Autor: Carl Sagan
“Poc després que Stalin arribés al poder, van començar a desaparèixer les fotografies del seu rival Liev Trotski, figura monumental en les revolucions de 1905 i1917. Van ocupar el seu lloc quadres heroics i totalment antihistòrics de Stalin i Lenin dirigint junts la Revolució bolxevic, mentre Trotski, el fundador de l’Exèrcit Roig, no apareixia per enlloc.
“Aquestes imatges es van convertir en icones de l’Estat. (…) Les noves generacions van créixer creient que aquella era la seva història. Les generacions anteriors van començar a pensar que recordaven alguna cosa, una espècie de síndrome de falsa memòria política. Els que aconseguien acomodar els seus records reals al que els líders desitjaven que creguessin, exercitaven el que Orwell va descriure com a “doble moral”. Els que no podien, els bolxevics vells que recordaven el paper perifèric de Stalin en la Revolució i el central de Trotski, eren denunciats com a traïdors o petit-burgesos incorregibles, “trotskistes” o “trotsko-feixistes”, empresonats, torturats i, després de ser obligats a confessar la seva traïció en públic, executats. És possible -donat el control absolut sobre els mitjans de comunicació i la policia- reescriure els records de centenars de milers de persones si hi ha una generació que ho assumeix (…)
“En la nostra època, amb la fabricació d’imatges fixes realistes, pel·lícules i cintes de vídeo tecnològicament al nostre abast, amb la televisió a totes les llars i el pensament crític en declivi, sembla possible reestructurar la memòria social sense que la policia secreta hagi de preocupar-se’n especialment. (…) Però és difícil mantenir sempre ocultes veritats històriques poderoses. Es descobreixen noves fonts de dades (…). Al final de la dècada dels vuitanta i encara abans, Ann Druyan i jo vam introduir clandestinament en la Unió Soviètica exemplars de la Història de la Revolució Russa de Trotski perquè els nostres col·legues poguessin saber una mica dels seus propis orígens polítics (…)
“L’escepticisme té per funció ser perillós. És un desafiament a les institucions establertes. Si ensenyem a tothom, incloent-hi per exemple als estudiants d’educació secundària, uns hàbits de pensament escèptic, probablement no limitaran el seu escepticisme als ovnis, els anuncis d’aspirines i els profetes canalitzats de 35.000 anys. Potser començaran a fer preguntes importants sobre les institucions econòmiques, socials, polítiques o religioses. Potser desafiaran les opinions dels qui estan al poder. On estarem aleshores?”
Carl Sagan, “El mundo y sus demonios: La ciencia como una luz en la oscuridad” (1995), Ed. Planeta, pp 446-448.