La nova llei de la memòria històrica que el govern vol aprovar, suposarà que totes les institucions de l’estat, des del cap de l’estat fins a l’últim ajuntament, votaran una condemna expressa de la dictadura franquista? Suposarà que amb ella, el rei perdrà el seu títol, com tots els altres títols nobiliaris que va atorgar el franquisme?

S’anul·larà la llei d’amnistia per la qual, no només els responsables dels crims del franquisme es van lliurar i s’estalviaran de passar pels jutjats, sinó que es perdonaran els saquejos, robatoris, expropiacions de propietats republicanes, privades i col·lectives com el patrimoni de partits i sindicats, i que en moltes ocasions van servir per enriquir els jerarques del franquisme?

Però no només això, s’investigarà la utilització de presos polítics com esclaus per moltes grans empreses, que els seus hereus s’assenten avui als consells d’administració de l’IBEX 35, expropiant-los els béns aconseguits gràcies a la legislació franquista? Segons dades, el 60% dels consellers d’aquestes grans empreses són hereus d’empresaris que van fer la seva fortuna sota el franquisme.

Es denunciarà i es trencarà l’acord amb el Vaticà? Que manté la dependència de l’estat espanyol de l’església catòlica, a la que se li paguen milers de milions dels impostos de totes i tots, directa i indirectament, a través de l’extensió del pagament d’impostos.

És dissoldrà l’audiència nacional? Hereva directament del franquista Tribunal d’Ordre Públic; que va ser construïda l’endemà de la dissolució d’aquest, i amb els mateixos components.

Es depurarà l’aparell judicial? Ple a vessar de jutges hereus del franquisme, com el de l’audiència nacional, i membres d’una de les ordres religioses que van tenir més poder a la dictadura, l’Opus Dei.

El govern té previst que dins de l’estat, com a conseqüència de la transició, perviuen totes aquestes institucions franquistes i que sense la seva desaparició la llei és només una salutació a la bandera? Perquè per ser coherents hauria de desaparèixer la monarquia ja que és la principal institució derivada del règim franquista.

És conscient que aquesta llei obra el meló que el capital espanyol i europeu vol mantenir tancat, el de l’estabilitat del règim del 78? Que el rebuig a obrir-lo no només va ser al parlament? Si no que des de Vox i el PP, a més a més de les institucions afectades, convocaran a totes les forces humanes per evitar la seva aprovació.

La llei que vol aprovar el govern és per desviar la lluita per un referèndum de monarquia o república, posant límits a la justícia i reparació als crims del franquisme a unes declaracions formals, sense conseqüències pràctiques, a no ser que sigui per algun individu que perdi el seu “títol nobiliari”, o per a les famílies que per fi recuperen als seus desapareguts; però els crims del franquisme van ser tan durs i encara perviuen a la impunitat dels responsables, així com a les institucions que ell mateix va crear.

Això és el que la llei no pot tocar, la derogació de la llei d’amnistia, la dissolució de totes les institucions hereus del franquisme, la monarquia al capdavant, la depuració de responsabilitats polítiques i econòmiques.

Vol fer com es fa a tot l’estat espanyol, sense trencar realment amb el passat, només sobreposar una llei de “punt final” (la de l’amnistia) a una llei de la memòria històrica, sense dir que l’una i l’altre són incompatibles. Volen tancar el mite de les “dos espanyes”, mantenint les lleis de les “dos espanyes” en paral·lel.

Un cap de l’estat hereu de la institució que va crear el franquisme al 69, conjuntament amb un parlament democràtic (més o menys); un aparell judicial amb dos tribunals polítics, el tribunal constitucional i l’hereu del TOP, l’audiència nacional; una distribució provincial basada en l’estructura centralista de l’estat que el franquisme va mantenir a canonades, les diputacions i els municipis,…

Aquesta base institucional i orgànica és tant filla del franquisme com els títols nobiliaris que Franco va regalar als seus amics; i no es pot dir que és una veritable “memòria històrica” fins que no s’acabi amb els dos.

De nou el PSOE amb una terminologia una mica més radical -encara que ja veurem com acaba-, vol vendre gat per llebre, per no encarar l’única discussió possible: com avancem en l’obertura d’un procés constituent, incloent el dret a les nacions a decidir la seva relació amb l’estat, que trenqui amb tots els elements hereus del franquisme.

És, en fi, l’ús de les “victòries simbòliques” molt típic dels reformistes i neo-reformistes post-marxistes, per legitimar el muntatge i desmobilitzar a la població en la seva lluita per la ruptura definitiva amb el franquisme i el referèndum monarquia / república.