El pròxim 28 de juny és el dia de l’Orgull LGTBIQ+, dia històric de lluita per al col·lectiu a tot el món. Actualment les empreses i governs al seu servei utilitzen el “Pride” com un producte més per a augmentar els seus beneficis, tal com es reflecteix en les carrosses de les desfilades patrocinades per empreses privades l’únic objectiu de les quals és la seva pròpia rentada d’imatge i la despolitització d’aquesta jornada de lluita.

Per: Corriente Roja

No obstant això, aquesta data va començar a commemorar-se arran dels disturbis de Stonewall, una sèrie de protestes que va haver-hi la nit del 28 de juny de 1969 a Nova York, quan les persones LGTBIQ+ van decidir donar resposta a les agressions i a l’assetjament policial que patien dia rere dia en els bars i locals freqüentats pel col·lectiu. Una violència indiscriminada que se sumava a la persecució que patien als Estats Units (i a tot el món) lesbianes, gais, trans i totes les persones del col·lectiu, sent acomiadats, multats i fins i tot detinguts per mostrar-se lliurement. Aquestes protestes van iniciar a tot el món un crit de ràbia i va ser una crida a l’autoorganització d’un col·lectiu històricament marginat i discriminat.

La lluita pels drets de les persones LGTBIQ+ és més necessària que mai!

L’Orgull LGTBIQ+ d’enguany s’emmarca en un panorama especialment desolador per a la classe treballadora mundial: el genocidi del poble palestí, l’emergència climàtica o la pobresa i precarització del treball són només alguns exemples a l’ordre del dia.

En aquest context el col·lectiu LGTBIQ+ som especialment vulnerables. La gran majoria de les persones LGTBIQ+ som classe treballadora i patim al costat dels nostres companys/es de classe tots els atacs de les empreses i governs al seu servei: la temporalitat i precarietat a la feina, els desnonaments, les retallades en els serveis públics o la pujada dels preus. També la població LGTBIQ+ palestina pateix el genocidi sionista.

I alhora, només pel fet de ser LGTBIQ+ experimentem formes concretes d’opressió i discriminació. Tot això s’expressa en les especials dificultats que tenim per a accedir al mercat laboral o a l’habitatge en lloguer, amb processos de selecció que ens descarten per la nostra identitat, especialment a les persones trans, la qual cosa ens relega a feines precàries (habitualment en sectors feminitzats). Aquesta violència escala fins a les més brutals pallisses, tal com hem vist en els últims mesos amb l’augment de les agressions LGTBIfòbiques.

L’estat genocida d’Israel no és aliat del col·lectiu LGTBI! Palestina lliure del Riu al Mar!

En els últims anys, Israel ha dut a terme una campanya internacional, secundada per les grans potències imperialistes, per a blanquejar el genocidi i el règim d’apartheid imposat al poble palestí, apareixent davant el món com un “Estat modern”, defensor dels drets del col·lectiu LGTBI i les dones, enfront de la imatge racista i reduccionista de “els musulmans retrògrads”.

Ens sumem al crit de protesta de les treballadores LGTBIQ+ de tot el món: no en el nostre nom! Israel mai serà un aliat del col·lectiu perquè és un estat genocida i opressor que busca la neteja ètnica del poble palestí, del qual també formen part persones LGTBIQ+. No podem oblidar que l’extrema dreta europea, que arremet contra el col·lectiu en el nostre continent, s’ha mostrat fervent defensora del genocida Netanyahu i la seva ofensiva exterminadora des del 7 d’octubre de 2023.

Ningú és lliure fins que totes siguem lliures, i això passa per l’alliberament de Palestina, la premissa indispensable de la qual és la destrucció de l’Estat genocida d’Israel per a la construcció d’una Palestina laica, democràtica i no racista, del Riu Jordà al Mar Mediterrani, que prioritzi el retorn de totes les palestines expulsades de les seves terres (5 milions aproximadament).

Per això, l’Orgull d’enguany ha d’anar necessàriament lligat a l’exigència al Govern central de trencar relacions totalment amb Israel, detenir immediatament l’enviament d’armes, i lluitar per una Palestina lliure.

Augmenta la ultradreta a Europa. Què ha passat?

Els resultats de les Eleccions Europees expressen un problema social que porta anys covant-se en la política institucional i cala en el si de la classe treballadora: la desafecció política i l’augment de l’extrema dreta. Si bé ha augmentat la presència de les formacions d’extrema dreta en el Parlament Europeu (d’un 18,4% a un 25%), la tendència que ha guanyat a les eleccions ha estat l’abstenció, de gairebé un 51% a l’Estat espanyol.

És necessari entendre tots dos fenòmens, la desafecció política i l’augment de la ultradreta, com dues cares de la mateixa moneda. És fals que la gent reprodueixi les ideologies LGTBIfòbiques i de la ultradreta perquè “no saben votar”. La classe treballadora deixa de confiar en l’“esquerra” que s’abandera dels relats progressistes, que utilitza al col·lectiu LGTBIQ+ com a reclam electoral, perquè els seus governs empitjoren les condicions de vida del conjunt de la classe treballadora mentre ens insisteixen en la mentida que amb ells “tot va millor”.

Aquest fenomen s’expressa clarament en el fenomen electoral de “Se acabo la fiesta”, el projecte d’ultradreta capitanejat per Alvise Pérez i que ha aparegut en aquestes eleccions per primera vegada, guanyant 800.000 electors tot i que VOX ha augmentat 300.000 en relació amb les de 2019 (encara que perd 500.000 en relació a les últimes Generals, on va haver-hi la meitat d’abstenció). Alvise ha calat principalment en sectors de la joventut, especialment a les comunitats més pobres i amb major migració (Canàries, Múrcia o Andalusia). Una joventut que davant la falta de perspectiva de futur (treballs precaris, lloguers abusius) s’aferra com a un clau roent al proteccionisme del nacionalisme racista, masclista i LGTBIfòbic.

Entre el 2014 i el 2023 el lloguer mitjà va augmentar el 46,1%, i per contra el salari real mig només va créixer un 5,37%. El govern, per part seva, diu prohibir els desnonaments mentre els continua executant i aprova una llei d’habitatge que no obliga a regular els preus del lloguer, ni els pisos turístics; mentrestant, via Llei Mordassa, que es neguen a derogar, reprimeixen a moviments socials com les PAHCs. Com se sentiran interpel·lats els sectors més pobres de la societat a votar un govern que menteix de forma tan descarada a costa de les nostres condicions de vida?

Aprofitant aquesta farsa és on els partits d’ultradreta entren, prometent una sortida a la classe treballadora, atacant als sectors més oprimits de la societat i culpant-nos a nosaltres de la crisi i la misèria, com si no la patíssim de primera mà. Desviant el focus de qui és realment el culpable: la classe capitalista i la seva set insaciable de benefici.

Cal combatre tota opressió! Contra la LGTBIfòbia i el genocidi a Palestina!

Les oprimides de classe treballadora, necessitem, al costat de la resta de la nostra classe, construir un bloc propi per lluitar pels nostres drets. No podem resignar-nos a votar de tant en tant a partits que no només no van a l’arrel del problema, la desigualtat social, que és el brou de cultiu de les ideologies reaccionàries, sinó que també alimenten de manera directa la barbàrie, com el genocidi a Palestina, ja que governen per a les grans empreses, incloses les que tenen interessos a Israel.

Necessitem construir un Orgull de classe i combatiu que integri les reivindicacions concretes que ens afecten com a col·lectiu LGTBIQ+, a l’escalfor de la lluita unitària per un programa que doni resposta a les necessitats del conjunt de la nostra classe:

• Ruptura de les relacions comercials i diplomàtiques amb Israel! No a la “rentada rosa” d’Israel! No en el nostre nom!

• Ja n’hi ha prou d’impunitat a les agressions LGTBIfóbiques, depuració de jutges i jutgesses masclistes i franquistes del sistema judicial.

• Reversió de les retallades i augment de la inversió en educació i sanitat públiques, i recursos i formació per als professionals que atenen al col·lectiu.

• Educació sexual, inclusiva i de qualitat. Fora l’Església Catòlica de les nostres aules!

• Prohibició dels ERO’s! Reducció de la jornada laboral sense pèrdua de salari, repartiment de la feina amb quota laboral LGTBIQ+

• Prohibició dels desnonaments, expropiació dels grans propietaris per a garantir un parc d’habitatge públic.

Des de Corrent Roig volem continuar construint aquest programa, en unitat d’acció amb els sindicats alternatius com co.bas, des dels nostres centres de treball i estudi i els moviments socials dels quals participem, per a oferir una alternativa real als col·lectius oprimits. Us animem a construir un Orgull de classe i combatiu al nostre costat, començant per les mobilitzacions d’aquest mes, perquè deixem de ser, d’una banda, el reclam electoral de partits capitalistes “progressistes” i per l’altra, el boc expiatori de la ultradreta. Un programa de sortida de la crisi perquè, al costat de la resta de la nostra classe, la classe treballadora, puguem acabar definitivament amb la desigualtat social de la qual s’alimenta la LGTBIfòbia i la barbàrie capitalista que assola a la nostra classe.