Per Laura R
Aquest 1 de Febrer, es compleixen 40 anys de l’assassinat de la nostra companya Yolanda González, militant trotskista del PST assassinada per Emilio Hellín, membre de l’extrema dreta.
Durant la Transició, que no va ser ni pacífica ni democràtica com volen vendre’ns, dones com Yolanda van sortir al carrer pels seus drets democràtics, demanant l’amnistia per a les 350 dones preses pels anomenats «delictes específics» (adulteri, avortament i prostitució), el dret al divorci i un avortament lliure i segur (la Fiscalia del Tribunal Suprem el 1974 assenyalava que es realitzaven 300.000 avortaments a l’any i que 3.000 dones morien cada any per les circumstàncies en les quals s’avortava), prenent totes les reivindicacions de les mobilitzacions socials del moment.
És en aquest context que es dona l’assassinat de Yolanda González. El motiu? Yolanda era dona, basca i revolucionària. Això demostra que no va ser un «accident» ni un cas aïllat. El seu assassinat va ser un atac directe a la lluita per l’alliberament nacional, a la lluita pels drets de les dones i a la lluita per la unió d’obrers i estudiants amb les quals ella estava compromesa.
Si Yolanda visqués, segurament avui estaria preparant amb nosaltres la Jornada estatal de lluita del pròxim 8 de Març. Però no ho sabem, perquè a ella no la van deixar decidir.
Del que sí que estem segures és que el millor homenatge que podem fer-li és seguir en la lluita contra el masclisme i l’explotació que quaranta anys després, s’enceba en les treballadores, sobretot en les més joves com era ella.
Per això per a nosaltres el pròxim 8 de Març, Yolanda González tornarà a estar més present que mai. Perquè el 8 de Març en els seus orígens, té un caràcter classista i combatiu, de lluita contra el capitalisme, rumb al socialisme.
El 8 de març és el dia de les dones treballadores com Yolanda Gonzalez, la memòria de les quals serà sempre entre nosaltres.
Visca la lluita de la classe obrera, visca la lluita de les dones!
Yolanda no t’oblidem. Als teus assassins, tampoc!
