Algunes valoracions sobre la 5ª Assemblea de la Marea Pensionista Catalunya: Reafirmar la nostra plataforma reivindicativa i el caràcter democràtic del seu funcionament

L’acte va ser una bona oportunitat per a posicionar-nos en contra de les engrunes que ens llença el Govern de Rajoy i el PNB. Atemorits per les massives mobilitzacions i les males enquestes a un any de les eleccions municipals, ens van oferir la pujada de les pensions segons l’IPC aquest any i el que ve, a la vegada que aplacen el Factor de Sostenibilitat pel 2023. Mesures que tenen com a objectiu desmobilitzar-nos i frenar la nostra lluita per les pensions públiques.

Així mateix, també va servir per a reivindicar la necessitat d’una pensió mínima de 1084€, garantir les pensions pels pressupostos generals de l’Estat i acabar amb el Pacte de Toledo si realment volem blindar un dret com són les nostres pensions.

Per a triomfar, el moviment ha de ser democràtic.

Tot i així, és necessari valorar, constructivament, alguns aspectes que són, segons la nostra opinió, un retrocés i que estem obligats a corregir per avançar en la construcción de les Marees Pensionistes i la lluita que venim protagonitzant

• El primer de tot és que, més que una assemblea, va ser un mítin, un acte tancat, on la participación del públic només era possible a partir de preguntes escrites en paperetes. Creiem que, com a moviment de base i democràtic que som, aquest funcionament és inadmissible. Era important pels que estan portant la lluita que poguessin explicar les seves opinions i propostes, respectar que el format de la trobada fos el d’una assemblea general i no el d’un mítin on només  tenen dret a parlar els ponents. L’acte va ser convocat com a 5ª assemblea però lamentablement no va existir cap assemblea.
• En aquest sentit considerem que una bona ocasió per a discutir col·lectivament capo n va la nostra lluita i concretar com continuar-la després de les mobilitzacions massives que venim encapçalant.
• Per a fer-ho, creiem que, més que ser un mítin protagonitzat per “personatges destacats” (catedràtics, economistes…) era prioritari i democràtic deixar participar a les assemblees territorials per a decidir col·lectivament cap a on avançar la nostra lluita i a aquells sectors més afectats per l’actual i futura situación de les pensions públiques, com ho són les dones i la joventut treballadora.

• Tampoc podem aceptar com un moviment que es reclama apartidista i on el pes el tenen les assemblees va donar una ponència a una diputada de Podemos mentre se li negava a les Marees de Catalunya. Ens hem oposat i ho seguirem fent frontalment, a la ponència que va protagonitzar l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau. Una ponència que no va ser acordada en assemblea i per part de la representant d’una institució i un Govern que ha vingut encapçalant atacs als i les treballadores de la ciutat de Barcelona (com en el cas de les treballadores del SAD, de la TMB, dels companys de la PAH…)
• No té cap sentit que es segueixi insistint en prohibir banderes per després posar els diputats/des de Podemos, mentre es nega la paraula a les Marees.
• Respecte aquests dos punts anteriors, aclarar que nosaltres estem a favor de la participación d’organitzacions sindicals i polítiques en les Marees i encara més, estem en contra de tota prohibició de banderes. Malgrat això, és una condició indispensable que aquestes organitzacions participants ho siguin perquè acorden amb el programa original de la Coordinadora en Defensa de les Pensions Públiques i tinguin voluntat de construir la lluita que venim encapçalant. Però, tot i així, creiem que no és aceptable el criteri que deixa intervenir únicament a organitzacions segons si tenen representació parlamentària com Podemos i no a aquelles organitzacions sindicals i polítiques alternatives i de lluita que són, a més, impulsores de les Marees Pensionistes des del primer dia.
• Finalment, considerem que hagués estat un bon punt de trobada de diferents moviments socials amb l’objectiu de posar en comú les nostres lluites i avançar cap a la construcción d’una jornada de lluita unitària en defensa dels drets socials i democràtics amb un eix central: la defensa de les pensions públiques.

Aquest últim aspecto hagués estat clau per haver pogut palpar la possibilitat d’una acció estatal que suposi un salt qualitatiu en les mobilitzacions. La proposta d’organitzar una Marxa Estatal a Madrid, que s’acaba de fer a la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions, de part d’altres organitzacions sindicals i socials, mostra que aquesta iniciativa hagués estat possible llençar-la des de la 5ª assemblea, si hagués estat vertaderament una assemblea.

Les multitudinàries mobilitzacions han posat al focus dels mitjans les Marees Pensionistes. Si bé això té una raó de ser molt positiva, como ho és el fet de que estem agafant força i som un referent de lluita, és important ser conscients de les pressions mediàtiques que ens vénen a sobre.

. Unes pressions que ens empenyen a posar al centre de la nostra activitat sentar-nos a taules de negociacions que no negociaran res que sobrepassi els límits del Pacte de Toledo i que la seva raó de ser és la de representar quelcom amb el que volem acabar, com en el cas de la Comissió dels Pactes de Toledo.  Unes pressions mediàtiques que intenten enlluernar-nos, fer-nos retrocedir, potenciant els personalismes i reconduint-nos a la tanca constitucional, on la nostra lluita està perduda.

Els i les militants de Corrent Roig que portem des del primer dia impulsant les Marees i la Coordinadora per la Defensa del Sistema Públic de Pensions, apostem per a què les Marees Pensionistes i Coordinadores siguin el que vénen sent, un moviment social democràtic, de base i combatiu. Un moviment que es manté ferm en el seu programa original (pensió mínima de 1084€, igualtat de pensions entre homes i dones, no a les reformes laborals i de pensions, pensions públiques garantides pels pressupostos de l’Estat, no al Pacte de Toledo…) i que aposta per la lluita al carrer per a fer-ho realitat, blindant així un dret tan bàsic com ho són les nostres pensions públiques.

Companys i companyes, que la lluita no pari!