A set anys de la desaparició de la Carolina Garzón

Han transcorregut ja set anys de la desaparició de Carolina Garzón Ardila. Aquest dolorós esdeveniment va succeir el 28 d’abril del 2012 al barri de Paluco – Monges al sudorient de Quito. Era la quarta vegada que la nostra jove companya colombiana visitava l’Equador.

Es trobava en temporada de vacances, ja que ella cursava una Llicenciatura d’Arts a la Universitat Distrital Francisco José de Caldas de Bogotà. La seva idea era participar en una trobada de joventuts organitzada per la LIT-CI al Brasil. Carolina era una destacada dirigent del PST, d’Unitat Estudiantil (UNEIXES), de la Mesa Amplia d’Unitat Estudiantil (RAGI) i va tenir una activa participació a la lluita estudiantil contra les reformes educatives executades pels governs reaccionaris d’Uribe i Santos.

Després de set llargs anys d’absència els seus familiars, amics i companys desconeixem el seu parador i no existeixen indicis certs sobre el que va poder passar. Tant l’estat equatorià com el colombià han demostrat una enorme inoperància i negligència en la investigació i la cerca de Carolina, igual que ha passat amb milers de víctimes de persones desaparegudes a l’Equador. El procés d’investigació ha estat ple d’ineficiències. La Fiscalia l’ha mantingut en indagació prèvia durant els últims anys, sense presentar hipòtesis versemblants sustentades per evidències. Per a citar un exemple de la ineficiència en el procés d’investigació, és que la reconstrucció dels fets amb la presència dels testimonis claus, els amics amb els quals Carolina compartia pis abans de la seva desaparició, es va realitzar gairebé tres anys després de la seva desaparició.

Malgrat la persistència dels seus pares Walter i Alix Mary, recolzats per les organitzacions polítiques fraternes dels dos països i de diversos partits de la LIT, els seus esforços han resultat infructuosos i les activitats de les entitats estatals responsables de buscar a Carolina es troben en un punt mort. Fa un any la mare de Carolina va lliurar una carta qüestionant la feina dels Estats colombià i equatorià. Al primer, per obstaculitzar durant dos anys les recerques, ja que va retrassar el lliurament de les evidències i va perdre la càmera fotogràfica de Carolina que es trobava sota cadena de custòdia. Mentrestant, la justícia equatoriana, sis anys després, no tenia cap hipòtesi sobre el parador de la jove, situació que es manté fins a dia d’avui.

Recordem que Walter Garzón, pare de Carolina, qui va desplegar una activitat molt extensa i valenta no només per Carolina sinó per tots els desapareguts a l’Equador, ja que va ser el fundador de ASFADEC, organització reconeguda com a emblemàtica en aquest tema, va morir el 12 de setembre del 2016 afectat per la profunda depressió que li va ocasionar la falta de respostes davant la desaparició de la seva filla.

En complir-se set anys de la desaparició de Carolina Garzón, els familiars, amics i companys de Carolina, el PST colombià i el MES equatorià, donats suport per la fundació INREDH que treballa pels drets humans a l’Equador, així com altres organitzacions fraternes, hem programat algunes activitats per a exigir a l’Estat equatorià que continuï la cerca de Carolina. A més, ens impulsa el propòsit de mantenir viva la seva memòria i el seu exemple de lluita.

El passat 18 d’abril ASFADEC va realitzar una concentració a la Plaça Gran per quatre persones desaparegudes el mes d’abril, inclosa Carolina. El 30 d’abril es convocarà a una roda de premsa i després una concentració a la Fiscalia General de l’Estat que serà paral·lel a una concentració a Bogotà organitzada pel PST; a la tarda del mateix dia està programada la presentació d’un vídeo sobre la desaparició de Carolina a la Universitat Catòlica.

És molt important continuar la lluita per la veritat, la justícia i la reparació de tots els casos de les persones desaparegudes a l’Equador i els altres països llatinoamericans. És una lluita on la unitat i la solidaritat són indispensables per a aconseguir resultats i alleujar el profund dolor de les famílies involucrades en aquesta complexa problemàtica. Perquè com diu una de les nostres consignes: Sols els perdrem, units els trobarem!