El pròxim 25 i 26 de gener està convocada una vaga en el sector sanitari així com en el d’educació. També s’hi ha sumat l’estudiantat i el sector del taxi de Barcelona. Entrevistem a Raquel (nom fictici), treballadora del sector del transport sanitari.

En primer lloc, tens pensat fer vaga? Quin motiu et porta a fer-la o no fer-la?

No faré vaga perquè jo estic al sector del transport sanitari (ambulància) i els nostres sindicats han decidit no convocar-la, ja que el sector està dividit. M‘agradaria fer la vaga perquè cada cop hi ha més retallades a sanitat i estem anant a pitjor (material, professionals, infraestructures…) però al sector sanitari els serveis mínims ara mateix estan al 95-100%, així que hi ha molt poca gent que pugui fer vaga.

Com veus les teves condicions de treball? I les del sector? I la sanitat pública en general ?

Les condicions són horribles. En el nostre cas, la Generalitat té el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i aqr›est fa concursos a Catalunya amb empreses privades per veure quina es queda cada zona de Catalunya. Per tant, quan algú truca al 112 i ve una ambulància, hi ha algú darrere lucrant-se del fet que estigui malalt. Al final s’acaba convertint en una qüestió de quanta gent aconseguim curar i dur a l’hospital per tal d’enriquir l’empresa, sense tenir en compte que treballem 24 hores seguides, i ignorant si dinem o sopem o hem descansat. Segons el nostre contracte, no tenim dret a dinar, ni a sopar, ni a descans, perquè el SEM paga perquè les ambulàncies estiguin 24 hores en funcionament, però això també canvia depenent de l’empresa. Com et pot atendre bé una persona que no ha descansat en 18 hores sense parar?

A banda, les bases (el lloc on tenim les ambulàncies, menjador, etc.) són completament antisanitàries, ens hi trobem rates i paneroles. Hi ha molt material de l’ambulància que es trenca i no en compren de nou. Al cap i a la fi, una ambulància és una furgoneta “adaptada”, i no hi ha cap facilitat ni per a nosaltres ni per als pacients.  

Quan entres a treballar, després d’haver fet 400 hores de pràctiques no remunerades (obligatòries per part de l’institut), et fan un contracte de pràctiques i et fan treballar el mateix que els teus companys però en comptes de cobrar el 100% d’un sou (el que marca el conveni són aproximadament 1400€) es cobra el 65% fent jornada completa. Ens canvien de zona i de companys i només avisen amb un dia d’antel·lació. 

Finalment, el nostre és un contracte de transportistes i nosaltres som personal sanitari: no transportem paquets, estabilitzem, curem i ajudem a la gent. Portem persones, no paquets. 

Què creus que hauria de canviar (si creus que s’ha de canviar quelcom) en les teves condicions de treball i per què?

Per començar, el servei d’ambuIàncies d’emergències, urgències i no urgents, hauria de ser públic, no s’hauria de fer negoci amb la salut de la gent. Tots hauríem de ser contractats pel SEM i no per empreses privades.

Hauríem de ser funcionaris, com la policia i els bombers, perquè també som servei d’emergència. Se’ns ha de considerar sanitaris perquè la feina que fem és de sanitaris, però no cobrem el plus de perillositat, i anem als mateixos llocs que la policia i els bombers, exposant-nos als mateixos riscs que ells. 

Tampoc hauria d’haver-hi diferència entre la gent de pràctiques i la gent que porta anys treballant: si fem la mateixa feina, mereixem el mateix sou.  

Se’ns han de garantir els descansos durant la guària i que ens respectin el dinar i el sopar, necessitem estar ben descansats per poder atendre bé a la gent. 

El material no ha d’estar trencat pel benestar dels pacients i pel nostre, ja que a vegades ens fem mal per culpa del mal estat del material. Les bases han d’estar en condicions, que no hi hagin rates, paneroles… que estiguin netes, que tinguin finestres.

Es necessiten més ambulàncies i professionals del servei no urgent, perquè els pacients no hagin d’esperar 5 hores per poder tornar a casa.

Com continuem la lluita per revertir la situació?

És imprescindible unificar les lluites, tant de tots els sectors sanitaris com de tota la classe treballadora perquè ens afecta a tots. Per això agraïm que els professors i estudiants també Iluitin! Defensem una sanitat i una educació 100% pública, de qualitat, laica i en igualtat.