Cas Noos-Urdangarín: un assumpte d’estat

Dimarts passat van ser lliurats per l’ex-soci d’Urdangarín centenars de factures, correus electrònics i informes al jutjat per avalar la seva versió sobre els fets: que la Casa Reial estava al corrent de les aventures del “gendríssim”. Alhora es fa públic que un jutge del TS va ser assessor d’Urdangarín. De la mateixa manera que davant qualsevol judici els e-mails i els whatsapps tenen valor probatori, en aquest cas la justícia que porta el cas hauria de tenir molt en compte el que en aquests e-mails s’afirma. O no?

El que el cas Noos està destapant és una veritable trama que comença no a la seu d’un partit, com la Gurtel i el PP, o d’un govern autonòmic, com els EROs i la Junta d’Andalusia, sinó en la principal institució de l’Estat, el Palau de la Zarzuela, i es deriva de les més altes instàncies del règim. Si la Gurtel afecta polítics del PP i empresaris de segon ordre, o els EROs a polítics del PSOE i a pseudo-sindicalistes, el cas Noos té al centre la Casa Reial i els més grans empresaris de l’Estat, Fainé de la Caixa, Gonzalez del BBVA… que apareixen als correus electrònics enviats al jutjat per Torres.

Perquè no ens enganyem, els partits actuals són prescindibles. El PP només va ser necessari per a la burgesia els anys 90, quan el PSOE, i abans UCD, ja havien complert el seu paper en la Transició i amb l’entrada a la UE i l’OTAN. El 2004 el PSOE va tornar a ser necessari, quan el rebuig social al PP d’Aznar amenaçava amb obrir una crisi política monumental després dels Nunca Máis i la guerra de l’Iraq. A l’Estat espanyol, com a qualsevol estat, hi ha institucions imprescindibles, i aquestes són l’exèrcit i la judicatura; són les que garanteixen el compliment del seu paper com a “comitè central de la burgesia” (Lenin), que actua a través d’un “grup d’homes armats al servei dels poderosos” (Engels). I la Casa Reial, primer amb JC i ara de Felip VI, és el comandament suprem de l’exèrcit.

Mentrestant, la judicatura es veu implicada, i de quina manera, a través de la participació com a assessor d’Urdangarín d’un jutge del TS. Un jutge de la màxima instància judicial de l’estat assessorant a un particular! I encara no ha dimitit. Tota la teoria jurídica de la burgesia, de la independència judicial i la igualtat de tots davant la llei pel desguàs.

L’assumpte Noos-Urdangarín és més que un simple assumpte de corrupció, és un assumpte d’estat que copeja sobre les dues principals institucions del règim, la monarquia i la judicatura. L’exigència de responsabilitats, “caigui qui caigui”, ha de fer trontollar aquestes columnes sobre les quals es va construir el règim del 78.