Fa més d’una setmana que el Govern de Sánchez va imposar l’Estat d’Alarma a l’Estat Espanyol com a mesura d’urgència per a frenar la crisi del coronavirus. El confinament generalitzat que està deixant de costat a milers de treballadors/res que continuen havent d’anar als seus llocs de treball posant en risc les seves vides, el col·lapse que està patint la sanitat pública per les retallades i la falta de recursos, els EROS i ERTOS que estan afectant a centenars de famílies de classe treballadora, i la incertesa en la qual estem el jovent precari i els treballadors/res, no només a l’Estat Espanyol sinó de tot el món, posa de manifest una vegada més que els Governs en aquest sistema capitalista només tenen una manera d’enfrontar les crisis: a costa de les vides de la classe obrera i les classes populars.

És moment de reflexionar com i per a qui s’enfronten aquestes crisis. Un exemple clar és el confinament que va arribar tard: quan ja era evident que el coronavirus era un risc tangible a Europa que s’estava cobrant vides a Itàlia, encara es va trigar una setmana sencera a cridar a la quarantena. Per què? Les fàbriques que encara segueixen sense tancar malgrat la crítica situació en la qual estem ens poden donar una pista: es van prioritzar els beneficis de les empreses que volien retardar la quarantena el màxim possible per a retardar les conseqüències negatives que aquesta tindria per a les seves butxaques.

Una setmana tard en aplicar el confinament generalitzat-que encara segueix sense ser-ho-s’ha cobrat en el moment d’escriure aquest article ja més de 2.000 vides, i més de 30.000 casos només a l’Estat Espanyol. Enfrontar aquesta crisi tard significa que moltes d’aquestes morts i casos es podrien haver evitat. Aquesta pandèmia ens deixa una clara conclusió: quan la solució als problemes d’aquesta magnitud es deixa en mans de Governs al servei de les grans empreses i multinacionals, les mesures arriben tard, són insuficients i perjudiquen a la classe treballadora.
I les mesures per a l’emergència climàtica?

Com s’està enfrontant la crisi del coronavirus ens fa recordar i treure similituds respecte a les insuficients mesures contra la crisi ambiental. Molts podran pensar que la raó per la qual s’està atenent aquesta crisi amb tanta immediatesa és simplement per la seva urgència. Però si seguíssim aquest raonament no s’entendria per què no s’atén de la mateixa forma la crisi ambiental: només a Barcelona, de 2010 a 2018 estan comptabilitzades més de 3.000 morts per la contaminació a l’aire; les catàstrofes naturals, que han augmentat pel canvi climàtic, es cobren milers de vides cada any, i la mateixa ONU, el 2018, comptabilitza 62 milions de persones afectades per fenòmens naturals associats, la majoria, amb esdeveniments climàtics extrems.

Les dades no menteixen: la crisi ambiental és un problema amb magnituds i conseqüències bestialment superiors a la crisi del COVID-19. De fet, aquesta pandèmia és un problema que s’acreix pels danys en els ecosistemes causats pel canvi climàtic. Llavors, per què no està rebent la mateixa atenció que aquest virus? Perquè el coronavirus amenaça de manera immediata l’estabilitat necessària per a continuar la producció als principals sectors de l’economia imperialista. El coronavirus el poden enfrontar amb acomiadaments massius temporals i cobrint amb subvencions públiques les seves possibles pèrdues econòmiques. Però la crisi ambiental és impossible d’aturar amb mesures temporals. No seria suficient amb aturar la producció un parell de mesos per un confinament, caldria canviar d’arrel tot el sistema de com i quant es produeix, i per a què.

Ara, amb la saturació que està vivint la sanitat pública, es deixa entreveure que la indústria està completament mal enfocada. En comptes d’estar produint més EPI’s per a les treballadores de la sanitat o els sectors de risc, de fabricar més ventiladors respiratoris o de construir més hospitals, tenim una economia capitalista centrada en produir cada vegada més però no en el que realment es necessita.

El que el COVID-19 ens està deixant veure és que el problema de fons d’aquest sistema és que es produeix pel benefici d’uns pocs, i no en funció de les necessitats de la majoria de la població. Quan parlem de “canvi del model productiu”, ens referim precisament a això. Un sistema que produeix desmesuradament generant milers d’emissions i que a més és incapaç de pal·liar la desigualtat al món, no només destrueix els ecosistemes i provoca la crisi climàtica, sinó que és una sentència a mort per als i les treballadores, i els més pobres d’aquesta societat.

És per això que les solucions no poden fer-se esperar més: una setmana tard a cridar al confinament es va emportar centenars de morts, quantes morts s’emportarà per davant la greu crisi ambiental que ens espera per arribar? No portem una setmana de retard, portem anys i anys. Les conseqüències d’aquesta tardança seran devastadores i les patirem els i les de sempre.

Ja estem veient que els Governs són incapaços de resoldre les crisis sense el beneplàcit de la patronal i sense perjudicar les classes populars. No podem deixar que aquesta crisi la resolguin a la seva manera, els treballadors i treballadores, igual que estem parant i fent vaga als nostres llocs de treball per a enfrontar la crisi del coronavirus i salvar les nostres vides, hem de posar-nos al capdavant de lluitar contra la crisi ambiental, fent vaga, barallant amb ungles i dents perquè les nostres vides també estaran en perill.

La classe treballadora, els i les sanitàres, els obrers/res, els treballadors/res de supermercats, ens estem adonant que aquest sistema funciona gràcies nosaltres i no gràcies als empresaris i als banquers. Som nosaltres qui produïm, qui fem funcionar la societat. És per això que som els qui hem de lluitar perquè les fàbriques produeixen per al nostre bé, que els hospitals privats es confisquin al servei de la pública, els que hem d’expropiar tot per a posar-ho al servei de la majoria de la població.

MESURES REALS JA PER A ATURAR LA CRISI DEL COVID-19 I L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA!

SI EL GOVERN NO POSA SOLUCIONS, PRENGUEM EL CONTROL DE LA PRODUCCIÓ PER A POSAR-LA Al SERVEI DE LES NECESSITATS DE LA CLASSE TREBALLADORA I LA SOSTENIBILITAT AMBIENTAL!