dones és endèmica i demostra el masclisme arrelat en la societat i a tot el món.
La violència del sistema contra la dona
Les agressions físiques i psicològiques, feminicidis, les violacions (incloent la violació correctiva contra LGBTIs) i altres formes d’assetjament; la mutilació genital, els matrimonis forçats i la tracta de persones per a l’explotació sexual són els tipus de violència més comunes en contra de les dones. Però és important emfatitzar que la violència es presenta de moltes formes: qualsevol conducta (acció o omissió) de discriminació, l’agressió o la coerció causada pel fet que la víctima és una dona i que causa dany, mort, vergonya, limitació física, sexual, moral, psicològica, social, política o angoixa econòmica o pèrdua patrimonial, ja sigui a l’espai privat o públic, és una violència contra les dones.

Així mateix, de totes les violències comeses contra les dones, la principal és la del propi sistema. El capitalisme decadent imposa condicions de vida cada vegada pitjors a la classe obrera, i la degradació de les relacions humanes fruit d’aquest sistema donen com resultat un aprofundiment del masclisme i de la violència, fent de les dones treballadores les principals víctimes. Els governs i els polítics burgesos lluny de revertir aquesta situació l’agreugen amb els seus plans d’ajust que ataquen els drets socials i laborals, generant desocupació i precarització, reduint la despesa social, flexibilitzant drets i privatització dels serveis.

El conjunt dels treballadors ha sentit els efectes de la crisi econòmica, però les conseqüències per a les treballadores són particularment cruels perquè la combinació d’opressió i explotació, que ja les col·loca de per si mateix en una situació de desigualtat en la societat, les transforma en el blanc preferencial dels atacs, sent les dones pobres, les negres i les immigrants refugiades els qui més sofreixen. L’actual crisi humanitària i les seves conseqüències per a les refugiades és la prova inalienable que el capitalisme decadent no resol la desigualtat entre homes i dones, sinó que ho aprofundeix.

L’actitud indiferent per part de tots els governs, o pels polítics burgesos (molts d’ells fins i tot involucrats en escàndols de violència i assetjament) per protegir els drets de les dones i les nenes no es pot veure com un simple descuit. La seva falta de voluntat política i la seva connivència té a veure amb el fet que el capitalisme es beneficia de la violència i opressió per dividir els treballadors i sotmetre’ls encara més al servei de l’explotació de tota la classe i la superexplotació de parcel·les senceres d’ella, com les dones. No hi ha mostra més clara d’això com el fet que encara que governin dones (Dilma, Cristina, Bachelet, Merkel), la violència augmenta.

La violència social, de la pitjor classe per cert, condemna a les dones treballadores, els seus fills i famílies a la gana, a la malaltia i a la pobresa, però no és denunciada per les Nacions Unides o per les agències de l’imperialisme adeptes a les estadístiques, perquè és provocada precisament, pel sistema capitalista que defensen i sostenen. En aquest sentit la lluita contra la violència masclista si no es combina amb la lluita contra l’explotació capitalista, està condemnada a ser derrotada, perquè és funcional al sistema i mai serà presa de debò per aquells que posseeixen el poder, siguin homes o dones.
Per la fi de la violència masclista i de l’explotació capitalista
Però aquesta situació de violència de les dones no ha passat en va, al contrari, ha generat una enorme resposta i fins i tot ha servit d’impuls a tota la classe obrera per lluitar contra els governs i els seus atacs. Els carrers s’estan convertint cada vegada més en el lloc on impulsar amb força el crit de les dones contra el masclisme, la violència i la retallada de drets, convertint-se en motor de noves lluites.

És fonamental tancar files al voltant d’aquest moviment i impulsar-ho, així que des del LIT-CI fem una crida a tota la classe obrera per al proper 25 de novembre, perquè marxi al costat de les dones per exigir el fi de la violència, el masclisme i l’explotació capitalista, fermes en la comprensió que per unificar la classe i posar a les dones en peus d’igualtat en la lluita contra l’explotació capitalista, els treballadors tots (dones i homes) necessiten posar-se decididament en contra del masclisme i la violència.

Prou de violència contra les dones! La lluita contra el masclisme i tota forma d’opressió és una lluita de tota la classe obrera!