- Just un mes després de les eleccions generals del 28A, tenen lloc les municipals. En certa manera, vénen a ser una segona volta de les generals. El PSOE busca mantenir la bossa de “vot útil” que va rebre, amb vistes a la formació del proper govern, que continuarà sent un govern submís a la monarquia, la UE i l’Ibex35. Les dretes, mentre es barallen entre si, intenten recuperar posicions després del cop del 28A. Podemos centra la seva campanya electoral en seguir pressionant Sánchez perquè els hi faci un lloc al proper govern. Per a ERC i JxCat, les municipals són un camp de batalla per l’hegemonia del camp independentista, mentre mantenen una estratègia compartida de conciliació amb el règim monàrquic.
- Les candidatures de Comuns-Podem, com ara la d’Ada Colau a Barcelona, estan marcades per la política general de Podemos d’actuar com a força auxiliar d’esquerres del PSOE. Per a ells ha desaparegut tota “línia vermella” en relació a Pedro Sánchez. Per això fan campanya per entrar al proper govern i per això han deixat de banda el discurs del “referèndum pactat”, que Sánchez ha rebutjat per activa i per passiva. Fan també bandera de la gestió feta, però no hi ha balanç de l’enorme contrast entre les promeses electorals i els resultats aconseguits. Al final, tot plegat ha quedat reduït a un canvi de talant i a millores menors, sense que cap problema fonamental hagi estat resolt ni en vies de solució, començant per l’habitatge, marcat per la continuïtat dels desnonaments i la pujada brutal dels lloguers. Durant aquests quatre anys hem viscut la seva institucionalització, l’adaptació estricta a la legalitat vigent i la seva plena integració en la “classe política”.
- Tenim també candidatures vinculades a l’esquerra independentista i als moviments socials, com ara la “Crida per Sabadell”, que ha format part del darrer equip de govern municipal. La Crida ha estat bel·ligerant en defensa de la sobirania catalana i en l’oposició al règim monàrquic; al mateix temps, tampoc manté cap confiança en el govern Sánchez. Tanmateix, la seva participació en el govern municipal els ha conduït a deixar de banda la desobediència a una legalitat injusta per posar el centre, no en la mobilització social, sinó en la gestió institucional i en el possibilisme d’una “l’economia social i solidària” que és impotent per resoldre el problema de la precarietat i la desocupació.
- Un sector de la població i dels activistes donen suport a la Crida com la millor l’opció per Sabadell. Entenem la seva posició i els hi volem dir que, més enllà del vot, continuem i continuarem lluitant junts. Els diem el mateix a aquell@s altr@s lluitador@s que votin a altres opcions d’esquerra. Diem igualment que continuarem unint forces amb la Crida en futures batalles concretes en defensa de les reivindicacions populars i democràtiques.
