El 28 de juny es duu a terme la quarta Marxa Nacional contra els Travesticidis i els Transfemicidis. En un nou aniversari de la Revolta d’Stonewall, la comunitat LGBTI surt al carrer a reclamar per la situació alarmant en què es troba. Sobretot, Travestis i Trans.
Al nostre país (Argentina), les persones trans tenen una esperança de vida de 35 anys. Des de l’Estat no se’ls proveeix cap tipus de garantia per a elevar aquesta esperança de vida. Tot el contrari. Els sectors de treballadors i pobres travestis i trans pateixen l’exclusió des de ben petits. Quan són rebutjats a casa seva, al sistema escolar, i ni parlar-ne de la vida adulta, en què és quasi impossible aconseguir una feina en blanc. Molts d’ells acaben en la prostitució. És necessària la quota laboral trans per a sortir del carrer.
Aquesta exclusió es veu agreujada per la brutalitat policial que pateix aquest col·lectiu, sumada a la discriminació social. En el que va d’any, es van fer coneguts casos d’assassinats a trans com Laly Heredia Escobar, Violeta Arias o Martina Gutierrez. Són 37 les trans mortes per crims d’odi en el que portem de 2019.
Aquest col·lectiu no té cobertes les necessitats bàsiques de salut, treball i educació. Molts d’elles han de recórrer a mètodes clandestins per a fer la seva transició, perquè no estan coberts per les obres socials.
El govern ha de proveir el pressupost necessari per a que hi hagi prevenció (per a evitar, controlar i eradicar malalties de transmissió sexual) i accés a tractaments que no afectin la salut de les persones trans. Per a garantir aquests diners, és necessari deixar de pagar el deute extern, trencar amb el FMI i destinar aquests recursos a salut, educació i treball.
Per un accés lliure i gratuït a la salut i educació de qualitat. Per la quota laboral per a poder tenir una feina digna, en blanc, amb drets sindicals. Contra els crims d’odi i la discriminació en totes les seves formes. Per justícia per les companyes assassinades. Per elles i per tots els seus drets, omplirem els carrers el 28 de juny.