Les tertúlies polítiques giren entorn del pacte de govern i el proper president. Deixant de costat aquesta incertesa, creiem important assenyalar un parell d’elements del balanç del 20D. El primer, que els dos partits centrals del règim, els principals garants dels privilegis i les polítiques de dècades a favor de les grans fortunes, han sortit tocats i, governi qui governi, ho farà amb feblesa i inestabilitat (la qual cosa facilita la lluita contra els seus atacs). PP i PSOE han pagat en les urnes les retallades, la submissió a la banca i a la patronal, i la seva descarada i indignant corrupció.
De cara a les perspectives, infeliçment, veiem que qualsevol de les opcions de govern que s’estan considerant tindrà un dramàtic punt en comú: aprofundir les polítiques d’austeritat seguint les directrius de la Troica europea. Ens vénen a sobre més retallades, pèrdues de drets i privatitzacions de serveis públics.
Com a candidats/as de Sindicalistes per la Unitat Popular (SxUP), hem insistit durant la campanya electoral en què només amb la mobilització podrem defensar els nostres drets laborals i socials, l’ocupació i els serveis públics. Únicament a través de la lluita i l’organització avançarem cap a una sortida a la crisi a favor de la majoria treballadora que freni els plans de la Unió Europea. Amb aquest eix vam participar i demanar el vot per a Unitat Popular (UP-IU), que ha obtingut dos diputats.
Més enllà de l’ofensiva mediàtica que ha presentat descaradament quatre opcions com les úniques acceptables (després de certificar que cap d’elles qüestiona el marc establert per la UE) i de l’injust sistema electoral amb què comptem (al PP cada escó li ha costat menys de 60.000 vots, mentre que UP-IU ha necessitat més de 460.000 vots), pensem que dos diputats són un instrument suficient perquè les lluites obreres, populars i estudiantils tinguin una via d’entrada al Parlament, perquè serveixi d’altaveu de les batalles pel pa, el treball, el sostre i les llibertats. Per a això és imprescindible que aquests dos escons estiguin al servei de potenciar i unificar les lluites, d’enfrontar les retallades així com els partits que retallen i els sindicats que ho consenten.
Però això és incompatible amb apostar per un suposat “govern d’esquerres” integrant PSOE, Podem i UP-IU que, sense cap dubte, seria una continuïtat de la política econòmica del PP imposada per la Troica i la UE. La nostra memòria no pot ser tan absurdament curta. Pot ser no ha retallat, acomiadat i privatitzat el govern andalús del PSOE-IU? Va servir l’entrada d’IU en aquest govern per tenir polítiques socials a Andalusia? Per a respondre només cal veure les xifres de desocupació, desnonaments i misèria a la nostra terra, l’estat del camp, la indústria o els serveis públics (sanitat, educació, dependència…).
Com a membres de Sindicalistes per la Unitat Popular hem vingut defensant que ser conseqüents amb el nostre programa i amb un projecte de classe i de lluita, exigeix posicionar-se fermament del costat del poble treballador, enfrontant tant el PP com el PSOE. Per una qüestió de coherència i honestedat, no es pot estar agitant contra el bipartidisme durant la campanya i ara optar pel PSOE, pidolant una “unitat de l’esquerra” amb qui fa pocs dies dèiem que ni eren d’esquerres, ni representaven els interessos de la majoria. Del que es tractava era de fer fora el govern de la Troica i de les retallades, i en això PP i PSOE són germans bessons.
Cal fugir de repetir la lamentable experiència que es va donar a Andalusia, que solament va servir per donar-li una bomba d’oxigen al PSOE, a canvi que aquest usés IU com a crossa d’esquerra i s’assegurés que la seva única oposició vindria per la dreta, per finalment deixar IU a la cuneta, enfonsada i desprestigiada.
Pensem que una decisió del calat del que s’està discutint no pot prendre’s unilateralment per Alberto Garzón i la cúpula d’IU. Si era cert que s’estava construint una candidatura unitària i democràtica (que no era només IU), què menys que consultar democràticament a tots els que hem format part activa de tot el procés? La nostra proposta és que els diputats de UP-IU sotmetin el seu posicionament i la seva política a la base i a les assemblees i que sota cap circumstància no es doni cap vot a un govern amb el PSOE.
En qualsevol cas, nosaltres/as mantindrem el nostre compromís de seguir participant i impulsant les lluites i treballant per la seva unificació i enfortiment, per l’organització democràtica des de la base i les assemblees als centres de treball i d’estudi, als barris i als pobles, com a via per enfrontar i derrotar els atacs i les polítiques dels governs (surti el que surti) al servei de la patronal i de la UE. I farem el mateix davant les traïcions i maniobres de la burocràcia sindical.
Signen
Isabel Polit – nº2 de la candidatura de UP-IU per Sevilla (del sindicat COBAS i de Corriente Roja), Laura Requena – nº2 de UP-IU per Màlaga (Corriente Roja); David Pérez – candidat al Senat de UP-IU per Sevilla (del sindicat COBAS i de Corriente Roja), Manuel Ortega (Entre Tod@s Sí Es Pot – Còrdova), Gerti Jiménez (Entre Tod@s Sí Es Pot – Jaén), Luis Quirós (Entre Tod@s Sí Es Pot – Jaén), Sito Ureña (Entre Tod@s Sí Es Pot – Jaén), Joaquín Flores (Comitè d’empresa de Extruperfil per CCOO i Corriente Roja): Tots i totes candidats/as de Sindicalistes per la Unitat Popular (SxUP) a les primàries d’UP-IU.