Escrit per PSTU-Brasil el 10 de maig de 2015

Als Estats Units, el president és negre. A Baltimore, l’alcaldessa és negra i el cap de policia també. De fet, el 63% de la població és negra. No obstant, això no va impedir que un altre jove negre morís en mans de la policia nord-americana i es desencadenés en el país una nova onada de protestes contra el racisme.

Des de l’últim cap de setmana, la ciutat de l’estat de Maryland, a 40 quilòmetres de Washington D.C., amb prop de 600 mil habitants, viu un escenari de guerra. El govern va decretar l’estat d’emergència i el toc de queda. Van ser cremats edificis i automòbils. Els primers informes parlen de quinze edificis i 144 automòbils incendiats. Hi ha desenes de ferits i centenars de presos.

El detonant de la nova tensió racial va ser el cas del jove negre Freddie Gray, de 25 anys, empresonat el 12 d’abril. Acusat de portar una navalla, vídeos gravats per testimonis mostren que va ser tirat al terra durant la detenció i cridava de dolor al ser ficat dins d’un cotxe de policia. El jove va estar en coma durant set dies i va morir a l’hospital, com a conseqüència d’una greu lesió a la columna vertebral. Sis policies, tots blancs, van ser separats de la força.

Desigualtat i racisme

És una de les ciutats dels Estats Units on la desigualtat és més notable, amb un 23,8% de les persones per sota del nivell de pobresa, segons l’Oficina del Cens. En Freddie Gray vivia en una de les regions més pobres de Baltimore: el barri de Sandtown. En aquest barri, més de la meitat de les famílies guanya menys de 25 mil $ a l’any i més del 20% de la població adulta està desocupada, segons un informe oficial del Departament de Salut de Baltimore, de 2011.

En les protestes que commouen el país, el sentiment és d’indignació davant una situació que s’ha repetit els últims anys en el cor de l’imperialisme mundial. Altres casos d’assassinats de negres, sempre per part de policies blancs, com els de Michael Brown, Tony Robinson i Walter Scott, demostren que la policia nord-americana actua de manera racista i extremadament violenta. Crida l’atenció l’ús de tècniques de detenció i armament totalment impròpies.

L’onada de protestes arreu dels EUA mostra com el país governat per Barack Obama continua sent un país racista, en què els i les negres són vistes com a criminals potencials i “objectius de tir” de la policia. Res massa diferent del que succeeix a Brasil: el veritable genocidi que les policies militars (PM) també promouen a les perifèries i a les faveles del país.

“Els Estats Units es van enriquir amb l’esclavitud i tenen la taca de la segregació en gran part de la seva història”, va dir el president del PSTU de San José dos Campos (São Paulo) i suplent de diputat federal, Toninho Ferreira.

“La política imperialista dels EEUU, que promou el robatori i la superexplotació d’altres pobles, també té la seva aplicació dins del propi país, deixant de banda a negres, immigrants i els més pobres. Així, és la unió de desigualtat i racisme que provoca tensions cada cop més grans”, opina Toninho.

Davant els conflictes de Baltimore dels últims dies, Obama, els governants i la premsa intenten dividir els manifestants “pacífics” i “vàndals”. Però ja Martin Luther King (1), el qual fa quasi 50 anys que és mort, també per motius d’enfrontaments a Baltimore, deia: “Els disturbis són el llenguatge utilitzat pels que no són escoltats”.

Tots som Freddie Gray, Michael Brown, Tony Robinson, Walter Scott, Amarildo, Douglas, Jean, Cláudia i tants altres morts pel racisme i la barbàrie capitalista, als EUA, a Brasil i arreu del món.

1. Martin Luther King: pastor protestant negre que es va transformar en el principal líder de les mobilitzacions antirracistes de la dècada de 1960. Va ser assassinat el 1968.