“De què serveix guanyar les eleccions i governar l’Ajuntament si no s’és capaç d’acabar amb la precarietat laboral en les pròpies empreses de l’Ajuntament?”

Treballadors/es d’Autobusos en Lluita

Sra. Alcaldessa Ada Colau

3 de juny 2016

Com vostè bé sap, portem més d’un any i mig negociant amb la direcció de TB un nou conveni col·lectiu sense avançar en la negociació. Les dues propostes presentades fins ara han estat rebutjades en dues ocasions de forma majoritària pel conjunt de treballadores i treballadors.

Hauria de saber, i si no ho sap l’informem, que aquestes dues propostes, en realitat van ser dos acords entre la direcció i aquesta mena de màfia sindical que patim els treballadors d’autobusos. Potser la paraula “màfia” sigui massa contundent, però quin altre nom se li pot donar a sindicalistes que fa deu, quinze o vint anys, a canvi de no treballar, venen drets laborals dels seus companys? I si a canvi de signar mals convenis algun directiu endolla familiars d’aquests mateixos sindicalistes, quin nom li posem a això?

Vostè encapçala un Govern anomenat “del canvi” i com té solament onze regidors no li demanarem miracles, però en una empresa com TB, que depèn directament de l’Ajuntament, Vostè podria canviar moltes coses i no ho fa, però a més, davant les nostres vagues ha reaccionat de manera idèntica als que han governat Barcelona des de sempre: Vostè ha tret a la llum pública els 1400 euros de la nostra nòmina com si aquesta quantitat fos una fortuna, amb l’objectiu de posar la ciutadania en contra nostra.

Però aquesta mateixa ciutadania tard o d’hora sabrà que les nostres principals reivindicacions no són econòmiques.Tenim més de 200 companys i companyes amb contractes precaris; en aquests últims temps, la direcció, aplicant la reforma laboral del PP, contra la qual vostè segurament s’haurà mobilitzat en el 2012, ha intentat acomiadar treballadors malalts; entre Autobusos i Metro tenim més de 600 treballadors fora de conveni (inclosos directius) que per sentència judicial han de passar a conveni, però s’hi neguen, i preacord rere preacord, intenten salvar la seva situació de privilegi; tenim un intervencionisme de la direcció en la vida sindical de TB que a nosaltres ens sembla injust i intolerable: sindicalistes que es passen dècades sense treballar perquè se’ls hi regalen milers d’hores per sobre del que marca la llei o, com li explicàvem fa un moment, endollen familiars directes, fills i germans al Metro, saltant-se tot tipus de processos de selecció.

La solució a aquests problemes està a les seves mans, però fins ara la seva representant Mercedes Vidal, Presidenta de TMB, s’ha negat tan sols a parlar de possibles solucions.De què serveix guanyar les eleccions i governar l’Ajuntament si no s’és capaç d’acabar amb la precarietat laboral en les pròpies empreses de l’Ajuntament?

L’altre gran tema pel qual ens mobilitzem ara i seguirem mobilitzant-nos en el futur, és l’atac que planeja el seu Govern a l’empresa pública, potser el major atac en dècades; ens referim a la implantació del tramvia privat per la Diagonal, que significarà la privatització llisa i plana del transport públic. Tota la ciutadania hauria de saber que milers d’usuaris que viatgen tots els dies per l’Avinguda Diagonal, amb el seu projecte de tramvia deixaran de ser transportats per TMB, empresa pública cent per cent i passaran a formar part del compte de resultats de multinacionals, com Alstom o fons d’inversió estrangers, que són els actuals accionistes del TRAM i previsibles concessionaris del tram que falta per unir segons els seus plans, Senyora Colau.

Molta gent del nostre entorn està pitjor que nosaltres/as, amb ocupacions precàries; molta gent està pitjor que els treballadors precaris, directament sense ocupació. Per no parlar de com estan en altres llocs, cosa que  fa que un aturat d’aquí pugui semblar un privilegiat. Igualar-se per sota no és una mostra de solidaritat, sinó d’estupidesa. Entenem que no cal viure en precarietat per lluitar contra la precarietat que s’aquesta implantat de forma gradual en la nostra empresa. Creiem que TMB, finançada amb diners públics, ha de deixar de ser una empresa opaca, amb un control democràtic real, que conjumini les necessitats bàsiques de transport de la població amb un segell de qualitat exemplar en servei, en contractació, en salaris i conciliació.Per lluitar per aquests objectius, en els treballadors/as de TB té uns aliats lleials, però per seguir perpetuant les injustícies ens tindrà enfrontats sempre.