Escrit per Gabriel Huland
“Els falsos socialistes de Syriza ja han retrocedit en la seva promesa d’acabar amb l’austeritat i ja han ofert retornar cada cèntim als taurons creditors internacionals”. Un lector no advertit identificaria la declaració anterior amb una crítica a Tsipras realitzada per la Plataforma d’Esquerra de Syriza, per Antarsya o el KKE (Partit Comunista de Grècia), crítics per l’esquerra amb l’acord del nou executiu d’Atenes amb l’Eurogrup.
Però no és així. La frase, publicada a la portada de la pàgina web d’Alba Daurada, és un reflex demagògic amb el qual el partit neofeixista grec busca atraure sectors desesperats de la petita burgesia i dels aturats.
Aquest partit, liderat per Nikolaus Michaloliakos -un veterà polític grec vinculat des de la seva adolescència a l’extremadreta i a l’ultranacionalisme panhel·lènic- es va consolidar en les últimes eleccions com la tercera força més votada, amb 6,3% dels vots i 17 parlamentaris. En les últimes europees (maig 2014) va arribar a obtenir el 9,4% dels vots i en les anteriors eleccions al parlament grec el 6,9% (18 diputats). És el primer partit de caràcter obertament nazi amb influència de masses des de la II Guerra Mundial.
Michaloliakos i altres diputats d’Alba Daurada estan a la presó des de setembre del 2013, acusats d’integrar una organització criminal, a l’espera del judici. Uns altres 12 legisladors i 54 membres del partit neonazi també s’enfronten a càrrecs criminals. Fins l’octubre del 2013 van actuar amb total impunitat. Les seves salvatges agressions als immigrants eren tolerades pel govern de Nova Democràcia i constituïen un complement de la campanya oficial de criminalització i deportacions, que contava al mateix temps amb el vistiplau de la UE. Els crims pels quals estan encausats són atacs a immigrants, activistes i a organitzacions polítiques d’esquerres. El més greu de tots, que va provocar grans protestes i va motivar la detenció de Michaloliakos, va ser l’assassinat del cantant de rap Pavlos Fyssus, el setembre de 2013.
Violència i ultranacionalisme per a crear “un nou home i societat”
Alba Daurada es defineix com un partit nacionalista, “en oposició al comunisme internacionalista i al liberalisme universalista”. Per als neofeixistes grecs, “el nacionalisme veu les persones com una síntesi de grups socials amb una mateixa herència biològica i espiritual”. Diuen que volen formar “un nou tipus de societat i d’home”. Amb la finalitat d’atraure la petita burgesia arruïnada, apareixen com a defensors de la petita propietat familiar i usen els termes “kleros” i “temenos”, en referència a les petites porcions de terra de les antigues ciutats-estat gregues. Representen un sector radicalitzat de la burgesia grega desplaçada per la semi-colonització del país a mans del capital financer europeu.
Els membres d’Alba Daurada expressen constantment la seva admiració per l’ex-dictador grec Ionnis Metaxás, que va establir un règim feixista entre el 1936 i 1941, fins que els nazis van envair el país. Els seus dirigents estan vinculats amb la trama que va donar el cop d’Estat que va instaurar la dictadura dels coronels (1967-1974). Utilitzen simbologia nazi i es declaren admiradors de les figures de l’Alemanya hitleriana. Són rabiosament racistes i xenòfobs. També es reclamen del panhel·lenisme, una ideologia que busca crear un Estat que uneixi tots els territoris habitats pels pobles de la llengua i ètnia gregues.
És també un partit amb importants vincles internacionals amb organitzacions neonazis d’altres països. En el cas espanyol, mantenen relacions amb els feixistes del MSR i la Plataforma per Catalunya.
Alba Daurada, la policia i les forces armades
Un cop més, el 25 de gener la policia va votar massivament l’Alba Daurada. Càrrecs dirigents de les forces policials i comandaments militars estan imputats per la seva afiliació al partit de Michaloliakos, que manté vincles profunds –familiars, ideològics i econòmics- amb molts quadres policials i de les forces armades.
Està comprovat que dins del partit hi ha destacaments armats que reben entrenament militar. Sempre que ho han considerat necessari i s’han sentit protegits, han atacat físicament als immigrants i al moviment obrer, estudiantil i popular. Com el feixisme clàssic, Alba Daurada és una banda armada al servei de les classes dominants. Una banda amant de la violència extrema, impregnada d’una ideologia extremadament reaccionària i llesta per atacar quan veuen condicions per a fer-ho.
La confusió que genera l’Alba Daurada entre els sectors desesperats de la petita burgesia i dels aturats és gran perquè usa, com qualsevol moviment nazi, la demagògia social i nacionalista que aparentment enfronta els interessos de l’oligarquia financera i del capital estranger. Tot i que un sector dels armats grecs finança l’Alba Daurada, el gruix de la burgesia grega i, més clar encara, l’europea no aposten les seves fitxes, en aquest període, per aquest partit, tot i que el fan servir com a força de xoc per a frenar el moviment obrer i popular i el mantenen com a opció de reserva per si la situació s’escapés obertament de control i els seus interessos bàsics estiguessin directament amenaçats.
La responsabilitat de Syriza
Abans de les eleccions, Syriza va enumerar una llista de compromisos centrals en relació als aparells de seguretat, incloent la immediata desmilitarització de la Policia, la prohibició de l’ús d’armes de foc i màscares durant les manifestacions i el desmantellament de les unitats de l’ordre públic de la policia. Han pres algunes mesures, com la retirada de la tanca que protegia el Parlament i la prohibició d’algunes pràctiques per part de la policia. Són mesures importants, però, sobretot, simbòliques a l’hora d’enderrocar el feixisme i de desmantellar els organismes de repressió de l’Estat.
Les expectatives i les il·lusions que el poble grec ha dipositat en Syriza són molt grans. Tan grans com el risc que provocarà la seva frustració com a conseqüència de la submissió del nou govern al xantatge de l’Eurogrup i la Troika. Aquesta frustració, si no és abanderada per l’esquerra enfrontada a la capitulació de Tsipras, és terreny fèrtil per a la demagògia feixista d’Alba Daurada.
Alba Daurada ha de ser combatuda políticament, amb un programa d’alliberació social i nacional de Grècia, recolzant-se en la mobilització massiva i en l’auto-organització obrera i popular. Aquesta lluita ha d’incloure forçosament l’organització de destacaments d’autodefensa llestos per a protegir el moviment i enderrocar amb contundència tota provocació de les bandes feixistes d’Alba Daurada.
Desmilitarització de la Policia, dissolució de les unitats antidisturbis i depuració de tots els càrrecs policials i militars vinculats a l’Alba Daurada! Presó per a tots els membres d’Alba Daurada involucrats en els atacs violents a immigrants i a l’esquerra! Organització de l’autodefensa contra les bandes neonazis!