Catalunya s’ha convertit, en menys de dues setmanes, en la primera Comunitat Autònoma més afectada por la crisi del COVID-19 en nombre de contagis i la segona en nombre de morts.
Aquesta brutal crisi ha provocat friccions entre el govern de la Generalitat i el Govern del PSOE-UP, que ha aprofitat l’emergència sanitària per a recentralitzar competències i militaritzar els carrers de tot l’Estat.

L’Estat d’Alarma no justifica la recentralizació

La lluita contra el coronavirus exigeix una lluita unificada, però no pot ser excusa per a la recentralització imposada pel Govern PSOE-UP, que ha pres el comandament dels Mossos d’Esquadra i de la Sanitat catalana, aplicant una versió edulcorada del 155. És clar que són imprescindibles criteris unificats i una ferma unitat d’acció, però no pot ser sobre la base de la imposició.

La recentralització que acompanya l’Estat d’Alarma no té justificació tècnica en la lluita contra el coronavirus. A països com Alemanya, el Govern Federal no ha pres cap competència dels lands sinó que s’hi ha coordinat. La justificació de la recentralització del Govern PSOE-UP descansa, altre vegada, en la naturalesa del règim monàrquic hereu del franquisme, defensor de la “indissoluble unitat de la nació espanyola” que proclama l’article segon de la Constitució.

El Govern de la Generalitat xerra molt però ha estat del tot incapaç de fer front al Govern central i aplicar mesures de confinament total!

El Govern de la Generalitat critica una realitat de la qual és corresponsable, junt con els governs de Madrid. És ara, amb el COVID-19, que estem patint les conseqüències de les gravíssimes retallades a la Sanitat pública aplicades el 2011 pel Govern d’Artur Mas. Unes retallades que després mai han estat revertides. Les partides de Sanitat del projecte de pressupost pactat fa uns mesos per ERC, Comuns i JxCAT, segueixen mantenint el gruix de les retallades i privatitzacions.

Les crítiques de Torra al Govern Sánchez per la seva negativa al confinament total, mai han passat de les paraules i dels gestos simbòlics. Mai han estat disposats a posar per davant les necessitats dels treballadors i treballadores i aplicar allò que ells mateixos deien. Si la disjuntiva era “l’economia o la vida”, perquè no van aplicar les mesures de confinament total? Perquè van mantenir fins a última hora les obres públiques de la Generalitat? Perquè no van posar els Mossos al servei d’assegurar que només es treballa a les empreses de serveis essencials i que en aquestes es garanteixen de debò les mesures de seguretat? Si el propi govern català reconeix que les mesures del govern central són insuficients i posen en risc les nostres vides, perquè les accepten? La realitat és que no són capaços de desobeir ni tan sols quan estan en joc les nostres vides perquè, tot i la seva retòrica, està por davant salvaguardar els beneficis de les grans empreses que defensar la vida de tots i totes.

Necessitem posar l’economia al servei de les nostres vides i no del benefici de les grans empreses!

Els treballadors/es i el poble ho tenim molt difícil en la lluita contra el coronavirus sota governs com el central o el català, sotmesos a les patronals i als bancs. Sempre actuen tard, forçats pels esdeveniments i sempre amb mesures completament insuficients, que salven als bancs i als grans empresaris i deixen a la classe treballadora, començant pels més precaris, desemparats, com també succeeix amb els autònoms i petits empresaris.

Els governs comptaven amb l’experiència viva d’Itàlia i la Xina però no s’han preparat gens, perquè fer-ho exigia un confinament total des del principi, intervenir immediatament la Sanitat privada i la indústria per a assegurar el subministrament dels recursos sanitaris. Abans d’intervenir la privada, han preferit deixar al personal sanitari i de les residències en condicions d’extrema precarietat i a la població sense material sanitari, igual que milers a de treballadors/es sense EPI’s.

Per a vèncer l’epidèmia necessitem un pla de xoc sota control popular. Un pla que inclogui el pas de la Sanitat privada a mans públiques i la reconversió de la indústria catalana, sota el control de la pròpia classe treballadora, ara al servei de la lluita contra el coronavirus i després al servei d’una reconstrucció racional. Un pla que asseguri el subministrament dels recursos sanitaris i que talli en sec l’especulació, establint preus màxims de venta. Que confisqui els habitatges en mans de bancs, fons voltors i grans tenidors, assegurant un habitatge digne per a tothom.

Per a assegurar els recursos cal suspendre ja el pagament del Deute públic en mans de bancs i fons d’inversió, per a destinar els recursos a la lluita contra el coronavirus, a rescatar els treballadors/es i els sectors socials més castigats (la zona amb més contagis és Nou Barris, en canvi, Sant Gervasi registra molt pocs contagis) i per a preparar la reconstrucció econòmica i social.

Exigim que la Generalitat atengui immediatament les demandes de les organitzacions socials, polítiques i sindicals agrupades en defensa d’un pla de xoc, doncs és l’única manera que la crisi no la paguem els de sempre.

La pandèmia ha mostrat la fallida d’un sistema organitzat per al benefici privat d’uns pocs. Un sistema irracional que ens condemna a la mort i a la catàstrofe social. El final del confinament ha de ser l’inici de la rebel·lió per a enderrocar-lo i construir un sistema nou sobre bases socialistes, al servei de la gran majoria. Per a aquest sistema i els seus governants, invertir en salvar la vida de les persones va unit a la pèrdua de diners. Si no volem pagar aquesta crisi amb les nostres vides, els nostres llocs de treball, les nostres llars i els nostres drets, fa falta que treballadors i treballadores ens organitzem per a construir una alternativa. Es fa urgent la construcció d’una esquerra revolucionaria i rupturista. Vine a construir Corrent Roig!