«El pròxim Govern defensarà els drets humans i la dignitat de tots els que, fugint de pobresa i guerres, han vingut a treballar amb nosaltres»

, va declarar Pablo Iglesias en el segon debat d’investidura.

Aquestes paraules sonen a glòria comparades amb les propostes de Vox sobre immigració. Aquesta ultradreta rància i retrògrada dedica tot un capítol del seu programa a proposar mesures de retirada de drets a la població migrant, minuts i minuts dels debats electorals per a difondre mentides i bordar estadístiques falses perquè augmentin els seus vots d’odi anti-immigrants i que els seus representants diguin barbaritats.

Per May Assir

Des de Corrent Roig respectem que moltes companyes i companys hàgiu votat a UP o al PSOE amb la intenció de defensar-nos, a les i els immigrants, convençudes que així es fa front al racisme dient a la dreta i ultradreta que no passaran!

Desgraciadament, el racisme i la xenofòbia van passar fa dècades amb l’aplicació de la Llei d’Estrangeria (1985), l’obertura dels CIES (ja hi havia 6 CIES oberts el 1988), la reconstrucció de la tanca entre Ceuta i el Marroc (1996), la instal·lació de les concertinas o “fulles a les tanques” (2004) i els contingents de detencions a immigrants sense papers en les comissaries (2009) gràcies als antecessors de l’actual president del govern: Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero. En definitiva, gràcies al PSOE.

L’any de legislatura de Pedro Sánchez tampoc ha estat un camí de roses per a les i els immigrants. L’acolliment superficial de l’Aquarius només va ser un oasi/instrument electoral en el desert dels més de 500 morts (assassinats) migrants que han intentat arribar a les costes espanyoles durant el 2019; el doble de devolucions sota el govern del PSOE que la de l’any anterior presidit per Mariano Rajoy; la prohibició d’atracar en ports espanyols als vaixells de salvament marítim; la benvinguda als més de 10.000 nous efectius que ofereix Frontex quan el govern necessiti reforçar frontera oferts per la UE; l’assassinat de Mame Mbaye; els CIES que continuen oberts; l’amuntegament i abandó dels menors no acompanyats i els sol·licitants d’asil dormint en el reixat del Samur Social sense plaça d’acolliment per a dormir.
L’acord del govern d’Unides Podem i el PSOE: de la dita al fet…

Recollit en un epígraf de l’últim capítol de l’acord de govern, el govern de coalició promet:

1. Promoure la implementació del Pacte Global per a les migracions i el Pacte Mundial sobre els Refugiats de l’ONU

2. Dedicar una especial atenció al desenvolupament sostenible dels països d’origen i trànsit per a facilitar una immigració legal i segura.

3. Dotar el Fons estatal d’integració.

4. L’elaboració d’una nova Llei d’Asil i l’atenció d’aquell@s migrants que arriben al nostre país en situacions d’alta vulnerabilitat.

No obstant això, ens preguntem:

Per què no hi ha ni un esment a derogar la Llei d’Estrangeria que fa que puguis ser pres@ en un CIE i retornat forçosament al teu país d’origen en qualsevol moment si no comptes amb l’autorització de residència? Llei que et força a sobreviure sense dret a treballar en la més extrema vulnerabilitat si vols aconseguir “els papers” durant tres anys? Per què no hi ha ni un esment al tancament dels CIES que sí que estava en el programa electoral d’Unides Podemos? Retiraran les concertinas? El govern deixarà que l’Open Arms o ONGs es dediquin al rescat de persones al mediterrani i atraquin en ports espanyols? S’obriran places d’acolliment per a l@s migrants i sol·licitants d’asil que estiguin vivint al carrer?

La falta de mesures no només posa en evidència la falta d’interès per part del govern a combatre el racisme institucional, sinó que fuig de protegir les nostres vides, continua tancant-nos com a presos i preses per migrar, ens continua retornant forçosament als nostres països d’origen i ens deixa morir al Mediterrani, a la tanca, dormint al carrer o en la més absoluta precarietat.

Els silencis en el debat electoral dels líders de la suposada esquerra, ara Govern, enfront de les mentides d’Abascal, anunciaven que l’ofensiva contra els i les immigrants per part del Govern eren per omissió  d’aquests i com a continuïtat del racisme institucional dels anteriors “governs progressistes” en els fets.