NO ÉS ACCIDENT LABORAL, ÉS CRIM PATRONAL Solidaritat amb els i les afectades per l’accident a la petroquímica de Tarragona i tot el nostre suport a la Vaga convocada per al 19 de febrer

Aquest accident va estar envoltat de greus insuficiències en el compliment de la regulació existent. En un inici l’empresa no va comunicar l’accident al 112, la qual cosa va comportar que inicialment els serveis d’emergència no tinguessin informació del que estava passant ni del material afectat, tal com ha reconegut protecció civil. A més, tal i com denuncien sindicats, alcaldes i organitzacions socials, no van sonar les sirenes de confinament de les poblacions limítrofes, repetint-se la fallida en el pla de prevenció de riscos químics que ja van denunciar els sindicats després d’un accident laboral en l’empresa Carburs Metàl·lics, a La Pobla de Mafumet (Tarragonès), que també va suposar la mort d’un treballador.

Ja abans de l’accident, organitzacions sindicals denunciaven la falta de plantilla derivada d’una reducció de personal el 2014, i fins i tot Inspecció de Treball va sancionar fins a quatre vegades a LQOXE per diversos incompliments de la normativa, una per les condicions de treball i les altres tres per incompliments en matèria de salut i seguretat.

És un veritable miracle el ‘poc’ que va passar en aquest accident. Comptant que l’explosió va disparar pesades peces de maquinària a diversos quilòmetres de distància, la facilitat amb què es podria haver donat un efecte en cadena si aquestes enormes peces de metralla haguessin impactat en altres components de l’empresa o a la infraestructura d’altres fàbriques pròximes. Tots recordem les fotos amb parts de màquines incrustades a façanes i a l’asfalt a centenars de metres del focus. Podríem estar parlant d’una catastròfica explosió centenars de vegades major.

L’accident de LQOXE no és el primer que pateixen els habitants de Tarragona per culpa d’empreses que miren més pels seus guanys que per la salut, seguretat i condicions no sols dels seus treballadors/es sinó dels habitants dels voltants. Aquestes empreses aconsegueixen part dels seus guanys gràcies a retallar en seguretat i exposar als seus treballadors/es i a la població a riscos on un accident fàcilment és catàstrofe.

Les empreses del polígon químic no són les úniques responsables, perquè aquesta conya amb la seguretat no seria possible sense la complicitat de la Generalitat i l’Estat, que en última instància són els responsables de garantir-la. El pla de seguretat del complex petroquímic és, sens dubte, insuficient. Només és necessari veure com Protecció Civil depenia enterament de la informació que LQOXE havia de subministrar. A això, cal afegir els ridículs controls de gasos i tòxics tant en el polígon com a les zones limítrofes, conseqüència de la connivència de la Generalitat amb les empreses que, al seu torn, pressionen per a gaudir d’uns controls insuficients que els permeten abaratir costos en matèria de prevenció i seguretat.

És necessari qüestionar la configuració d’aquest complex industrial, com de tants altres. Perquè l’extrema concentració del mateix només obeeix al criteri de maximitzar els guanys de les empreses que l’integren, sense tenir en compte la seguretat dels seus treballadors/es ni de la població civil de les zones limítrofes que fan la seva vida al voltant d’un veritable polvorí. Estem parlant de més de mil hectàrees, el polígon més important d’aquest tipus en tot el sud d’Europa.

Corrent Roig volem mostrar tota la nostra solidaritat amb els afectats per l’explosió i als seus familiars. També expressar el nostre repudi als empresaris que fan d’accidents laborals veritables tragèdies que es podrien haver evitat d’haver-se complert una sèrie de condicions laborals i de seguretat, així com a la burocràcia sindical que ha permès que la degradació de les condicions sense plantejar un combat real al llarg dels últims anys. No pot ser que el benefici d’uns pocs, que s’estalvien les despeses de no complir aquestes mesures, suposi la desgràcia de les famílies treballadores.

És per això que donem suport a la vaga per al 19 de febrer, en contra de l’externalització que genera precarietat i inseguretat; per analitzadors públics per planta de tots els tòxics; per un adequat manteniment preventiu i remuneració suficient sense hores extra ni flexibilitat. Una vaga que des de CGT i Co.Bas assenyalen directament a l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT).

Exigim que l’empresa LQOXE es faci responsable dels danys generats per l’explosió, no sols als treballadors/es afectats sinó també als i les veïnes de Tarragona afectades per aquest accident. És necessari que l’empresa assumeixi la responsabilitat pels danys ambientals causats, tal i com reivindiquen moviments ecologistes de la zona, i que tant la justícia com l’Ajuntament de Tarragona posin totes les mesures possibles perquè LQOXE repari els danys causats. A més, exigim un nou pla de seguretat amb la participació de treballadors/es, veïns/es i entitats ecologistes reconegudes de Tarragona, amb dret a veto. Demanem també que les empreses que incompleixin greument les mesures de seguretat siguin nacionalitzades sense indemnització.

TOT EL SUPORT ALS AFECTATS PER L’EXPLOSIÓ DE LA FÀBRICA LQOXE!

EXIGIM QUE LQOXE ASSUMEIXI LA RESPONSABILITAT I INDEMNITZI IMMEDIATAMENT ALS AFECTATS, I A LA AEQT QUE COMPLEIXI LES DEMANDES DELS TREBALLADORS/ES!

PER SOBRE DELS SEUS BENEFICIS, LA NOSTRA VIDA!