Des de Corrent Roig creiem interessant compartir la convocatòria de vaga pel dia 22 de març a França feta per Anticapitalisme et revolution:
A pocs dies per al dia de lluites i vaga dels sectors públics i de la gran manifestació nacional dels treballadors ferroviaris, el clima social, al contrari del clima hivernal, està escalfant ràpidament! Les grans manifestacions, organitzades pels jubilats durant la setmana passada, són proves vives de la veritable insatisfacció i de l’odi que augmenta entre la majoria de la població, davant de les mesures antipopulars del govern.
Tots i totes en vaga i al carrer aquest dijous!
El dijous 22 de març serà la primera ocasió, després d’un llarg període, de retrobar-nos en gran nombre per marxar junts i construir una Vaga General. No només s’organitzaran els empleats públics i els treballadors ferroviaris: també els joves de les escoles i universitats, els empleats de comerç, metal·lúrgics, treballadors de transport públic, els de correus i molts altres sectors també construiran aquest dia de lluites.
Estem tots fent pinya i units, principalment, en defensa del servei públic i dels treballadors ferroviaris, que resistiran, en primer lloc, contra l’ofensiva del govern que ataca sense parar al conjunt dels treballadors i treballadores i de la joventut.
L’esdeveniment de dijous (22) no serà suficient per fer retrocedir al govern i els seus atacs. Cap sector guanyarà sol davant d’aquestes mesures. El més necessari és construir una vaga massiva i general, que no s’ha de sostenir per separat a cada sector. Si no ens unim, fracassarem. No hem d’enganyar! La vaga no pot ser només de tres dies a la setmana a partir del dia 3 d’abril, com defensa la majoria de les direccions sindicals burocràtiques a la SNCF (Societat Nacional de Ferrocarrils Francesos).
El nostre calendari ha d’estar, únicament, al servei de concentrar les nostres reivindicacions i forçar, mitjançant la lluita dels treballadors, una Vaga General. Cal un moviment de vaga il·limitat, fins a la satisfacció de les nostres demandes per complet. És el mínim que podem fer per aproximar-nos a allò que va ser la vaga general de maig de 1968 però que, en aquesta ocasió, anirà encara més lluny. Hem de lluitar amb tot el que tenim fins a la caiguda d’aquest govern en mans dels treballadors!
Per fer que Macron retrocedeixi, la millor arma dels treballadors és la vaga!
Ahir, Bruno Lemaire, ministre d’Economia, va declarar que el govern farà servir el seu poder i força per ofegar la vaga dels treballadors ferroviaris si ells no retrocedien. El ministre està complint el seu paper de buròcrata. El nostre paper és demostrar que el govern està equivocat i que no se sortirà amb la seva. Per això, necessitem construir i enfortir la vaga dels treballadors ferroviaris, perquè sigui la més forta i massiva possible i que, a partir del dia 22 de març, no deixem aquests treballadors, ni els de cap altre sector, sols en la seva lluita i en l’enfrontament amb l’Estat.
A partir del dia 22, tots i totes hem de mobilitzar-nos en els nostres llocs de treball i a les escoles i universitats: treballadors d’Air France, Ford, Carrefour i tots els sectors privats, que també són afectats pels plans d’acomiadament massiu i la congelació dels salaris; treballadors del sector públic, que tenen el seu estatus amenaçat pel govern, als que volen cobrar més impostos; joves estudiants, aturats i jubilats, entre molts altres. Hem de dialogar amb els nostres companys de feina i amb tots aquells amb qui tenim relació, a les universitats i institucions d’ensenyament, a través d’assemblees generals per decidir com serà i quin és el millor moment per a l’inici de la nostra vaga, sense vacil·lar. Ara que el govern ens ataca és el moment en què més tem la força de la nostra mobilització.
Aquest és el temor que té l’Estat, que unim les nostres lluites, que ens organitzem des de la base, controlant nosaltres mateixos el moviment, sostenint-lo democràticament. La Trobada Nacional del Front Social a París, del 7 d’abril, a la Borsa de Treball, està oberta a totes i tots els treballadors, sindicalitzats o no, i als militants dels moviments socials. Serà un moment important per avançar en la construcció d’un moviment conjunt doncs, en poc temps, amb la suma d’altres sectors a la vaga dels treballadors ferroviaris, el dia 22 de març, el 3 d’abril o fins i tot abans, serà imprescindible establir en una coordinació a escala nacional.
