Entrevista a Jofre, zelador d’un hospital

Amb la crisi del Covid vaig deixar de cobrar les factures d’autònom, ja que treballava com a periodista autònom. Ara, els mitjans de comunicació, per la caiguda d’ingressos en publicitat no estan pagant les factures dins del termini de 60 dies que marca la llei, encara tinc per cobrar factures de gener i de febrer. Els autònoms, com els subcontractats, hem estat els primers del sector en patir les conseqüències d’aquesta crisi.

Havia de pagar un lloguer, el menjar, un cotxe i els “gastos” típics. Abans ja havia treballat a l’hospital, però com a periodista, i van preguntar-me si coneixia zeladors perquè en faltaven molts amb la crisi sanitària. Jo m’hi vaig oferir per a arribar a final de mes. He combinat el treball com a periodista autònom, sense cobrar de moment, i treballant a la tarda a l’hospital des d’inicis d’abril.

Com és la situació al teu hospital? Us trobeu amb col·lapse? Hi ha mesures que es podrien prendre per a evitar-lo?

 Com a treballador he signat certes coses de confidencialitat, però del que puc parlar és de la visió que té un usuari. Hi ha hagut una situació gran d’estrès per part dels professionals, una falta de gestió des de les institucions en el proveïment del material necessari i certs punts en què el material era insuficient.

No hi ha hagut una situació de crisi enorme, però sí que hi ha hagut una manca en la gestió de recursos, és a dir: per a mi no pot ser que faltin mascaretes FP3 en una UCI d’un hospital de 3r grau com al que treballo mentre veiem que gent amb gran poder adquisitiu pot tenir les FP3 que vulgui.

No pot ser que als sanitaris no ens facin la prova PCR si no tenim símptomes, el PCR és el test del coronavirus. Si tu no tens símptomes, no et fan la prova. I no pot ser que als futbolistes els hagin fet no sé quantes proves, perquè diuen que si no els les fan, no es garanteixen les mesures de seguretat per treballar, en el seu cas al futbol.

Què passaria si un infermer digués que si no li fan la prova PCR no treballa? Doncs que les persones a qui està atenent moririen. És per això que infermers, metges, zeladors i personal de neteja als hospitals no ho poden fer. Si nosaltres no treballem, més gent moriria.

No ho sé, és moment per fer una reflexió sobre com funciona aquest sistema, no? Hi ha moltes incògnites sobre com avançarà tot això després d’aquesta crisi. Jo crec que ja estem veient com avança, que als jugadors de futbol els hi fan les mil proves PCR i jo com a sanitari, si me la vull fer i no tinc símptomes, me l’he de pagar dels meus diners a la privada. Jo no puc invertir, ara, 200 euros en una prova amb el que estic cobrant de zelador. Un zelador cobra uns 1200 euros nets al mes, treballant de dilluns a divendres una setmana i de dilluns a diumenge la següent, treballant 26 dies de 30. Crec que el mínim que s’hauria d’haver fet és un decret llei des del govern on s’haguessin fet públiques totes les proves PCR, que s’hagués prohibit la privatització d’aquestes i que s’hagués fet una escalada de prioritats. Per a mi, les haurien d’haver fet primer als sanitaris i després a l’àmbit de l’educació pública a tots els mestres que hauran de tornar amb els nens d’aquí a poc.

Em sembla patètic que als sanitaris no ens les facin.

Teniu carències de material preventiu i EPIS, vosaltres o el personal ‘auxiliar’, cuina i neteja, de l’hospital? Quines són les vostres condicions laborals?

 Jo vaig començar a treballar aquí a principis d’abril. A mi mai m’han fet entrar en una zona Covid sense material perquè no n’hi hagués. No m’han dit: no hi ha la mascareta, no hi ha FP3, entra igualment. Si no hi havia FP3, anaves a una altra planta, la demanaves i te la donaven. Sí que he sentit que al principi hi havia mancances. Per què? Doncs perquè tampoc hi havia una previsió, és a dir, primer no hi ha hagut la millor gestió des de la institució, però és que ningú s’esperava això. Aquí caldria veure què ha passat a les altes esferes amb la gestió d’aquest material. Sí que sé que al principi hi havia falta de material, no sé si per mala praxi o si és perquè això ha estat una pandèmia que ha agafat a tothom per sorpresa.

Com valores la gestió del Govern en matèria laboral i sanitària?

 A l’hospital hi ha hagut un descontent. Per començar en el sentit econòmic, no hi ha un plus pel risc que corrien els sanitaris que treballaven a l’hospital, no era una situació normal i aquesta gent estava entrant cada dia en zones Covid, amb un virus matant a moltíssima gent i això, a nivell salarial, no s’ha compensat. Ara no m’ho sé de memòria però hi havia com un plus de 30 euros per mes durant març i abril. És una ridiculesa, no hi va haver un plus salarial per risc.

I el segon, les fases de desescalada, que no s’han pres del tot bé a l’hospital. Per què? Doncs perquè a l’hospital ho veus tot i veus que la responsabilitat de la gent… es posa en dubte. En el cas del meu hospital ha passat una cosa curiosa: l’alcalde de la ciutat va ser enganxat per la polcia saltant-se el confinament i va agredinr els agents. Partint d’aquesta base, si l’alcalde de la ciutat on està el teu hospital i que és el teu representant, està fent això, quin exemple pren la població? I l’exemple de la població en general, no només per aquest cas, ha estat irresponsable en moltes ocasions. I la desescalada no contempla que aquesta irresponsabilitat es dóna.

Com valoreu la reactivació del treball i el relaxament del confinament?

 Quan hi va haver la reactivació del treball hi va haver una reacció com de por a l’hospital: ara tot el que hem aconseguit ho tirarem per la borda en dos dies? Realment ha baixat molt el ritme de Covid, però quan hi va haver la tornada a la feina i es veien les imatges dels metros plens de gent, els trens plens de gent, tocant-ho tot, sense mascareta… es va crear una mica de situació d’alarma i d’incomoditat entre els treballadors. El que comentava, després de tot el que hem fet, de tot el que s’ha aconseguit i d’haver reduït l’impacte del Covid, ara ho enviarem tot a la merda per què l’Estat vol salvar l’economia? Ara tothom tornarà en massa a la feina? Aquí hi ha moltes coses, si realment es vol aturar la pandèmia, per què es redueixen els horaris dels trens? No seria més lògic posar el doble de trens i que així la gent pugui mantenir la distància de seguretat?

Hi ha moltes coses que des de l’àmbit sanitari s’han pres com: només ens voleu per a salvar la mà d’obra que faci funcionar el sistema però les persones no us interessen. Els interessa la capacitat productiva que nosaltres estem salvant aquí, els sanitaris i els treballadors no els importen.

Les treballadores a l’hospital us esteu organitzant més arran d’aquesta crisi, sigui des de dins o fora dels sindicats?

 Porto poc temps, tampoc conec del tot l’organització sindical aquí. Sé que els principals sindicats són CCOO, UGT i SATSE, però jo no he notat un major grau d’organització. Sí que es parla que quan passi tot això tornaran les demandes i el procés d’organització. Però ara mateix és molt difícil, també pel cansament i la situació crítica que han passat tots els professionals. Amb tot això, ara a més organitzar-se sindicalment i protestar… Sí que quan acabi tot això hi haurà un moviment de protesta important, però ara mateix la gent està exhausta.

Quines mesures veieu que estan sent contraproduents i quines veieu important aplicar a nivell estrictament sanitari?

 Per exemple, aquí s’està habilitant un hospital de campanya al pàrquing de cara a un possible rebrot. I això està molt bé, però algú ha pensat que crear i mantenir un hospital de campanya necessita una quantitat de mà d’obra molt important? Perquè l’hospital, el principal, seguirà funcionant. Algú ha pensat d’on sortirà tota aquesta mà d’obra sanitària qualificada per a atendre als futurs malalts si hi ha un rebrot? Algú ha pensat d’on sortiran tots aquests diners? Els hospitals públics estan superendeutats i ara mateix seria molt difícil sostenir econòmicament una situació de rebrot.

Hi ha moltes intencions, molt bones, s’han fet hospitals de campanya i previsions de material. Ara la gent està preparada per assumir un rebrot, però cal pensar d’on sortirà tota la gent suficient per curar tots aquests malalts que poden venir, i d’on sortiran els diners. A la gent li crea molta angoixa pensar en tot això, perquè, si no hi ha diners? Com ens ho farem?

Potser les fases de la desescalada han sigut massa ràpides i han estat poc assenyades. Que hi hagi un pla de desescalada per als bars o per a algunes empreses del sector privat i no per a la salut i l’educació crea molta angoixa també. Perquè s’han vist les prioritats de l’estat, i el sector sanitari queda dels últims.

Com creus que caldria afrontar la crisi del coronavirus?

Jo crec que ningú sap com enfrontar una crisi així, i cal agafar amb pinces les recriminacions i les assumpcions de responsabilitat sobre això. Perquè ningú sap res. Ni tan sols els metges saben predir el comportament d’aquest virus.

Tot i això, la piràmide de prioritats segur que hauria d’haver estat diferent. Fer testos de PCR a futbolistes i no a sanitaris em sembla una cosa absolutament demencial. Em sembla surrealista que a la gent que està salvant vides i que té família i nens a casa no se li faci la prova i a un futbolista que diu que si no li fan, no jugarà, se li acabi fent.

Penso que s’hauria d’haver fet una desescalada amb prioritats, posant sanitat i educació en primer lloc, perquè són dels més vulnerables. Juntament amb la gent gran, òbviament. A sanitat i educació se’ls hauria d’haver posat en el focus d’atenció i després, a poc a poc, anar veient què es fa amb la resta de sectors. El més prioritari ara mateix és la vida i els nens, i l’estat no ha tingut com a prioritat ni la vida ni els nens en cap moment.