La Revolució Russa de 1917 va ser l’única que va posar veritablement al proletariat al poder. La Comuna de París ja ho havia fet, però només va durar tres mesos. Una democràcia més àmplia que la més democràtica de les democràcies burgeses. Una democràcia dels treballadors, que podien discutir i decidir quotidianament sobre els problemes fonamentals de l’Estat i de l’economia.
Quan parlem que seria possible evitar les crisis econòmiques i enfrontar la pandèmia, recordem experiències històriques que demostren això categòricament.
La Revolució Russa va enfrontar l’epidèmia de tifus de seguida després de la presa del poder, l’any 1918, encara amb el país destruït, sense condicions sanitàries ni estructura hospitalària. Però va ser possible derrotar l’epidèmia girant l’estructura del nou Estat rus, amb els pocs recursos que tenia per a això.
Lamentablement, les derrotes de les altres revolucions al món van deixar aïllada la Revolució Russa. Com a conseqüència, es va gestar una burocràcia a l’interior de l’URSS, que va prendre el poder a través de la contrarevolució estalinista.
Fins i tot burocratitzada, l’URSS va preservar la propietat estatal i la planificació de l’economia, la qual cosa va possibilitar la transformació d’un dels països més endarrerits d’Europa i d’Àsia en la segona economia mundial, darrere a penes dels Estats Units.
Això porta una segona comparació necessària. Quan el món es va enfonsar a la depressió de 1929, amb reculades de molts països d’entre el 20% i el 30% en el PIB anual, l’URSS es desenvolupava fortament. La producció industrial va créixer un 16% per any entre 1928 i 1940.
Tota aquesta experiència històrica va ser apagada de la memòria pel domini de la burocràcia estalinista i els seus innombrables crims pestilents. La seva acció contrarevolucionària va impedir l’extensió de la revolució mundial, va allunyar completament al proletariat del poder, i va imposar un domini totalitari brutal, que no té res a veure amb el socialisme.
Després de parasitar els Estats obrers, aquestes mateixes burocràcies van comandar la restauració del capitalisme. Això va succeir tant a la Xina (dècada de 1970, amb Deng Xiao Ping), a Rússia (dècada de 1980, amb Gorbatxov), com en els altres Estats obrers burocratitzats.
Aquests Estats ja no eren obrers i sí burgesos quan grans revolucions democràtiques van enderrocar les dictadures estalinistes. Es va iniciar, així, la restauració del capitalisme per les pròpies burocràcies. Els aixecaments de la dècada de 1990 es van donar contra dictadures burgeses així com contra la caiguda brutal del nivell de vida determinat per l’inici de la restauració.
Aquestes revolucions van ser molt progressives per haver derrotat aquestes dictadures burgeses. I haver destruït l’aparell mundial de l’estalinisme. No obstant això, com a producte de l’absència de direccions revolucionàries amb pes de masses, van ser direccions burgeses les que van comandar aquests processos. Noves burgesies, moltes originades de les velles burocràcies, dirigeixen aquests Estats.
Això encara no va passar a la Xina ni a Cuba. Aquí es va donar la restauració del capitalisme, però segueixen les dictadures estalinistes burgeses.
La propaganda burgesa va aprofitar aquests dos fets que van succeir en moments diferents –la restauració del capitalisme comandada per les burocràcies i, després, l’ensorrament de les dictadures burgeses estalinistes– per a divulgar mundialment “la mort del socialisme”, com si les masses s’haguessin rebel·lat contra el socialisme i no contra les dictadures burgeses.
Des de llavors, aquesta ideologia és absolutament majoritària a tot el món per a mostrar al capitalisme com a única alternativa per a tota la humanitat.
La realitat actual d’aquests països, com Rússia o la Xina, demostra que el retorn al capitalisme va fer que les poblacions tornessin a estar subjectes a les mateixes catàstrofes que els altres països capitalistes pateixen, com la pandèmia i la recessió econòmica. I necessiten també de noves revolucions socialistes.
En el món sencer, el capitalisme està durament qüestionat per aquesta combinació de pandèmia i recessió mundial. Existeix un xoc en la consciència de les masses de tot el món. És hora novament, d’aixecar les banderes socialistes amb tota la força. Defensem el socialisme amb democràcia obrera, vigent en els primers anys de la Unió Soviètica, i denunciem la versió estalinista burocràtica encara defensada per sectors de l’esquerra.
Índex
- La pandèmia i la recessió mundial obren una nova situació
- La pitjor pandèmia en un segle
- És possible enfrontar la crisi econòmica
- Cal recordar l’exemple de l’URSS
- La pandèmia és conseqüència de la destrucció de la naturalesa
- Les lluites de les masses als Estats Units
- La crisi de la Unió Europea
- La Xina enfront de la crisi
- Els països semicolonials
- Les lluites contra el racisme i altres opressions
- Contra la violència sobre les dones! En defensa dels drets LGBTI´s!
- El reformisme és el braç de la burgesia en el moviment de masses
- La dictadures burgeses secundades pel castro-chavisme
- Els neoanarquistes reformistes
- En defensa del control obrer
- Tombem la repressió! Pels comitès d’autodefensa!
- Els sindicats i l’autoorganització
- En defensa de les llibertats democràtiques
- Combatre la ultradreta
- La joventut sense perspectives
- Accés públic i gratuït a internet
- Socialisme o barbàrie
- Per la construcció de partits revolucionaris, seccions de la IV Internacional
