Escrit per l’àrea de Dones del sindicat Co.Bas (Comissions de Base) el 15 de febrer
Com des de fa més de cent anys, commemorem a tot el món el Dia Internacional de la dona treballadora.
Sobren raons per sortir a lluitar perquè, al compàs de la crisi econòmica del capitalisme, s’agreuja la desigualtat laboral i salarial, la precarització, la feminització de la misèria i la violència masclista a tot el món.
I en resposta a aquesta situació i a la violència masclista, segueix creixent la lluita de les dones arreu del món. Aquest fet obre la possibilitat de fer, d’aquest 8 de Març, una veritable i gegantesca jornada mundial de lluita, superior a la del passat any, que ja va ser molt gran.
A l’estat espanyol, aquest ascens de la lluita de les dones, es combina amb el creixement de les lluites obreres i el descontentament social amb una “recuperació econòmica”, que no arriba a les i els d’abaix.
L’escletxa salarial ja és del 23%, malgrat Rajoy i la seva “realitat paral·lela”. Els plans d’igualtat segueixen sent una formalitat en la negociació col·lectiva. I la desocupació de les dones és tres punts major, a més d’haver de suportar el 70% dels contractes a temps parcial la qual cosa fa impossible la nostra independència econòmica.
Ja sigui al lloc de treball, a la llar, o als carrers, el masclisme i la seva violència turmenten la vida quotidiana de les dones. Més enllà dels seus minuts de silenci i dels seus pactes de “postureo”, aquests no van a l’arrel del problema, ni posen recursos econòmics per aturar la violència masclista. Per això, 56 dones van tornar a ser assassinades per violència masclista el 2017. Cada vuit hores hi ha alguna denúncia per violació, i el masclisme entre l’adolescència i la joventut es dispara.
Les nostres pensions són un 38% més baixes, les ajudes a persones dependents, estan gairebé paralitzades i el 90% de les cuidadores som nosaltres. Únicament el 21% dels menors de tres anys, l’educació dels quals no és ni gratuïta ni obligatòria, està escolaritzat. I seguim sense tenir garantit l’avortament legal en la sanitat pública en les primeres 14 setmanes.
Cal acabar amb aquesta situació. Necessitem derogar les Reformes Laborals, responsables de l’atur, la precarietat i la bretxa salarial que patim.
Necessitem un Sistema públic de pensions que garanteixi pensions dignes per a totes i iguals entre dones i homes.
Necessitem aturar les retallades i la privatització dels serveis públics. Necessitem augmentar de forma dràstica la despesa pública: en educació, per garantir guarderies públiques de 0 a 3 anys i educació en valors d’igualtat; en sanitat per assegurar els nostres drets sexuals i reproductius; en dependència per fer responsable a l’Estat del treball de cures, que acaba sempre recaient en nosaltres.
I necessitem inversió real en polítiques d’igualtat i pressupostos destinats a la xarxa de prevenció, atenció i protecció contra tota violència masclista. I tot això exigeix el no pagament del deute dels banquers i que aquests recursos es dediquin a la despesa social, a l’ocupació, a la sanitat, a l’educació…
– Llei urgent per l’obligatorietat d’igualtat salarial!
-Per un sistema públic de pensions dignes i iguals per a tots i totes!
– Derogació de les Reformes Laborals i de les pensions!
– Ni retallades ni privatització, no al pagament del deute dels banquers! Augment de la despesa pública: guarderies, centres dia, residències i atenció a la Dependència.
– Ni una menys! Atenció, protecció i prevenció contra tota violència masclista. Ja n’hi ha prou de maltractament institucional
– Avortament públic, lliure i gratuït a la Seguretat social!
– Stop homofòbia, transfòbia i discriminació per orientació sexual!
Des de CO.BAS, com des d’altres sindicats, hem convocat vaga de 24 hores de tal manera que al llarg del dia 8 de març les treballadores i treballadors que vulguin secundar la vaga tinguin marge per a fer-ho durant les 24 hores o parcialment si així ho consideren.
Per a nosaltres, la lluita contra el masclisme, contra la discriminació salarial o legal, per la defensa del dret a l’avortament… ha de ser una tasca de tota la classe obrera, treballadores i treballadors, i del moviment estudiantil encara que siguem nosaltres les que hàgim d’estar al capdavant d’aquesta lluita.
Cridem que en les empreses s’organitzin ASSEMBLEES per explicar i posar en comú les reivindicacions, per decidir la forma de participació en la vaga i en la manifestació. Els aturs anunciats presagien una grandíssima jornada mundial de lluita i totes i tots hem de contribuir a al fet que així sigui.
Cridem a les companyes i companys que estan en aquests dies en conflicte (Transcom; Intress; 112….); als sectors que es mobilitzen pels seus justos drets com els i les pensionistes, les treballadores i treballadors de la sanitat pública…. al fet que facin del 8M part del seu calendari de lluita.
I cridem als Comitès d’empresa, als delegats i delegades de personal, al fet que es posin a l’avantguarda d’aquesta lluita, informant, promovent assemblees, encoratjant la vaga i la participació a la manifestació.