Brasil: vaga general per fer-los fora a tots i exigir eleccions generals!

    PSTU Brasil. 18/04/2016

    Si el poble volia “Fora Dilma”, vol més encara “Fora Temer”, per no parlar del bandit que presideix avui la Cambra de diputats (Eduardo Cunha). La Cambra de diputats acaba d’aprovar l’obertura del procés d’impeachment de la presidenta Dilma Rousseff. El procés encara ha de passar pel Senat, però aquest difícilment revertirà la decisió dels diputats.

    El govern Dilma pateix un 82% de reprovació. És l’expressió de la ruptura de la classe obrera i de la majoria de la població amb un govern que es va escollir amb una impostura electoral, fent, una vegada electe, el contrari de tot el que va defensar a la campanya. És tracta del rebuig massiu a un govern d’aliança del PT amb banquers, empresaris, contractistes i amb els seus partits, que ha atacat drets laborals i les pensions i que està promovent un brutal ajustament fiscal per protegir els beneficis dels banquers.

    Aquest rebuig no es limita al govern Dilma. S’estén també al vicepresident, Michel Témer (PMDB), que no compta ni amb un 2% de les intencions de vot i l’impeachment del qual és recolzat per gairebé el 60% de la població.

    Produeix fàstic també el president de la Càmara, el corrupte Eduardo Cunha (PMDB), la cassació del qual té el suport d’un 77% de la població. O sigui, hi ha un fort sentiment contra les institucions i els polítics, de forma general. Ningú vol Dilma, però ningú vol tampoc Témer, i menys encara Cunha.

    Però no va ser per aquesta raó que els diputats van aprovar l’impeachment. Aquest és fruit dels “negociats”, acords i tot tipus de promeses promogudes per Témer i per l’oposició burgesa, inclosa la promesa de bloquejar l’Operació Lava Jato [el gran escàndol de rentat de diners a costa del pressupost de Petrobras], que incrimina a bona part d’aquest Congrés. La votació de l’impeachment aquest diumenge, 17 d’abril, va ser un autèntic show dels horrors, una desfilada d’hipocresia i cinisme, que va mostrar molt bé la cara d’aquesta democràcia burguesa.

    Fora tots ells

    El poble vol la caiguda del vicepresident Michel Témer. Primer, perquè Témer és de la mateixa llista que Dilma. També va ser escollit a causa d’aquesta impostura. Segon, perquè forma part del corrupte partit PMDB, és aliat del lladre Eduardo Cunha, i té una biografia repleta d’escàndols de corrupció.

    A més, Témer ve construint, al costat de banquers, els empresaris de la Federació d’Industrials de l’Estat de Sao Paulo (FIESP) i altres partits de l’oposició burgesa, com el PSDB i el DEM, un programa de govern que reprén i aprofundeix l’ajustament fiscal i els atacs promoguts pel govern del PT. Té a la recàmara, per exemple, la reforma de les pensions, la laboral, i el projecte de les terciaritzacions del seu aliat Cunha.

    No podem donar un minut de respir a un eventual govern Témer. Cal impedir que ell governi. És hora de mobilitzar-se per fer fora també el Congrés Nacional corrupte, comandat pel bandit Eduardo Cunha, que està a prop de convertir-se, a la pràctica, en el vicepresident. El Congrés Nacional, amb un 60% dels parlamentaris implicats en delictes que van de la corrupció a l’homicidi, no té la mínima autoritat per passar la banda presidencial a ningú.

    El procés no acaba aquí. Aquest circ continua. Vam veure que les manifestacions d’aquest diumenge van ser molt petites, sigui per l’impeachment, perquè va caure la fitxa que qui entra és Témer, sigui contra Témer i perquè es quedi Dilma.

    En el camp del govern

    En la votació d’aquest diumenge, lamentablement, els diputats del PSOL van tancar files amb el govern i van votar contra l’impeachment. El vot del “no” al impeachment, en una polarització entre aquests dos sectors burgesos, significa a la pràctica situar-se al costat del govern. L’argument dels diputats del PSOL repeteix la defensa del govern que l’impeachment seria un “cop d’estat”. El mateix argument, a més, és utilitzat per amplis sectors de l’esquerra, incloent l’MRT (exLER), que capitulen al govern Dilma.

    En realitat, no hi ha cap cop d’estat en curs. El que existeix és una lluita d’un sector burgès, capitanejat per l’oposició de dretes, contra un altre sector burgès que està avui al capdavant del govern. L’impeachment només està sent possible perquè una aclaparadora majoria de la població i de la classe treballadora ha trencat amb el govern Dilma i vol que se’n vagi. Aquesta tesi del cop no té un altre sentit que no sigui fer xantatge als sectors d’esquerra, principalment a la joventut i a la base social dels moviments populars, perquè surtin als carrers a defensar un govern senzillament indefensable. Una posició alineada amb els interessos de la classe treballadora hauria de ser d’abstenció i denúncia d’aquests dos camps.

    Vaga general per enderrocar-los a tots!

    El PSTU (secció brasilera de la LITci) ve afirmant la necessitat d’una vaga general per fer fora tots ells i derrotar l’ajustament fiscal. La classe treballadora, avui, és capaç de fer aquesta vaga i garantir eleccions generals. Això queda demostrat quan els obrers paralitzen fàbriques amb aquesta consigna, com va passar a la GM, a la Embraer i a d’altres fàbriques de São José dos Campos (Sao Paulo). O a les obres amb milers d’obrers de la construcció, com a Belém (Pará).

    Ara, amb Témer proper a assumir la presidència d’acord amb l’oposició burgesa i presentant un clar programa d’atacs als treballadors, el PSTU reafirma la crida a la CUT, la CTB, al MST, al fet que sumin forces amb la CSP-Conlutas i l’Espai Unitat d’Acció en la convocatòria d’una vaga general que aturi el país, impedeixi la presa de possessió de Témer, i exigeixi la convocatòria d’eleccions generals perquè el poble pugui fer fora a tots els que vulgui.

    Tots als carrers el 1er. de Maig!

    La CSP-Conlutas i entitats que conformen l’Espai Unitat d’Acció estan convocant una gran mobilització per al 1er. de Maig, Dia del Treballador, a l’Avinguda Paulista. Serà una manifestació contra el govern Dilma i contra Témer, el PSDB i aquest Congrés Nacional, i a favor d’una alternativa de la classe treballadora a la crisi.

    Exit mobile version