El món està amenaçat per la pandèmia del coronavirus, que pot reeditar els milions de morts de la grip espanyola de 1918. L’amenaça contra la humanitat inclou també una nova recessió mundial que pot repetir la gravetat de la recessió de 1929.
Declaració de la LIT-QI
Aquestes catàstrofes no són conseqüència de la naturalesa. Són producte del capitalisme, que funciona per generar guanys per a les grans empreses i no per a resoldre els problemes dels treballadors.
S’apropa una catàstrofe que s’assembla a les conseqüències d’una guerra. Caldria girar l’economia per a poder respondre a aquesta emergència. Encara ara, amb la pandèmia en curs, seria possible reduir les seves conseqüències.
Però els governs del món estan més interessats a continuar garantint els guanys de les grans empreses, més que a salvar la vida de milions de treballadors. És el capitalisme que mata, ara a través del coronavirus.
La pandèmia del coronavirus és una seriosa amenaça pels treballadors
Va existir una subestimació dels governs en relació amb l’amenaça del coronavirus. Trump va comparar el coronavirus amb la grip comuna, i diu que el virus desapareixerà en dos mesos. Bolsonaro diu que la pandèmia “no és més que una fantasia”.
Lamentablement, existeixen molts treballadors que reflecteixen aquesta visió, i acaben pensant que existeixen “exageracions”, que “Mor molta més gent de fam” etc. O fins i tot, que és una “maniobra de l’imperialisme”.
Cal dir la veritat. La pandèmia del coronavirus és realment una seriosa amenaça, principalment pels treballadors, per al poble pobre. Tot i que va ser portada als països per persones de classe mitjana que poden fer viatges internacionals, aquesta malaltia pot matar milions i milions de pobres i gent gran. Els vells més rics estaran protegits per hospitals i unitats de teràpia intensiva privades i ben cuidats.
És veritat que la taxa de mortalitat és del 3,4%. Però, només és necessari pensar en la possibilitat de tenir centenars de milions d’infectats per tenir la dimensió de l’amenaça real. Milions poden morir. Situacions com les d’Itàlia i la Xina, o molt més greus, poden donar-se en molts països.
La venjança de la naturalesa
El coronavirus actual és semblant al virus que va provocar una epidèmia l’any 2002, que va infectar més de 8000 persones i va causar la mort de 800. L’any 2012, un altre coronavirus, originat a Aràbia Saudita, va causar una altra epidèmia internacional, matant al 35% dels infectats.
Tots aquests virus estaven des de fa segles en els seus reservoris animals, en ratapinyades, en camells a Àsia i Àfrica. En algun moment, van patir mutacions que van possibilitar que infectessin també a humans. Es van transformar en epidèmies per l’avenç de l’explotació predatòria d’àrees abans estabilitzades en els seus ecosistemes naturals.
Això no és solament un “problema de la naturalesa”, sinó una conseqüència de l’agressió continuada a la naturalesa per part del capitalisme, com l’escalfament global, els incendis forestals, etc.
Això significa que després d’aquesta pandèmia, podrem tenir, en breu, unes altres. Tal com vam tenir el SARS, l’H1N1, el MERS, etc.
La pandèmia afecta a un món desprotegit
Aquesta pandèmia està atacant un món amb una brutal polarització social. Les grans empreses concentren la riquesa en la burgesia d’una manera repugnant. Només 2.153 magnats posseeixen més que els altres 4600 milions de persones del món. El 50% més pobre té menys de l’1% de la riquesa mundial.
L’aplicació dels plans neoliberals i d’austeritat va ampliar brutalment la misèria, reduint salaris i precaritzant els vincles laborals. Una part creixent dels treballadors no tenen treballs regulars, i han de treballar tots els dies només per menjar. Els barris pobres de les perifèries de les grans ciutats tenen pèssimes cases, moltes sense clavegueram ni aigua.
Aquests plans d’austeritat dels governs van tallar els pressupostos de la salut pública, van privatitzar hospitals. La salut pública en el món està en crisi, desballestada. Amb l’impacte de la pandèmia es va instal·lar el caos. Xile va ser un exemple mundial elogiat per la burgesia per haver privatitzat completament la salut. Avui el poble xilè no compta amb un sistema públic ni per al dia a dia, menys encara per a aquesta emergència. Fins i tot els EUA –la major potència del món – no estan preparats: no existeix un sistema públic, i ara el poble nord-americà patirà durament amb el coronavirus.
La humanitat està completament desprotegida, per enfrontar aquesta pandèmia, per responsabilitat directa de la burgesia i els seus governs.
El Covid-19 es manifesta com un constipat o una grip comuna en el 80% dels casos. Al voltant del 20% evoluciona malament, i el 3,4% mor. La mortalitat està al voltant de l’1% entre els més joves i arriba al 15% en els majors de 60 anys.
Els que evolucionen malament desenvolupen una espècie de pneumònia i els casos més greus precisen de ventilació mecànica per assegurar la seva respiració i llits en Unitats de Teràpia Intensives (UTI).
Això significa que en els propers tres o quatre mesos es donarà una sobrecàrrega brutal en els serveis de salut dels països afectats, amb una perspectiva de col·lapse en diverses regions. Les files als hospitals, la falta de test per comprovar la malaltia, d’alcohol i màscares seran el dia a dia de la població.
Però una cosa més greu succeirà: la falta de llits d’UTI [Unitat de teràpia intensiva] i la desigualtat social en l’atenció als malalts. Els més rics no tindran dificultats a ser atesos als hospitals particulars. Els més pobres moriran per falta de llits de Teràpia Intensiva.
Està comprovat que amb l’aïllament social i amb llits d’UTI es pot bloquejar l’evolució de la malaltia. Aparentment, després d’amagar el fet, la dictadura xinesa va haver d’enfrontar la malaltia i només va aconseguir controlar l’epidèmia amb l’aïllament de Wuhan, una ciutat d’11 milions d’habitants, fent que les persones es quedessin a les seves cases i tractant als malalts. Itàlia, després de la difusió de la crisi, està intentant fer el mateix. En tots dos llocs els costos en vides estan sent enormes.
Els senyals de la barbàrie capitalista
Ara, quan és impossible amagar la pandèmia, els governs intenten culpar a la “naturalesa”, o fins i tot “als estrangers”. Moltes vegades assumeixen ideologies racistes. Els governs estan tenint posicions cada vegada més autoritàries i repressives per intentar evitar la reacció de la població.
Per completar, culpen al coronavirus de la nova crisi econòmica. Però la pandèmia només ha agreujat la crisi que ja havia començat, que pot portar a una nova recessió mundial tan greu com la de 2007-2009, o encara pitjor. Pot ser que la pandèmia del coronavirus estigui complint el mateix paper que la fallida del banc Lehman Brothers el 2008, que no va ser la causa de la crisi, però va assenyalar la recessió mundial.
Els governs, encara en aquesta hora tan greu, adopten mesures que tenen com a objectiu preservar les grans empreses i no protegir als treballadors i al poble pobre.
Trump va anunciar més incentius fiscals per les empreses, fins i tot per a indústries farmacèutiques. Passa el mateix amb els governs europeus i de tot el món. Juntament amb això, corrent darrere dels danys, anuncien mesures limitades per contenir la pandèmia.
N’hi ha prou amb imaginar la combinació de la crisi econòmica amb la pandèmia del coronavirus per veure que els elements de barbàrie creixeran al món. És necessari encarar, utilitzant una imatge de Lenin, la catàstrofe que ens amenaça i combatre-la.
Un programa d’emergència dels treballadors per enfrontar la crisi
Nosaltres defensem que la vida dels treballadors és més important que els guanys de les grans empreses. Per això, proposem un programa anticapitalista per enfrontar aquesta crisi.
1- L’única mesura real per contenir el desenvolupament de la pandèmia és l’aïllament social, mantenint al poble a les seves cases. Però com fer això?
Defensem el dret a quedar-se a casa, mantenint el salari per a tots els treballadors. És un absurd que governs decretin l’aïllament social, però mantinguin les fàbriques funcionant. Les vagues a Itàlia en defensa del dret de no anar a treballar per a protegir-se, malgrat les burocràcies sindicals, són exemples per a tothom.
Defensem la paralització de totes les empreses, amb excepció d’aquelles bolcades a la producció d’aliments, remeis i productes farmacèutics necessaris per a enfrontar la crisi. Els treballadors d’aquestes empreses han d’estar protegits a la feina.
2- Però com els treballadors precaritzats poden parar de treballar per dos, tres o més mesos sense morir de fam? Defensem una renda igual al salari mitjà d’un treballador, per a tots els que no tenen feina o no poden treballar més, incloent els autònoms, del comerç, de l’artesanat.
3- Quedar-se a casa és una necessitat imperiosa en aquesta pandèmia. Però, quina casa? Una gran part dels treballadors viu a cases insalubres, amb moltes persones, incloent nens i vells. Defensem l’expropiació de les cases i apartaments deshabitats, així com dels hotels, per a l’allotjament dels que no tenen casa.
4- Atenció sanitària gratuïta i àmplia per a tota la població. Mobilització d’emergència als hospitals i llocs de salut, amb la utilització dels edificis que siguin necessaris per a això.
5- Distribució gratuïta d’alcohol, màscares i medicaments per a la població. No pot ser que la majoria de la població no tingui accés a aquests ítems bàsics.
6- Aplicació completa i gratuïta de test per al coronavirus en tots els pacients malalts. Això és essencial per al diagnòstic de casos amb pocs o cap símptoma, que disseminen la malaltia. Sense això no es pot saber el nombre real d’infectats i molt menys controlar la malaltia. Fins i tot un govern com el capitalista de Corea està fent això amb bons resultats en la contenció de la pandèmia.
7- Estatització dels serveis de salut, amb expropiació dels hospitals privats i de tota la xarxa d’Unitats de Teràpia Intensives.
Construcció en règim d’urgència dels hospitals i llits d’UTIs que siguin necessaris en cada país. No és possible acceptar la limitació actual de les UTIs que acabaran condemnant a milions de pobres a la mort. Acabar amb la desigualtat en l’assistència mèdica.
8- Expropiació de la indústria productora de remeis per a garantir la fabricació i distribució gratuïta de medicaments per a la població.
9- Els governs diran que no hi ha diners per finançar aquest pla. Existeixen, sí. Per això cal revertir els plans econòmics neoliberals. Ja n’hi ha prou de lliurar diners per a les grans empreses. És hora d’utilitzar aquests diners per salvar la vida dels treballadors i no per augmentar els guanys de les empreses.
No al pagament del deute extern dels països semicolonials i dependents, utilitzar aquests diners per finançar plans econòmics per a garantir ocupacions i salaris pels treballadors i plans de salut d’emergència als països.
10- És necessari girar l’economia per respondre a la catàstrofe que ens amenaça. Cal aplicar un pla d’emergència, sota control dels treballadors per enfrontar la pandèmia.
El món pot ser completament diferent si l’economia és bolcada per respondre a les necessitats dels treballadors i no pels guanys de les grans empreses. Per això defensem el socialisme, amb l’expropiació de les grans empreses, la planificació de l’economia i una democràcia dels treballadors.
Cridem a totes les organitzacions del moviment de masses a unir-se en defensa d’aquestes reivindicacions. Cridem als treballadors i al poble pobre del món a la rebel·lió contra aquests governs assassins.