AUTORES: TÀNIA I LAURA
Davant el temor de moltes famílies de portar als seus fills/es a l’escola, el govern i els diferents responsables autonòmics d’Educació s’han dedicat a repetir el “mantra” que els centres educatius “són més segurs que els carrers”. No obstant això, s’ha demostrat que les seves promeses no valen res i que tan sols saben vendre’ns mesures com la dels famosos “grups bombolla”, que només es sostenen sobre paper mullat.
Menors confinats, pares i mares abandonats a la seva sort
A poques setmanes de l’inici del curs escolar, comencem a veure els resultats d’una volta a l’escola improvisada, sense inversió suficient i amb mesures de seguretat quasi inexistents: més 2.852 aules tancades en tota Espanya.
Les classes es troben abarrotades d’estudiants sense distància de seguretat i ràtios molt per sobre dels 15 alumnes per aula, tal i com recomanen els sanitaris. En plena ona d’un nou rebrot del virus, és d’esperar que comencin a donar-se contagis només començar el curs.

Al costat dels contagis arriben els confinaments i amb ells el dilema: quan el menor d’una aula confinada doni negatiu en el test del Covid, està igualment obligat a guardar quarantena per haver estat contacte amb un positiu. Una quarantena que el Govern ara redueix a deu dies però que, en teoria, “no és obligatòria per a la resta de la seva família”, pel que ni el pare ni la mare poden optar a una baixa laboral per a garantir la quarantena del menor. És a dir, el govern espera que nens i nenes menors de 12 anys, o amb alguna discapacitat, facin la quarantena sols/es a les seves cases! El curs ha començat però de la mateixa manera que falten professors/es i aules, falten recursos i mesures per a garantir unes quarantenes més que previsibles.

El Govern ha tingut tot l’estiu per planificar la tornada a l’escola. Així i tot, més enllà d’algunes declaracions retòriques, no ha plantejat cap mesura concreta per a resoldre una situació en la que cada vegada es troben més famílies. Moltes d’elles no tenen recursos econòmics per a pagar a algú que es faci càrrec del menor i, en aquesta situació, recórrer a l’ajuda “d’avis i àvies” hauria de quedar completament descartada pel risc al contagi. Pitjor encara ho tenen els 1,8 milions de llars monoparentals, essent aquests en un 80% encapçalats per dones.
Dret a la conciliació familiar i laboral?
En temps de pandèmia, la dificultat per a conciliar la vida personal, familiar i laboral, s’aprofundeix. Alguna cosa que moltes famílies, especialment les dones, ja venien sofrint. Molts treballadors/es es veuen obligats/des a agafar una excedència laboral renunciant al salari o be s’enfronten a la possibilitat de perdre l’ocupació si es queden a casa cuidant dels seus fills/es.

Segons l’Estatut dels Treballadors, no anar a treballar o arribar tard per causes relacionades amb la cura dels menors és una falta justificada, pel que ni tan sols existeix cap mena de falta que pugui ser sancionada i, menys encara, seguida d’un acomiadament disciplinari. Però, sabem que això és només “en teoria”. Amb la desocupació pels núvols i la precarietat laboral com a norma, moltes empreses no garanteixen ni tan sols aquest dret. Més que mai, és urgent exigir al Govern que reguli aquesta situació davant dels confinaments de nens/es pel Covid. Fins ara, l’única proposta que han fet és el Pla “MeCuida”, que el mateix Govern ha decidit prorrogar i que ofereix la possibilitat “d’adaptar” l’horari de la jornada laboral. Una mesura que sens dubte és completament insuficient si tenim en compte que un nen/a confinat/da necessita als seus cuidadors a casa 24h al dia, fet que es veu agreujat en el cas de les ocupacions més precàries on és l’empresa qui té “la paella pel mànec”. L’altra opció que estan plantejant és reduir la jornada laboral a costa del salari, alguna cosa que la majoria no ens podem permetre.
“Teletreball” NO és conciliació
Dimarts passat, el Govern va aprovar en el Consell de Ministre les bases per a una Llei que reguli el “teletreball” que algunes persones veuen com un alleujament al problema de la conciliació.

En primer lloc, cal tenir en compte que la normativa aprovada deixa molt clar que el “teletreball” serà “voluntari” tant per al treballador/a com per a l’empresa, que no té d’obligació de concedir-lo.

Per altra banda, en segon lloc, cal tenir en compte que moltes ocupacions, incloent algunes considerades serveis essencials que han estat i continuen estant en primera línia contra el virus, no són susceptibles d’incloure’s en aquesta modalitat laboral. Segons dades de l’INE, només un 34% de persones poden haver estat “teletreballat” durant el confinament.

Finalment, en tercer lloc, “teletreballar” mentre es cuina, s’atenen les tasques escolars dels nens/es i es tenen cura d’ell/es, així com estar a càrrec de familiars dependents, no és conciliació. És només una altra forma més de precaritzar el treball. A més a més, com que les cures recauen fonamentalment sobre l’esquena de les dones, som nosaltres les que acabem reduint la nostra jornada o abandonant el lloc de treball. Per aquest motiu, el “teletreball” no és una solució vàlida per a totes les famílies.

Obrir els centres educatius, encara que no es tenien les mesures necessàries per a una tornada a l’escola segura, era fonamental per a assegurar a la patronal que els treballadors/es amb fills/es continuéssim produint, fins i tot enmig de la pandèmia. Veiem com mentre aquest Govern continua esprement les arques públiques per a allargar els ERTES seguint les exigències de la gran burgesia, no hi han diners per a garantir el dret a una educació de qualitat i segura. Una vegada més, els/les treballadors/es i les famílies amb menys recursos queden abandonats/des a la seva sort.

Necessitem una solució efectiva i la necessitem ja! No podem permetre esperar més mentre el nombre de contagis continua creixent. Ja n’hi ha prou de tímides mesures que es prorroguen indefinidament o d’anunciar unes altres que mai s’acaben de concretar!
Per cada aula o centre educatiu que es tanqui, cal exigir permís retribuït amb el 100% del sou als pares i mares per a atendre de manera adequada a aquells menors que el precisin!