No passa cap setmana sense noves mesures de persecució judicial i policial sobre Catalunya. En algunes ocasions arriben a ser grotesques, com en la final de la Copa del Rei, en la qual la policia va confiscar les peces de roba de color groc, en una actuació típica d’una dictadura, que ha fet la volta al món.

Per Corrent Roig

Una deriva autoritària perillosa amb epicentre a Catalunya

Ara, la Fiscalia de Barcelona acaba de denunciar per delictes d’odi nou professors de l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca, una població en la qual s’enclava la caserna de la Guàrdia Civil més grossa de Catalunya. Segons els fiscals, els professors van “vexar i humiliar” els alumnes fills de guàrdies civils. Els delictes, construïts com de costum, consistirien en una “lesió de la dignitat” i “injúries greus” a la policia i la Guàrdia Civil. El crim: parlar de la repressió de l’1 d’octubre i fer una concentració al pati “per la pau i la no-violència”.

Són curiosos els delictes d’odi del règim. Se suposava que havien estat creats per protegir els col·lectius i les minories vulnerables envers els abusos, inclosos els de les autoritats mateixes. Malgrat tot, s’han convertit en una arma per arremetre contra qui qüestioni la Guàrdia Civil, la policia, la jerarquia catòlica o el Rei, és a dir, institucions de màxim poder i impunitat.

Macabre és també el delicte de terrorisme, ara que gràcies a la reforma del Codi Penal del PP-PSOE s’hi pot incórrer sense pertànyer a cap organització terrorista. Així, una baralla de bar a Altsasu a altes hores de la matinada, en la qual van participar dos guàrdies civils i les seves parelles, es converteix en terrorisme i el fiscal demana una pena de 375 anys per a vuit joves, en un procés ple d’irregularitats.

La Fiscalia, atiada per C’s, PP, PSOE i l’aparell mediàtic del règim, arremet contra els CDR tot assimilant-los a la kale borroka. La primera acusació forta ha sigut contra la jove Tamara Carrasco, detinguda en un operatiu judicial digne dels millors temps d’ETA i acusada de terrorisme… per talls de carreteres!

El rebuig del tribunal alemany de Schleswig-Holstein a extradir Puigdemont pel delicte de rebel·lió ha deixat en evidència que l’acusació estava fabricada, igual que la malversació, que Montoro nega i el jutge Llarena proclama sense proves.

Vivim una gran deriva autoritària del règim monàrquic que, amb epicentre a Catalunya, afecta tot l’Estat. Amb el Rei de mascaró de proa i l’aparell judicial i la policia a tota vela, Ciutadans i el PP pugnen per veure qui és el més dur i el més espanyolista, mentre el PSOE, súbdit fidel, avala submís. Cada nova actuació repressiva mostra amb més claredat que la monarquia és hereva del franquisme. És contra aquesta deriva repressiva i per la llibertat dels presos que el 15 d’abril va sortir al carrer més de mig milió de persones a Barcelona.

Pugna entre Puigdemont i ERC

La direcció del moviment independentista clama el règim al diàleg al mig d’una pugna aspra entre ERC i Puigdemont per l’hegemonia, que es desenvolupa sota la pressió aclaparadora de la repressió. ERC té pressa per formar tot d’una un govern efectiu i cessar les “gesticulacions”. Puigdemont, però, avui l’heroi de l’independentisme, té uns altres ritmes i juga les seves bases apel·lant a la legitimitat. Malgrat tot, la posició de fons de tots dos és la mateixa, ja que tots dos rebutgen tota estratègia d’insurrecció popular, acaten el marc constitucional i ho fien tot a un diàleg hipotètic, que vindria facilitat per les decisions del tribunal de Schleswig-Holstein.

El poble català només triomfarà si aconseguim aixecar una nova direcció, amb els sectors més avançats del moviment obrer al davant, associant la batalla per les reivindicacions socials a la lluita per la sobirania nacional, en una batalla comuna contra la resta de l’Estat per derrocar la monarquia i establir una Unió Lliure de Repúbliques, que obri la via a un canvi de règim social, al socialisme.