Després d’un any de pandèmia molt dur, eren moltes les ganes de sortir al carrer aquest 1r de maig, “Dia Internacional de la classe obrera”. Raons ens en sobren, i encara que les mobilitzacions no han parat en els últims mesos, aquest 1r de maig s’ha convertit, de fet, en el retrobament de moltes activistes, amics/amigues i famílies, que en una data tan assenyalada van decidir no faltar a la cita als diferents racons de l’Estat.
A Catalunya
La setmana prèvia a l’1 de maig, a Catalunya, es van organitzar diverses mobilitzacions convocades pels diferents col·lectius de treballadors/es i organitzacions sindicals, com per exemple les treballadores de la subcontracta de Cotronic, les treballadores de residències, de l’educació pública, col·lectius en defensa de l’habitatge, etc. En el marc de la preparació de la manifestació unitària del 1r de maig.
Després d’un any patint la greu crisi de la pandèmia, el dissabte, el sindicalisme alternatiu (Co.Bas, CGT, IAC, Solidaritat Obrera, COS i la CNT), juntament amb col·lectius com Marees Pensionistes, Moviments per l’habitatge, sindicats estudiantils, organitzacions polítiques i moviments populars i activistes vam sortir als carrers de Barcelona, al Passeig de Gràcia, a fer una denúncia contra el sistema capitalista que oprimeix i explota a la classe treballadora, i que els governs de diferents signes i la seva gestió criminal de la pandèmia ens han ofegat encara més.
Sota consignes com ‘‘Visca la lluita de la classe obrera’’, exigint ‘’A igual treball, igual salari’’ per a les dones, les migrants i les joves, la manifestació va recórrer el Passeig de Gràcia fins a Plaça Catalunya. Les provocacions de la ultradreta de VOX a Vallekas durant la campanya electoral a Madrid, sens dubte, van incentivar clams contra la ultradreta, el feixisme i contra els CIE i va quedar clara que nativa o estrangera som la mateixa classe obrera. La crisi i la mala gestió de la pandèmia també van ser motiu de reivindicació: exigint l’alliberament de les patents, el repartiment de la riquesa, el dret a l’habitatge i en defensa dels serveis públics. Contra la precarietat i la temporalitat, molt conscients que les més precàries són les més imprescindibles (en referència a les sanitàries, caixeres, serveis de neteja, SAD, etc.) i sense oblidar a les represaliades. No van faltar les consignes contra el rei emèrit, contra la corrupció, demanant la fi de la repressió a les que lluiten i exigint drets democràtics com la lliure expressió i l’autodeterminació.
La jornada va demostrar que existeix un sector de la classe obrera i el moviment popular disposat a enfrontar els atacs que preparen la patronal i els governs. Celebrem que hagi sigut possible reunificar tants sectors en lluita i pensem que aquest és el camí a seguir d’ara endavant. Cal continuar unificant les lluites i tornar als carrers per a construir una sortida obrera i socialista a la pandèmia i la crisi!
A Madrid
La manifestació a Madrid, convocada pels sindicats Alternativa Sindical de Clase (ASC), Comisiones de Base (Co.Bas), Plataforma Sindical de la EMT, Sindicato Asambleario de la Sanidad (SAS) i Solidaridad Obrera, va arrancar des del carrer Atocha passades les dotze del matí. L’assistència de diferents col·lectius i organitzacions polítiques que s’adheriren a la convocatòria (Casapueblos, Colectivo Nueva Semilla, Coordinadora 25S, Comunistas de Castilla-Madrid, Corriente Roja, Iniciativa Comunista, Izquierda Castellana, Juntas X la Pública, Madres Contra la Represión, Marchas de la Dignidad 22M Madrid, Organización Comunista Revolución, Partido Comunista de los Pueblos de España, Partido (m-l) de los Trabajadores, SI.L.VI.A, Yesca), així com la presència d’algunes lluites importants organitzades al voltant de la Coordinadora General de Pensionistes de Madrid, la Coordinadora Madrileña de Interinos en Fraude, l’Asamblea de Barrios y Pueblos, li van donar a la manifestació una enorme combativitat que es va veure reflectida en les diferents reivindicacions i pancartes pròpies.
Rere la pancarta de capçalera ‘’TODO PARA LA CLASE OBRERA’’, les més de dos mil manifestants allà congregades (amb presència notable de moltes joves), no deixaren de corejar ni un sol moment les diferents consignes que es cridaven des del camió de la capçalera, en defensa dels serveis públics i les pensions, els drets i conquestes obreres, contra la precarietat, contra el feixisme i la repressió i en un dia de lluita internacional tampoc van faltar les consignes a favor del poble palestí i el poble sahrauí.
Cap a les dues de la tarda, a la Plaza de las Porvincias, molt propera a la Plaza Mayor, es va procedir a la lectura del Manifest Unitari i es va fer un recordatori de totes les persones víctimes d’aquesta pandèmia, mencionant de forma especial als companys Javier Paredes de Solidaridad Obrera de Konecta i Carlos Sáez de Telefónica.
Pels sindicats, va intervenir en primer lloc Teresa Rodríguez d’ASC, reclamant ‘’la necessitat de lluitar organitzadament i fer fora el feixisme dels barris i les institucions’’, a continuació va parlar el nostre company Ángel Luis Parras en nom del sindicat Co.Bas (vegeu tota la intervenció al vídeo adjunt) i Manuel Fernández de Solidaridad Obrera que va advertir que ‘‘està molt a prop el col·lapse capitalista, i que el poder està preparant el feixisme per reprimir-nos’’, cridant a l’organització massiva ‘‘per fer una societat diferent i alternativa a la caòtica i injusta actual, tasca que només pot fer la classe obrera’’.
Després dels sindicats van intervenir les diferents representants de la lluita de les Pensionistes, dels Interinos/as en fraude, la lluita del poble palestí i l’Asamblea de Barrios y Pueblos. En nom d’aquest últim col·lectiu va intervenir el company Alfon, que el passat 15 d’abril complia definitivament la seva injusta condemna, recuperant d’aquesta manera la llibertat definitiva. Alfon, va fer un crida ‘‘a que la joventut s’organitzi per lluitar, a sortir a les places i barris a parlar amb la gent, a sortir als carrers, un terreny que ha sigut, és i ha de seguir sent de la joventut combativa’’. Les últimes intervencions van ser d’algunes organitzacions polítiques allà presents entre les quals es trobava també Corriente Roja. Al voltant de les tres de la tarda i amb un petit grup cantant ‘‘La Internacional’’ concloïa definitivament aquest 1r de maig, que com es va demostrar ha de servir per seguir consolidant aquesta UNITAT necessària i entre totes enfrontar la misèria a què ens volen conduir i recuperar els drets que ens han tret en aquests últims anys.
A Sevilla
A Sevilla, vam participar juntament amb altres organitzacions a la manifestació convocada per la plataforma intersindical ‘‘La Lucha está en la Calle’’ (conformada per Co.Bas, CGT, CNT, SAT, USTEA i ASC) que va començar a les 11h a la rotonda de San Lázaro i va acabar a l’Alameda. Prop de 3.000 persones van participar-hi per denunciar l’atur i la precarietat que viu la classe treballadora a causa de la crisi sanitària, econòmica i social i la falta de mesures eficaces del govern per revertir aquesta situació, mentre que els beneficis de la patronal segueixen augmentant. Les companyes van posar en relleu diversos conflictes, com el dels bombers forestals, que denunciaren la seva contractació fraudulenta i el desmantellament del seu dispositiu per part de l’administració. Davant d’això, vam defensar que reprendre la mobilització i la lluita és l’únic camí.
A Galícia
A Corunya vam estar presents a dues manifestacions: la de CUT-CGT amb el Sindicato de Elevación i a la convocada per la CIG.
CUT-CGT-SE sota el lema ‘‘A clase obreira segue en loita’’ van difondre la iniciativa contra el frau de llei dels interins/es en la que CUT fa un temps que hi treballa, i també van reunir com és habitual a un sector divers lligat als moviments socials i antifeixista, que va brindar un emotiu homenatge al company Portela de CUT.
CIG és el sindicat amb més delegats/es de Galiza, i la seva manifestació es centrava en l’exigència de derogar la reforma laboral i pel futur industrial de Galiza. Comptava entre altres amb representacions de companys/es de la refineria amenaçada per un ERTO, de les tendes d’Inditex i les seves subcontractes; i també visibilitzaren a sectors que s’han deixat la pell durant la pandèmia com l’ajuda a domicili o la neteja.
Ambdós grups, que no van coincidir en el seu recorregut, van denunciar que la pandèmia ha sigut l’excusa per profunditzar els atacs a la nostra classe. De fet, l’any passat la manifestació del 1r de maig organitzada per CUT a Vigo va ser prohibida. També van aprofitar per exigir l’alliberament de les patents de les vacunes. La nostra petita intervenció es va centrar a assenyalar que és un error que organitzacions que moltes vegades col·laboren en la lluita, convoquin per separat el 1r de maig i fem una crida a la unitat de la classe obrera per lluitar.