AUTORA: LAURA R.
Ha arribat la tercera onada, sense haver derrotat mai la segona
En plena tercera onada, les xifres de contagis baten rècords diaris i el nombre d’ingressos es desboca. Els llits estructurals d’UCI en molts hospitals es troben ja a més del 90% de la seva capacitat, obligant a suspendre de nou operacions no urgents o a posar en marxa “hospitals de campanya”. Una pressió que com sabem, es va agreujar després del pas de la borrasca Filomena en els primers dies, amb l’augment dels accidents al carrer, els problemes d’accés als centres o els de subministrament elèctric.
Malgrat que vam tornar a les xifres del març i a la gravetat de la situació, Illa descarta un confinament domiciliari, si més no parcial com llavors, perquè diu que “no va fer falta per a derrotar la segona onada”. Però està faltant a la veritat, ja que aquella mai va arribar a ser derrotada. L’únic que van fer va ser baixar els contagis, sense sortir del llindar de risc. Prova d’això és que el 10 de desembre van començar a pujar. Però calia assegurar els beneficis empresarials (“salvar Nadal”) i van impulsar una desescalada amb mesures imprecises, contradictòries i insuficients, centrades en l’oci i la vida social. Per “treure’s el mort de sobre” i poder bolcar la responsabilitat en la població, que “ho ha passat massa bé” amb l’expectativa de les vacunes i les celebracions nadalenques.
Assistim per tant a una tercera onada que se solapa amb la segona de la qual mai vam sortir i ara en paguem les conseqüències. És la classe treballadora qui patim fent els majors sacrificis i seguim posant els morts d’aquesta catàstrofe sanitària i social.
Més patiment i sacrificis… només per la classe treballadora!
Novament s’endureixen les restriccions a la mobilitat i a l’oci, mentre els polítics i governants s’enreden en discussions estèrils sobre l’horari del toc de queda, l’efectivitat del qual no està demostrada o exigeixen amb la boca petita un confinament domiciliari a la carta («intel·ligent»).
Però uns mesos després, NI UNA PARAULA DE REFORÇAR EL SISTEMA SANITARI per lliurar una veritable guerra contra el virus i escometre de forma ràpida i efectiva el pla de vacunació que hi ha per davant.
Això sense parlar que segueix sense haver-hi el més mínim balanç o avaluació seriosa sobre els tractaments i mesures que s’estan aplicant. Per exemple no hi ha evidència que “confinar” els barris més afectats mentre continuen els desplaçaments per motius laborals serveixi d’alguna cosa, més que per estigmatitzar als seus habitants i generar més crispació social.
A Madrid, en comptes de contractar personal, continuen els trasllats forçosos al nou hospital “Isabel Zendal”, que malgrat el seu nom, no és sinó un magatzem per a persones malaltes. Com han denunciat el personal sanitari i algun/a pacient, no reuneix tan sols el requisit primordial de garantir una higiene adequada. Falten protocols, serveis i material bàsic.
Residències: què ha canviat?
El coronavirus s’ha cobrat en les residències la vida d’almenys 25.000 persones, segons dades procedents de les mateixes CCAA. La gran majoria d’aquests ancians, encara que no tots, van morir en residències privades. Això vol dir al voltant del 51,2% de les morts notificades oficialment pel Ministeri de Sanitat. Actualment hi ha 441 diligències obertes en l’àmbit penal des del març, de les quals 229 es troben en tràmit.
I mentre el govern continua sense intervenir les residències privades, un informe d’Amnistia Internacional (AI) va denunciar la situació a les residències de gent gran durant la segona onada de la pandèmia, que seguia sent “alarmant“, ja que “no s’estan derivant als pacients a hospitals, no es garanteixen les visites de familiars, ni s’ha reforçat tan sols el personal com s’hauria d’haver fet”.
PER UN PROCÉS I UN PLA DE VACUNACIÓ 100% PÚBLIC, TRANSPARENTI EFICAÇ!
Per a la burgesia és primordial controlar el virus sense confinaments que paralitzen l’economia i impedeixen l’acumulació de capital i de lucre. És això el que explica la investigació i producció en temps rècord d’una vacuna contra el SARS-CoV-2, mentre que moltes altres malalties són deixades de banda.
Velocitat de creuer amb un vaixell “que fa aigües”?
El 27 D es va posar en marxa un pla de vacunació que serà escalonat, a causa de la manca de mitjans per administrar les vacunes i de l’escassetat d’unitats. A la primera etapa de gener a març preveuen immunitzar a 2,5 milions de persones entre residents, personal sanitari, sociosanitari i grans dependents no institucionalitzats. Una xifra ínfima encara. I encara que gràcies a l’esforç titànic del personal sanitari, s’ha aconseguit augmentar el ritme de vacunació, desesperant en els primers dies, en data de 21 de gener només 15.642 persones havien rebut les dues dosis necessàries per assolir la immunitat. Per tant no és segur que aconsegueixin arribar al 70% de la població d’aquí a l’estiu com va anunciar el govern.
En plena tercera onada, els centres d’Atenció Primària no donen l’abast per dur a terme aquesta tasca. A això se suma un menor nombre de dosis de les inicialment previstes, per un problema de producció de Pfizer, encara que en contrapartida van arribar les primeres de Moderna. Però no podem descartar més retards en la producció i distribució de les vacunes per part de laboratoris privats, que es regeixen únicament pel seu benefici econòmic.
Amb aquest panorama, va saltar l’escàndol que més de 450 alts càrrecs i funcionaris de la Conselleria murciana de Salut, incloent-hi el seu conseller, van rebre la primera dosi saltant-se el protocol de vacunació del Ministeri de Sanitat. A aquesta llista que no ha parat de créixer s’uneixen dos gerents dels hospitals de Basurto i Santa Marina a Biscaia, diversos alcaldes de diferents formacions polítiques, el Jemad (Cap d’Estat Major de la Defensa) i un tinent coronel de la Guàrdia Civil.
Tampoc hi ha supervisió directa de la vacunació en grans empreses del sector residencial, que tenen sanitaris en les seves plantilles. En algunes residències lligades a l’Església catòlica també s’han detectat vacunacions de manera irregular. Mentrestant, a les residències de Madrid, quatre de cada deu persones encara no han rebut la primera injecció, encara que la Comunitat ja ha començat amb el subministrament de les segones dosis de la vacuna.
Tornem-hi amb la privatització dels serveis
Per accelerar el ritme, Ayuso va tornar a contractar a dit a la Creu Roja, pagant més de 800.000 euros per 25 professionals, el que li ha costat moltes crítiques. Ja altres CCAA, com Andalusia, estan fent el mateix. Però no només es privatitza el procés de vacunació.
El Ministeri de Sanitat ha adjudicat contractes milionaris a grans empreses perquè s’encarreguin de la distribució, administració, seguiment, rastreig i registre de les persones vacunades, amb l’excusa que “el ministeri no té els mitjans humans suficients amb l’especialització tècnica que es requereixen per a la prestació de servei”.
En comptes de fer una massiva inversió i contractació pública de personal administratiu, tècnic o informàtic que calgui, es torna a recórrer a la gestió privada, per procediment d’urgència i sense publicitat (a dit). La més beneficiada és Indra, que porta gairebé un milió d’euros ingressats. Una empresa que irònicament va ser guardonada “per la seva responsabilitat social”, però que en plena pandèmia va dur a terme un ERO el desembre passat que va tirar al carrer a 805 treballadors sense que el govern mogués un dit malgrat ser una empresa semipública. Aquesta política de subcontractar serveis públics, és la mateixa que han dut a terme tots els governs anteriors.
Enmig del sofriment i la desesperació, empreses, laboratoris i també la sanitat privada, que no ha deixat de fer PCR i a la qual després de mesos en llista d’espera, recorren moltes persones a costa d’endeutar-se, veuen incrementats els seus beneficis i s’estan fent d’or amb la gestió d’aquesta pandèmia. Mentrestant, la Sanitat pública es dessagna! Amb un personal minvat per les baixes laborals i esgotat després de gairebé un any de sobreesforç continu. Aquest 2021, la despesa militar torna a augmentar i triplica el de la recerca sanitària.
Necessitem un pla estratègic que impliqui reforçar l’Atenció Primària i especialitzada i l’única forma d’aconseguir-ho és mobilitzant-nos. Perquè avui és la Covid, demà pot ser qualsevol altra pandèmia o l’impacte sanitari d’una catàstrofe ambiental. Una cosa en absolut descartable amb la crisi ecològica global a la qual ens ha portat el capitalisme.
Per tot això, hem de seguir exigint:
1. Inversió massiva en Sanitat pública, amb reforç tècnic i la contractació pública del personal suficient en condicions laborals i salaris dignes!
2. Intervenció estatal dels laboratoris i de la sanitat privada!
3. Remunicipalització i retorn en mans públiques de residències i la resta de serveis sociosanitaris!
4. Vacunes gratuïtes per totes i tots, posant en marxa els recursos que siguin necessaris!