DANIEL RUIZ: “COM A PATAGÒNIC L’ÚNIC QUE HAIG DE FER ÉS SEGUIR RESISTINT”

“Anava caminant per Pichincha, gairebé Independència. Venia d’una mobilització de Drassana Riu Santiago, que es va fer el 12 de setembre. ATE havia declarat atur nacional. Eren les dues de la tarda, i em detenen en un primer moment personal de civil dient-me que em quedi quiet mentre arriba el personal de Policia Federal Argentina, on m’informen que estava incomunicat, em treuen el cel·lulars i tot”, relata Daniel Ruiz per primera vegada a la premsa sobre el moment precís en què el van detenir fa ja quatre mesos per ser part dels milers que van manifestar-se al desembre de 2.017 contra la reforma provisional als afores del Congrés de la Nació. “Em van traslladar per diverses dependències, entre elles una antiterrorista que tenen a Buenos Aires, fins que després vaig ser a la alcaidia de Comodoro Py, i a la matinada del 15 em porten a Marcos Paz”, amplia. Descriu què va poder veure en veure “a l’advocat l’endemà, perquè estava totalment incomunicat”.

Martín Alderete, membre Coordinadora Antirrepresiva pels Drets del Poble (CADeP), és un dels advocats que representa a Ruiz. En diàleg amb Prosa Urgent va detallar que el militant del PSTU (Partit Socialista dels Treballadors Unificat) “va ser processat pels delictes d’intimidació pública i atemptat a l’autoritat, que és la mateixa caràtula a altres tres manifestants. La causa en relació a ell va ser elevada a judici”. Aquests tres manifestants als quals es refereix són César Arakaki i Dimas Ponce, militants del Partit Obrer, els qui van ser detinguts i processaments al costat d’un treballador de la Unió Obrera Metal·lúrgica per participar de la mateixa jornada de lluita que Ruiz.

Alderete destaca que la particularitat de la situació del seu defensat és que “la qualificació legal amb la qual va a judici li permetria àdhuc en cas de condemna tenir una condemna de suspens, ja que no té antecedents penals condemnatoris i d’acord a les seves característiques personals”. Per això, assenyala, que “no hi ha cap fonament seriós per a mantenir-lo privat de la seva llibertat. Els mateixos jutges donen per cert que no hi ha risc que s’escapoleixi, que entorpeixi la recerca perquè està acabada. Llavors, la veritat és que és il·legal i injust es miri per on es miri”.

Els últims jutges que van rebutjar l’excarceració de Ruiz, són els membres del Tribunal Oral Federal N 3: Fernando Machado Pelloni, Andrés Basso i Javier Ríos. “Hi ha una decisió política de mantenir-me detingut com un missatge al conjunt dels treballadors i de les lluites populars, sobretot els últims dies que han sortit a manifestar-se amb el tema de les tarifes, el tema dels costos de vides i fins i tot dels acomiadaments que es continuen sumant de llarg a llarg del país”, afirma l’ex-delegat petroler.

Ruiz denuncia que “en el meu cas figura en l’expedient que m’han intervingut totes les meves comunicacions, que han anat serveis d’intel·ligència a la meva ciutat, al meu barri i a fer un seguiment a tota la meva família, i, tot i així continuo estant detingut”. Sobre el particular, amplia Alderete: “Des del punt de vista jurídic no hi ha cap explicació perquè estigui detingut. No hi ha cap prova ni se m’acusa de res que impliqui l’afectació de la integritat física d’una altra persona o el trencament de vidres públics. L’única prova que hi ha contra ell és que està disparant un element pirotècnic cap amunt, que no implica cap risc. Tots estan processats i ell és l’únic detingut. L’explicació va des del polític i té a veure evidentment amb que Sebastián Romero, que és membre de la mateixa organització política (PSTU), està pròfug. Llavors, sembla ser una espècie de càstig que el manté detingut. De fet, en algun moment el jutge d’Instrucció i aquest tribunal van plantejar alguna cosa així que com hi ha un pròfug que és de la mateixa organització i amb el qual ell podria haver tingut contacte, llavors ha de mantenir-lo detingut. L’absurd d’això és que si aquesta persona es manté 10 anys pròfuga, el mantindràs 10 anys pres. En la pràctica és mantenir una persona detinguda per fora dels paràmetres legals”.

Sebastián Romero és el jove estigmatitzat pel govern i els mitjans de comunicació afins per l’ús d’un morter en aquella històrica manifestació. A Ruiz també se l’acusa de l’ús d’una “arma de fabricació casolana, quan és un element pirotècnic de venda lliure (morter) lligat a una branca. En realitat, l’acusació que se li fa semblaria ser com una excusa per a complicar la seva situació processal i mantenir-lo detingut, perquè l’única cosa que se li veu fer a Daniel és alguna cosa que podria fer qualsevol persona en qualsevol manifestació, que no implica cap delicte”, conclou l’advocat.

Ruiz també denuncia que la Justícia no treballa amb la mateixa vehemència que ho fa cap a la seva persona respecte els policies que van reprimir en aquella jornada. “Queda demostrat que hi ha una clara persecució política i un missatge al conjunt dels treballadors. Aquest és el fet central pel qual estic detingut, i pel qual la ministra de Seguretat Patrícia Bullrich ha utilitzat la meva detenció en diversos mitjans dient un missatge, ´aquell que surti a protestar contra les reformes o les polítiques econòmiques, li passarà això`. Aquest és el rerefons general. Per part meva, i la dels treballadors, confiem molt en la mobilització de llarg a llarg del país”.

Com han estat els teus dies al penal?

Des del moment en què estic detingut és cert que un troba a faltar, no només la família, sino també els amics, els companys de treball i els companys de militància. Però en el meu cas penso en totes les lluites de la Patagonia, no només les últimes on hem tingut els nostres màrtirs com Rafael Nahuel, Santiago Maldonado, o Jones Huala que està extradit, que cal aconseguir que sigui alliberat. Ara es compliran 100 anys de la vaga petrolera a l’abril, que va ser bombardejada per la Marina de guerra a Comodoro Rivadavia. També estan Víctor Choque, Teresa Rodríguez, els petrolers de les Heras. Hi ha una sèrie de lluites a la Patagonia. I és el que em posa ferm. Nosaltres a Comodoro no tenim aqüeducte encara. Cada dos dies es talla l’aigua. Pa American Energy guanya 4 mil milions de dòlars a l’any i no tenim un hospital d’alta complexitat, la qual cosa sempre acaben derivats a Buenos Aires. Hi ha molt per què lluitar i això és el que em dona forces. Tota una reparació històrica pel saqueig dels recursos naturals que hem patit, no només amb el petroli i la pesca sinó també amb el desastre que estan fent amb la mineria a Santa Cruz i amb el que volen fer amb la mineria a Chubut. O sigui volen continuar donant-los tots els nostres recursos a les multinacionals, i aquesta és la baralla del nostre poble. Com a patagònic l’única cosa que haig de fer és continuar resistint per a avançar.

Ruiz valora que s’hagi “aconseguit que organismes de drets humans em vinguin a veure tots els divendres, i en aquest espai venen diferents organitzacions. Llavors, això fa que no només la solidaritat sigui efectiva sinó també rebre informació de diferents sectors. I hem aconseguit que vingui la meva família, que els hi costa venir, perquè són 2 mil quilòmetres de distància”.

L’acompanyament del sindicat existeix?

Sí, però molt formal. S’han fet assemblees a diferents empreses, col·lectes, però no de la manera en què s’hauria de fer. És comprensible que el gremi va signar una addenda amb el govern i amb les empreses, i aquesta addenda avui no ha donat cap resultat perquè no és que s’hagin garantit els llocs de treball, tot i així, es continuen perdent. I Vaca Morta continua sent un lloc on no han incrementat els llocs de treball, al contrari, va haver-hi 5 morts l’any passat producte dels accidents. I també hi ha contaminació. Al servei de les multinacionals s’està rifant la vida dels treballadors i la contaminació afectant a tots els pobles. Això també condiciona de quin costat es posa la diligència gremial.

En el cas particular de Lloma Avila (secretari General del Sindicat del Petroli i Gas Privat del Chubut) s’ha comunicat amb tu?

No. Els únics que ho han fet han sigut altres membres de la comissió directiva, però el secretari General no ha plantejat res, no ha dit res més enllà de la formalitat.

Què opines d’això?

Justament té a veure amb el que s’ha signat i els compromisos amb el govern.

L’addenda què diu?

És una flexibilització laboral on es permet una sèrie de coses. Per aquí és treballar amb un operari menys, el tema del vent, diverses qüestions que s’ha estat pensant durant bastant temps. I tots sabem que hi ha quadrilles que són mínimes per a poder treballar. Llavors, l’addenda permet que es pugui treballar 4 o 5 hores amb un operari menys, i això és una sobrecàrrega per a la gent que està treballant.

Però quina relació hi ha entre aquesta addenda i que no surtin a defensar-te com correspon?

Justament, perquè nosaltres quan sortim a reclamar això de SP (empresa de serveis petrolers on va treballar Ruiz fins que va fer fallida en 2.017), que tallem els jaciments, no acceptem les noves condicions que implementa el govern. Llavors, això és un suport polític cap a una postura que almenys una sèrie de companys tenim respecte a com enfrontar les polítiques del govern. Llavors, crec que això també condiciona el suport del gremi.

Perquè un el primer que pensa és que si el sindicat realment et volgués defensar la teva situació seria una altra perquè ells, si paren de treballar ja li estan tocant la butxaca a les empreses i necessàriament el govern hauria de respondre.

Justament, però, el govern està plantejant més reforma laboral, provisional. Avançar perquè la reforma provisional es va avançar només una part, ara volen avançar amb l’edat jubilatoria. El suport explícit a la meva llibertat significa també un enfrontament directe a les polítiques del govern, llavors això és el que està condicionat.

La lectura que fa Ruiz és clara: la conducció del sindicat no el defensa com correspon per no anar en contra de les polítiques d’ajust del govern de Mauricio Macri. Una canallada pes miri per on es miri.

Quin missatge deixes al conjunt de la comunitat i sobretot al poble chubutense?

Dir-li que no oblidem el nostre passat, que som descendents dels pobles originaris, que han lluitat tota la seva vida. Ens han tret gairebé tots els recursos naturals i, tot i així, hem de mirar cap al futur. No resignar-nos. El pla econòmic del govern està al servei del saqueig, la fam i la misèria, i a nosaltres l’única cosa que ens queda és la unitat, sortir a lluitar i bàsicament anar plantejant-nos alternatives econòmiques i mediambientals per a poder tirar endavant, aprenent dels nostres avantpassats, de la cosmovisió dels pobles originaris. També el tema de l’estatització de les principals palanques de l’economia, i no ens queda una altra que seguir units i lluitant. I com a patagònic aixecar la bandera de més de 100 anys de lluita a tota la Patagonia, i aconseguir que Jones Huala estigui lliure, que es faci justícia per Santiago Maldonado, per Rafael Nahuel, i que s’absolgui als treballadors petrolers de les Heras, i a partir d’aquí la meva llibertat serà sol un record més perquè els treballadors al carrer plantejaran el just i necessari.