Dimecres passat va comparèixer la ministra d’educació, Isabel Celaá, explicant el pla del Ministeri d’Educació per a acabar el curs després de la incertesa generada des del decret de l’Estat d’Alarma per la crisi del COVID 19. Va ser una intervenció confusa, amb mesures poc concretes i va generar més dubtes dels que va resoldre. Malgrat això, la ministra va deixar molt clares algunes coses.
No hi haurà aprovat general!
El govern ha descartat aquesta opció. El curs acabarà al juny, es continuarà avançant temari i avaluant als/les estudiants durant el tercer trimestre. El govern pren aquesta decisió malgrat saber que un 14% de les llars no tenen accés a internet i un 22% no tenen ordinador a casa. També saben que molts/es estudiants han de compartir ordinador amb els seus germans/es o amb els/les familiars que teletreballen. Continuar avaluant en aquestes condicions és discriminatori per a les famílies més pobres. Si el govern no es preocupa dels/les estudiants més precaris/es hem de ser nosaltres mateixos/es els/les que ens organitzem classe per classe per a exigir l’apte general.
La repetició serà l’excepció, així que continuarà sent la norma per a els/les estudiants més precaris/es
La ministra Celaá va insistir que la repetició de curs serà una mesura excepcional que només es prendrà en cas que afavoreixi a l’estudiant, com ha estat sempre. Però aquestes paraules, malgrat sonar mig bé, estan completament buides. La realitat és que l’excepció de la qual parla la ministra representa el 10% dels estudiants; en la comunitat andalusa, que encapçala la llista, els/les repetidors/es representen un 16% dels/les estudiants de secundària i gairebé un 25% dels/les de batxillerat. Per això, no es poden considerar una excepció sinó la norma entre els/les més pobres, ja que la repetició està completament relacionada amb el nivell adquisitiu de les famílies i la situació laboral i personal dels pares.

A més a més, existeixen estudis i molts professionals de l’educació que defensen que és inútil la repetició per a lels/les estudiants. Per a millorar el nivell educatiu dels/les alumnes és necessari invertir en educació, de res serveix fer pagar als/les joves un problema que no és seu sinó del sistema.
Una selectivitat més flexible, però igual d’injusta
Finalment, sembla que la solució que ofereixen als/les estudiants de segon de batxillerat és una selectivitat amb major flexibilitat per a triar les preguntes, perquè puguin evitar respondre qüestions que no s’han donat en classe. Aquesta mesura pot suposar un alleujament per a molts/es joves, però continua sent una mesura discriminatòria amb els/les estudiants de barris més pobres. Insistim, l’accés a l’ensenyament superior és un dret que tots/es els/les estudiants hem de tenir garantit. Qualsevol mesura de selecció serà sempre discriminatòria cap als/les més precaris, per això hem de lluitar perquè tothom pugui accedir a una plaça a la universitat o el cicle que vulgui. Cal garantir places suficients perquè tots/totes puguin accedir a l’ensenyament superior, que l’accés sigui gratuït i suspendre la EBAU.
No contractaran nou professorat, de fet, es reduirà
El secretari d’Estat d’Educació d’Espanya, Alejandro Tiana, ha insistit repetidament que el govern no li dirà als/les professors com havien d’avaluar als seu alumnat, ja que els/les docents són els qui millor saben quina és la forma més justa d’avaluar a cada estudiant. Aquesta afirmació és una burla a la comunitat educativa que està afrontant una situació extraordinària amb condicions molt precàries, pagant els anys de retallades en educació. Com pretén aquest govern que els/les professors/es avaluïn de manera detallada als seus alumnes amb ràtios de 30 estudiants per classe? A més, la ministra Celaá demana als/les docents que prestin especial atenció a aquells/es alumnes que tenen més complicacions per a seguir el curs telemàticament. La realitat és que els/les estudiants amb més dificultats no estan distribuïts uniformement en totes les classes, sinó que s’acumulen en aquells col·legis i instituts “de segona”, als barris més pobres que, a més a més, gràcies a lleis classistes com la LOMCE, són els que reben menys recursos.

Per a poder atendre realment les necessitats de l’alumnat, els/les docents necessitaran reforços, no obstant això el govern descarta la contractació de nou professorat. De fet, estan apareixent plataformes que denuncien que s’ha frenat en sec la contractació de substituts i substitutes i que s’està prescindint dels/les que treballaven fins a aquest moment. Pel que els centres compten amb menys professorat per a fer front a aquesta crisi educativa.

Denunciem la hipocresia d’aquest govern que, mentre lloa als/les profession del sistema educatiu els/les abandona a la seva sort davant l’enorme repte al qual s’enfronten. Carregar sobre l’esquena dels/les docents el pes de l’enorme desigualtat d’aquest sistema educatiu és condemnar als/les estudiants més pobres. Necessitem garantir els materials necessaris per als/les estudiants i docents, la contractació de nou professorat per a garantir el seguiment del curs i la creació d’una xarxa pública i gratuïta d’accés a internet.
La prioritat continua sent salvar l’economia abans que els serveis públics

La guinda del pastís va ser sentir parlar a Celaá de les escoles d’estiu que volen impulsar per a recuperar aquells continguts que no s’hagin pogut treballar suficient. Escoles voluntàries que pretenen cobrir amb voluntaris/es d’ONGs i persones que s’ofereixin. Els/les estudiants no podem permetre que la nostra educació depengui de les almoines i solidaritat. L’educació és un dret fonamental que ha de ser garantit per l’estat.
El govern no ha perdut temps a l’hora de garantir injeccions econòmiques extraordinàries per a salvar als grans empresaris. Potser no és igual d’urgent salvar als nostres joves?
Les mesures proposades per la ministra resulten completament insuficients. Són les mesures d’un govern covard que no és capaç de plantar-li cara a la pressió dels rics i dels grans magnats del país, anteposant els seus interessos alls/les estudiants i treballadors/es. Un govern que ni pot ni vol prendre mesures dràstiques i excepcionals perquè per a això és necessari revertir les retallades educatives i augmentar dràsticament la inversió en els serveis públics. I aquests recursos no poden sortir de les butxaques de la classe treballadora, sinó dels banquers i capitalistes que ens els van robar. No al pagament del deute! Que el rei retorni els milions robats i que la banca pagui els més de 65 mil milions del rescat!

Que la crisi del coronavirus no deixi a cap estudiant enrere!

Educació pública de qualitat, gratuïta, laica i igualitària!