Les massives mobilitzacions del 8M del 2018, que es van desenvolupar a més de 120 ciutats de l’Estat Espanyol, van culminar una jornada sense precedents plagada de vagues, aturades i concentracions, en el qual les dones i la joventut vam ser l’avantguarda, però a la qual no van faltar centenars de milers d’homes.Per Comissió Estatal de Joventut Estudiantil

 

El passat 8 de març va ser reflex no només de la lluita pels drets de les dones, sinó també del descontentament social. Milions de dones no es van conformar amb “fer-se visibles” i van sortir a les manifestacions a expressar la seva ràbia contra el Govern i contra les institucions masclistes del règim monàrquic, que promouen i fomenten la desigualtat. Va ser especialment exemplar, el paper dels milers d’estudiants que, amb les nostres companyes al capdavant, vam prendre la lluita contra l’assetjament i l’opressió masclista i LGTBIfóbica als nostres centres d’estudi, juntament amb la lluita per una educació pública, gratuïta, de qualitat i en valors d’igualtat.

Aquest és justament l’exemple que des de Corrent Roig volem reivindicar: Aquest any necessitem un 8 de març encara més massiu que l’any passat, amb les dones al capdavant, però amb tots els nostres companys també. El 8M ha de servir-nos per a unificar les lluites, i aixecar les nostres reivindicacions estudiantils, però també les de les dones treballadores.

Ens continuen sobrant raons per a omplir els carrers:

El 2018 no ha fet sinó confirmar-nos que no podem dipositar gens de confiança en les institucions, i que el camí a seguir per a guanyar drets és el de la mobilització, així, encara més que l’any passat, sobren raons per a buidar les aules:

  1. Si el 2018 va tancar amb la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Navarra, que va resoldre que en el cas de La Manada no hi ha violació, i amb el sobreseïment del cas de les temporeres de la maduixa a Huelva que van denunciar abusos sexuals dels seus caps, el 2019 ha obert amb 8 assassinats masclistes tan sols el mes de gener. Prou violència contra les dones! Exigim la depuració del sistema judicial i inhabilitació immediata dels Jutges del cas El Ramat, així com la modificació immediata del Codi Penal qualificant com a violació tota relació sexual no consentida: NO és NO!
  2. A un any de l’“aclamat” Pacte d’Estat contra la violència masclista, es posa de manifest el que ja sabíem: que les mesures del govern eren absolutament insuficients i que no existeix més compromís per la seva part que el que tenen amb la UE i les seves retallades. De la mateixa forma que ataquen a la qualitat de la nostra educació, perpetuen la desigualtat i l’opressió fora i dins dels nostres centres d’estudi. Recursos reals per a combatre i prevenir la violència masclista!
  3. En el terreny educatiu, el govern Sánchez no va complir ni una sola de les seves promeses. La Llei Celaá, que prometia acabar amb moltes de les mesures de la LOMCE, no ha arribat a tirar endavant, i fins i tot en cas d’arribar a aprovar-se, són justament els aspectes masclistes de la LOMCE els que el decret corregeix tan sols de forma parcial: els centres concertats que segreguen en funció del gènere no es prioritzarien, però tampoc deixarien de rebre subvencions. Malgrat eliminar el pes de la religió en l’avaluació, continua respectant els Acords de la Santa Seu, perpetrant la presència de l’Església Catòlica als centres públics. Derogació immediata de la LOMCE i el 3+2! Fos l’església catòlica de l’educació pública! A baix els acords de la Santa Seu!
  4. Per part seva, d’aprovar-se el pressupost per a educació als PGE del govern-Sánchez (i dels seus socis d’Unidos Podemos), passaria d’un 4’15% a un miserable 4,9%. Amb aquests pressupostos, podem oblidar-nos d’una millora a les beques, a les infraestructures dels centres, o de mesures per a pal·liar la massificació de les aules. No acceptem aquests pressupostos! Per un 8% del PIB en educació!
  5. Però, sobretot, als qui més colpegen les retallades és als sectors més oprimits de l’estudiantat, per exemple, diversos estudis de recerca sobre la situació del col·lectiu LGTBI a les aules ens constaten que més del 50% de l’alumnat que es declara LGTBI ha sofert assetjament escolar d’algun tipus. És important fer aquesta explicació amb els nostres companys de cara al 8M: Sense un pressupost real no és possible implantar mesures de combat a la violència masclista i LGTBIfóbica en els centres.

És urgent implantar protocols contra l’assetjament i la violència cap a les dones i el col·lectiu LGTBI, però això requereix de professionals que ajudin a sensibilitzar sobre el problema i que atenguin les persones afectades, així com de recursos econòmics i d’infraestructura per al seu acompanyament. D’igual manera, altres mesures com la implantació dins del currículum escolar d’una assignatura d’educació sexual, en valors d’igualtat i que combati qualsevol tipus d’opressió, exigeix als centres formació específica i professionals perquè tingui lloc de manera efectiva. Protocols reals contra l’assetjament en els centres d’estudi! Educació sexual i en valors d’igualtat, dins del currículum escolar!
PP, Ciutadans i VOX: més atacs a la pública, masclisme, racisme i LGTBIfobia.
El nou govern andalús no només és motiu de preocupació per a moltes dones i per al col·lectiu LGTBI, que temen un augment de la repressió. A més de mantenir les retallades i els atacs a la pública de la seva antecessora del PSOE, amenacen amb imposar un canvi de model educatiu, que ambicionen, a més, exportar a la resta de l’estat. Sota el pretext de “el dret dels pares a triar el model educatiu que desitgin per als seus fills”, dóna més pes a l’escola catòlica concertada (i masclista), allunyant qualsevol possibilitat d’implantació en els centres d’una educació sexual en valors d’igualtat.

Per a enfrontar a aquesta dreta reaccionària del règim monàrquic, no podem confiar que la solució vingui de “fronts d’esquerra” electorals. A Andalusia tenim fresca la memòria de les destrosses del govern PSOE-IU, i a nivell estatal, Unidos Podemos ha abandonat tota preocupació per les reivindicacions de la joventut: des de l’abandonament de la Llei Trans a vendre com a progressistes uns pressupostos ridículs que precaritzen la nostra educació i impossibiliten implementar mesures contra el masclisme i l’opressió al col·lectiu LGTBI. És necessari un pla de lluita ampli contra el govern andalús i contra el govern que resulti de les properes eleccions generals, sigui el que sigui..

És necessari impulsar, començant pel 8-M, la resistència unitària contra cada atac del nou govern andalús i del govern-PSOE! Construïm una sortida obrera i democràtica a la crisi des de la mobilització!
Organitzar el 8M des de JA, en cada institut i universitat, i al costat de les treballadores!
L’única sortida possible és redoblar la mobilització, per a això aquest 8M és una gran oportunitat. Per a garantir l’èxit de la convocatòria, és necessari construir la jornada des de cada centre d’estudi i en unitat amb les i els treballadors, començant pels professors i el PAS, que conviuen dia a dia amb nosaltres i són afectats de forma directa per les retallades en educació.

Necessitem al carrer a tots els nostres companys, homes i dones per a guanyar drets per a les dones i per a tot l’estudiantat. Des de Corrent Roig pensem que som les dones les qui hem d’estar al capdavant d’aquesta jornada però estem en contra de cridar a la meitat de les nostres classes a esquirolejar la vaga.

Finalment, tots aquests desafiaments exigeixen treballar aquesta convocatòria als centres des de JA, involucrant al conjunt dels nostres companys, garantint que és la majoria de l’estudiantat qui pren les decisions. És fonamental entendre que la vaga estudiantil s’ha de construir des dels propis centres d’estudi i no des de fora, i per tant la tasca dels activistes d’instituts i universitats ha de ser organitzar assemblees generals per a votar la vaga en els nostres centres, si pot ser parant l’activitat docent. D’altra banda, hem d’explicar amb paciència, classe a classe, els motius pels quals ens hem de mobilitzar. Per un 8M, massiu, construït democràticament i amb tota la classe obrera! Si estudiants i treballadores, es per a TOT!
Organitza la vaga en el teu centre!

  • Els estudiants tenim dret a organitzar-nos amb els nostres companys per a decidir si fem vaga de forma independent. L’ideal per a decidir-ho és fer-ho en una assemblea general on s’aturin les classes i tothom hi pugui assistir.
  • Tenim dret a un espai on capiguem totes i tots i a fer-lo dins de l’horari del centre.
  • Si no saps com organitzar-ho, o t’han posat alguna pega, una bona idea és organitzar al costat dels teus companys una recollida de signatures per a demanar l’assemblea. També tenim dret a convocar assemblea votant-ho en una Junta de delegats, on estiguin els delegats de cada classe través de la junta de delegats d’alumnes del centre.

TOTES I TOTS A la VAGA PELS DRETS DE LES DONES!

RECURSOS CONTRA LA VIOLÈNCIA A les AULES!

Prou violència contra les dones!

Depuració del sistema judicial i inhabilitació immediata dels Jutges del cas La Manada!

Modificació immediata del Codi Penal qualificant com a violació tota relació sexual no consentida: NO és NO!

Derogació immediata de la LOMCE i el 3+2!

Fos l’església catòlica de l’educació pública! A baix els acords de la Santa Seu!

No acceptem aquests pressupostos! Per un 8% del PIB en educació!

Protocols reals contra l’assetjament en els centres d’estudi! Educació sexual i en valors d’igualtat, dins del currículum escolar!

Ni bretxa salarial ni reformes laborals ni de pensions!