Des de Corrent Roig ens sumem a l’onada de ràbia que recorre aquests dies els carrers de moltes ciutats, davant la decisió de l’Audiència Provincial de Navarra de posar en llibertat els cinc violadors de La Manada.
Si en el judici van quedar absolts del delicte de violació, agressió i intimidació, ara els regalen la llibertat, mentre no hi hagi una sentència ferma, el que pot significar diversos mesos, veient “impensable” que tornin a delinquir, i que no hi ha risc de fuga.
Per a la magistrada Raquel Fernandino, amb el vot de la qual s’ha permès l’excarceració, no sembla tenir cap importància que quatre d’ells siguin reincidents per una altra agressió sexual. Tampoc que els condemnats no mostrin penediment ni reconeguin el que varen fer o que la víctima rebés amenaces i insults, en alguns mitjans i xarxes socials.
Així és la doble vara de mesurar aquest sistema judicial masclista al servei dels poderosos, que censura, reprimeix i persegueix els que lluitem contra les retallades i la injustícia, i protegeix corruptes, violadors, i policies, militars, jutges o membres de la Casa Reial, són quasi intocables; que atorga al gendre del rei i al seu soci, condemnats cinc anys per robar a mans plenes de les arques públiques, el privilegi d’escollir a quina presó volen anar, però condemna uns joves per un delicte d’odi inventat, amb penes d’entre 9 i 13 anys, pel sol fet de ser bascs.
Mentrestant, una dona és violada cada vuit hores i no existeixen protocols d’atenció a les víctimes a la majora de les CCAA. Ja són 16 (segons xifres oficials), les dones assassinades per violència masclista en el que portem d’any, i el seu flamant Pacte d’Estat, que no resol les causes materials de la violència masclista i la desigualtat, serà paper mullat si no compta amb prou finançament.
L’esbombat “respecte” per una decisió judicial que no comparteixen i que han manifestat representants d’alguns partits polítics, incloent membres del Govern, no és imparcial. Suposa defensar, per sobre de tot, la llei i l’ordre i no la jove agredida a Pamplona, per molt que diguin recolzar-la i estar del seu costat. Si una decisió és injusta o aberrant, no es pot “acatar ni respectar”. Només es pot repudiar, posicionar-se en contra d’aquesta o instar a desobeir-la, si és el cas.
Redoblar la lluita fins acabar amb tanta impunitat
S’ha de seguir sortint als carrers fins aconseguir la revocació d’aquesta decisió judicial infame. Exigir totes les mesures necessàries per a protegir les dones, sense permetre que s’escudin en els límits d’uns pressupostos de misèria i desigualtat, que submisament acaten per a enfilar-se al poder.
S’ha de construir un pla d’urgència que ha de ser recolzat i impulsat pel conjunt d’organitzacions obreres, populars i estudiantils basat en les següents mesures:
1.- Modificació immediata del Codi Penal, qualificant com a delicte de violació qualsevol relació sexual no consentida: NO és NO.
2.- Depuració del sistema judicial començant per la inhabilitació dels jutges i jutgesses implicats/des en la sentència de “La Manada”
3.-Elecció democràtica de fiscals i jutges per la ciutadania.
4.-Generalització del Jurat, garantint formació a la població i en concret contra el masclisme.
5.- Formació en violència masclista de tot el personal que atén a qui la pateix, tant en l’àmbit judicial i policial com en el social o sanitari.
6.- Educació sexual i en valors d’igualtat obligatòria en les diferents etapes educatives, que acabi amb els prejudicis i estereotips masclistes i amb la tolerància social cap a qualsevol forma de violència masclista.
7.-Promoció en tots els espais públics de l’autodefensa de les dones davant les agressions.
8.- Augment de fons en els Pressupostos de l’Estat per a recursos i protocols d’atenció sanitaris per a dones que pateixen agressions sexuals.
9.- Per una cultura que promogui el respecte i la llibertat de l’altre en la seva diversitat i no ala cosificació i hipersexualització del cos de la dona.
10.- Un govern com el de Pedro Sánchez, supeditat a la UE, no ens regalarà cap d’aquestes mesures. L’única manera de guanyar-les és redoblant la lluita al carrer i la mobilització, però solament un govern obrer i popular serà capaç de posar aquestes mesures en marxa i dur-les fins el final.
Des de Corrent Roig pensem que no hi haurà justícia ni protecció per a les víctimes de violència masclista mentre no derroquem aquest règim burgès, corrupte i hereu del franquisme, del qual aquest sistema judicial n’és una pota fonamental.
Tampoc s’acabarà amb la cultura masclista i de la violació sense destruir les bases econòmiques sobre les quals aquesta ideologia s’aixeca. Derrocar aquest sistema capitalista que utilitza el masclisme i la violència envers les dones per a sobreexplotar-les i per a dividir i debilitar la classe treballadora. És per això que cridem a la joventut i la classe obrera a organitzar-se amb nosaltres en la lluita per una societat diferent, per una societat socialista que creï les condicions per a una vertadera emancipació de les dones.