El confinament és, davant l’absència de vacuna o tractament efectiu, l’única mesura viable per tal de frenar l’extensió de l’epidèmia de la COVID-19. No obstant això, la necessitat de confinament no pot ser una excusa per retallar-nos llibertats.

Cal recordar que la declaració de l’Estat d’Alarma, a diferència de l’Estat d’Excepció, no suspèn cap dret fonamental. No obstant això, estem veient com durant aquest període de quarantena hi ha abusos al respecte. Per exemple, a Sidenor Basauri el passat 27 de març, l’Ertzaintza va impedir una protesta sindical a la planta contra els ERTOs, per la paralització dels sectors no essencials i per mesures de seguretat adequades pels serveis essencials. No obstant això, estaven treballant amb normalitat. ¿Es pot treballar però no protestar? Això és un atropellament que no podem passar per alt.

També han sortit a la llum nombrosos vídeos d’agressions o amenaces policials a persones que anaven pel carrer, suposadament saltant-se el confinament, tot i que en alguns casos simplement anaven a la feina. Aplaudir i permetre aquest tipus d’abusos en nom de el respecte a “l’Estat d’Alarma” és sembrar un perillós precedent. No oblidem que aquests mateixos cossos policials són els que han colpejat i reprimit als treballadors i treballadores de la Sanitat quan es mobilitzaven contra les retallades.

Un altre fet inèdit, que supera el que és un Estat d’Alarma, és que l’exèrcit assumeixi tasques policials als carrers. L’exèrcit, per definició, està fet per a la guerra. Per vèncer a una malaltia es necessita investigació científica, es necessita una sanitat forta; no són necessaris soldats prenent.

Els moments de “xoc”, de sacsejada social, són propicis per a la retallada de llibertats. Un exemple el podem veure a Hongria, on el president Orban s’ha arrogat la capacitat de governar per decret, sense comptar amb el Parlament, per temps indeterminat. És a dir, ha donat un cop d’Estat en un règim on les garanties democràtiques ja estaven sota mínims. Per això, també aquí hem d’oposar a qualsevol retallada de llibertats que es doni en nom de l’aïllament social.
Organització popular per a assegurar el confinament
Confiar en l’Estat perquè mantinguin el necessari confinament ja s’ha demostrat com una cosa poc fiable. Recordem que en nom de “mantenir l’economia” (és a dir, de mantenir els beneficis de l’IBEX 35), només s’han suspès les activitats no essencials després de milers de morts. I tot i així, s’han assegurat que tot el cost de les mesures preses recaigui sobre la classe treballadora. Allà on la paralització es va fer a temps, va ser per la mobilització directa dels treballadors i treballadores.

Confiar en la “responsabilitat individual” és insuficient per assegurar el confinament, però no per això és necessari donar suport al desplegament de l’exèrcit o aplaudir els abusos policials. L’organització popular hauria de ser la clau per assegurar la mesura. Igual que s’han establert xarxes de suport mutu als diferents barris i poblacions per assegurar que la població més vulnerable té el suport que necessita, es podrien organitzar comitès veïnals, rebutjant als “xivatos dels balcons”, que assumeixin l’organització de les restriccions i comencin a organitzar la defensa dels drets socials i polítics en perill.