IMPORTANT VAGA GENERAL A EUSKAL HERRIA, I MOBILITZACIONS OBRERES A LA RESTA DE L’ESTAT

El portaveu del PNB al Parlament Basc, Joseba Egibar, acusant ELA i LAB de voler “ambientar l’any electoral” amb aquesta convocatòria, i considerar-la “desproporcionada”, «desubicada» i un “cert despropòsit”.

Edurne García, de Elkarrekin Podemos, en considerar que la convocatòria «ha perdut el seu caràcter de reivindicació laboral» i és més d’índole “social i política”. Ha posat de relleu que la vaga es planteja quan s’acaba de constituir un “govern progressista” a Espanya, ha subratllat que la majoria de les reclamacions dels convocants són de “competència estatal” i ha remarcat que la convocatòria “no compta amb el consens de tots els agents socials”.

Gloria Sánchez, del PSE, ha opinat que la vaga és “política” i constitueix «un pols al govern d’Euskadi en un any electoral». Ha considerat “inexplicable” aquesta convocatòria quan s’acaba de constituir a Espanya “un govern progressista compromès amb enfortir el sistema públic de pensions”, i ha acusat ELA i LAB d’haver provocat la “divisió” del col·lectiu de pensionistes.

Afortunadament, aquest bombardeig mediàtic no va aconseguir el seu objectiu i el caràcter de les mobilitzacions va ser d’una enorme combativitat, amb una gran presència de joves indignats pel futur ombrívol que avui se’ls ofereix i que veuen com qualsevol protesta té com a resposta la repressió. Joves que van buidar els instituts i la universitat i van protagonitzar enfrontaments amb l’Ertzaina, que va reprimir els piquets de vaga.

També van estar presents, com no podia ser d’una altra manera, els pensionistes que omplen els carrers des de fa dos anys i que atresoren l’experiència de les lluites que van ser necessàries per a arrencar els drets econòmics i socials des de la transició i que ara veuen en perill. L’impuls dels pensionistes va ser decisiu a l’hora de convocar aquesta Vaga General.

La vaga va tenir una important incidència en els nuclis industrials més importants de Guipúscoa, Biscaia, en el gran Bilbao i a l’àrea metropolitana de Pamplona.

A la resta de sectors, alguns centres comercials com Eroski de Garbera a Donosti, no van obrir i es van sumar per segona vegada a una vaga en la seva història, i a Biscaia i a Guipúscoa moltes de les grans superfícies van tancar. En els serveis públics, els transports van funcionar amb uns serveis mínims totalment abusius. El mateix en sanitat, no obstant això, en atenció primària la incidència de la vaga va ser enorme.

A l’administració pública a Guipúscoa desenes d’ajuntaments van tancar les seves portes. A l’escola pública l’atur va ser d’un 65% a Euskadi i els serveis mínims van impedir la vaga a Navarra. El 80% de les escoles infantils va parar i el 90% de les Ikastoles.  A la Universitat del País Basc i a la Universitat Pública de Navarra es van cancel·lar les activitats i també a la Universitat de Mondragón es van tancar les facultats d’Empresarials i Ciències Socials. A la ràdio i TV basca només van funcionar els informatius i programes gravats a pesar que els sindicats convocants van denunciar l’assetjament, les prohibicions, les multes i traves que l’Ertzaintza i altres cossos policials van aplicar contra els participants a la vaga general.

Finalment destacar les nombroses manifestacions convocades per la Carta Social que van ser les veritables protagonistes de la jornada de vaga per la seva combativitat i exigència. Milers de treballadores es van manifestar exigint unes pensions i salaris dignes i la derogació de la reforma laboral que ha retallat els salaris i drets socials en benefici dels empresaris. Aquestes manifestacions van expressar rotundament l’exigència de canviar les polítiques socials. Per tot això, menysprear aquesta mobilització i minimitzar el seu abast com ha fet el govern basc, la patronal, els sindicats i alguns partits que es denominen d’esquerres, és tancar els ulls a un malestar social evident i a unes necessitats socials sagnants.

A la resta de l’Estat Espanyol

A Catalunya, es van dur a terme dues concentracions convocades pel sindicalisme alternatiu: CGT, CO.BAS, Solidaritat Obrera, IAC, CNT, COS.

Al matí, a les 11,00 hores a Passeig de Gràcia, es van concentrar unes 150 persones amb la presència dels sindicats convocants i diverses Marees Pensionistes. Les consignes més corejades van ser les relacionades amb la defensa de les pensions i sobretot: “governi qui governi les pensions es defensen”.

A la tarda, a les 18.00 hores a Jardinets de Gràcia, es van concentrar unes 200/250 persones amb la presència també dels sindicats convocants i dels interins que avui estan sortint al carrer per a defensar els seus llocs de treball.

Corrent Roig vam participar a la concentració del matí, a la de la tarda i també en una petita concentració que es va dur a terme a Sabadell.

A Sevilla, es van concentrar unes 100/150 persones convocades pel sindicalisme alternatiu (SAT, CGT, CNT, USTEA, CO.BAS) i on participem també Corriente Roja. A més va haver-hi també concentracions a Granada i Màlaga..

A Madrid, es va convocar una concentració a la Plaça del Museu Reina Sofia per part de les diverses plataformes de pensionistes: Plataforma Pensionistes Indignats; Plataforma Pensionistes Móstoles; Marea Pensionista de Madrid; Moviment de Pensionistes de Madrid; Col·lectiu de Pensionistes CNT Aranjuez, organitzacions sindicals: CO.BAS; CGT; Sindicat d’Estudiants, organitzacions polítiques: Corriente Roja; Izquierda Revolucionaria; Corriente Revolucionaria de Trabajadores/as; Izquierda Castellana; i organitzacions socials i juvenils: UPLA la Unión; Marxes de la Dignitat; Lliures i combatives; Plataforma per la remunicipalització; Coordinadora 25S; Coordinadora Madrilenya d’Empleats públics en Frau de Llei; Munimadrid Diversitat Funcional i CIDESPU Móstoles.

Sota els lemes: “cap govern ens ha regalat mai res” i “governi qui governi: treball, pensions i vida digna”, “solidaritat amb la vaga general del País Basc i Navarra”, unes 400 persones aproximadament es van concentrar des de les 18,00 hores fins a gairebé les 20,00 hores. Durant la concentració un micròfon obert va anar donant pas a les diferents intervencions de les organitzacions allà presents que en un bon i fraternal ambient van mostrar el seu suport i solidaritat a la vaga general protagonitzada per les treballadores d’Euskal Herria.

L’anunci a corre-cuita per part del govern de la pujada del SMI en 50 euros i el 0,9% en les pensions, insuficient sense dubte, i la no derogació de les reformes laborals de 2010 i 2012 per considerar que aquestes no es poden derogar tècnicament, és un anunci que posa al descobert el poc que pot esperar-se d’aquest nou govern “responsable”. Per això, els allà concentrats van exigir al govern des de JA! la derogació de les reformes laborals, una pensió mínima de 1.084 euros, un SMI de 1.200 euros i la fi dels desnonaments. La concentració va ser una mostra més del “governi qui governi els drets es defensen” i que no són temps de xecs en blanc sinó de fets i realitats davant les necessitats més urgents que avui continua tenint la classe treballadora. Com deia la declaració conjunta: la classe treballadora continuem tenint les mateixes raons per a lluitar.

Lamentablement, el paper dels dirigents de CCOO, UGT i Unides Podem a Euskal Herria va ser vergonyós cridant a no secundar i a boicotejar la vaga.

Corriente Roja/Corrent Roig/Corrente Vermella i el sindicat Co.bas, van tenir un paper actiu en les concentracions i actes que es van succeir al llarg de tota la jornada i una vegada més van estar al costat dels que lluiten.

També es van succeir actes i concentracions a altres territoris de l’Estat Espanyol com el País Valencià, Astúries, Galiza on va haver-hi concentracions en diferents ciutats i una manifestació a Vigo i a Aragó on es van concentrar entre 100/150 persones convocades per la Intersindical d’Aragó-CO.BAS entre altres.