Aquest matí, mitjançant una nota de premsa emesa per la Guàrdia Civil, se’ns ha informat de la detenció de l’empresari Agrícola Espino. Com anàvem sostenint des del sindicat Co.Bas, la Guàrdia Civil confirma que l’«empresa no ingressava quotes a la seguretat social dels treballadors, endeutant una quantitat a l’organisme públic d’uns 614.440 euros, a més de no haver complert des del 2010 amb cap de les obligacions impositives amb l’Agència Tributària». En aquest sentit, ens n’alegrem que després de dos llargs anys de sofriment i dolor per part de les famílies jornaleres afectades, s’hagi pres alguna mesura contra el defraudador i responsable d’aquesta situació.
Tanmateix, lamentem que en el comunicat citat no es faci cap distinció entre el botxí i les víctimes, volent així legitimar les acusacions del SEPE contra els treballadors, que havien estat condemnats prèviament, sense dret a defensar-se, sense proves i sobre la base d’indicis, a retornar les prestacions amb el fi de reposar els mals causats per l’empresari a la hisenda pública.
Prosseguint pel camí de conjectures i supòsits que el SEPE i la Inspecció de Treball varen emprendre contra els treballadors per responsabilitzar-nos del frau de l’empresari, ara la Guàrdia Civil afegeix un nou indici per acusar a les víctimes de connivència amb l’empresari basat en l’argument que el 90% de les jornaleres són mestresses de casa. En aquest sentit, ens sorprèn que ni tan sols s’hagi pres la molèstia de mirar la vida laboral de les jornaleres afectades, ni tampoc de reflexionar sobre aquesta qüestió, ja que desgraciadament la majoria de les dones del món han de combinar el treball domèstic amb el treball de fora de casa, que en el cas del camp és encara més sacrificat. O és que ara ser ama de casa també és un delicte?
Davant les acusacions desproporcionades que s’han fet contra els treballadors, volem recordar la sentència favorable als jornalers del Jutjat nº1, que diu: «el cert és que no apareix a l’acta d’infracció res més enllà de suposicions, conjectures i dades genèriques (…), les conclusions aconseguides per la Inspecció de Treball no tenen com a base dades certes i inequívoques de les quals pugui deduir-se l’existència d’una actuació fraudulenta encaminada a l’obtenció d’una prestació a la seguretat social».
De la mateixa manera, la declaració institucional aprovada per unanimitat a la Diputació de Sevilla deia: «Costa creure que en comptes d’arremetre contra l’empresari responsable del frau es carregui contra víctimes, en aquest cas els treballadors i treballadores d’ambdues empreses. Costa de creure que a la condemna a la fam que suposen les sancions se’ls sumi la petició de penes de presó».
Ens dirigim una vegada més a la Junta d’Andalusia i al PSOE andalús perquè es facin eco de les demandes dels jornalers afectats, i que se sumin al suport que des dels Ajuntaments de la comarca de la Vega i la Sierra Sur estan oferint, a partir de les aprovacions de mocions i declaracions institucionals en favor dels jornalers afectats, que sol·liciten la devolució de les prestacions i arxiu de l’auto per la via penal.
Per últim, ratifiquem la innocència de les jornaleres, seguim reclamant el sobreseïment de tots els processos i que la Junta i el SEPE s’asseguin a parlar amb les afectades per restituir-les totes les prestacions retirades.
