Un any més, hem commemorat el 8 de març, dia de les dones treballadores, amb memòria i lluita.
Corrent Roig vàrem participar a la manifestació unitària de Barcelona juntament amb el sindicat co.bas, que duia com a lema “Avui com ahir: Dones treballadores, organitzades i en lluita”, recordant les qui ens han precedit, les qui varen enfrontar el franquisme i la mal anomenada Transició i a qui portem en el nostre ADN les qui seguim lluitant a dia d’avui pels drets que encara no hem aconseguit.
A la manifestació van predominar els càntics i les pancartes contra la violència sexual, cosa que no és d’estranyar després de les vergonyoses actuacions judicials de Mouliáa, Juana Rivas o Jennifer Hermoso, per això vam estar cantant consignes denunciant la presència del franquisme i el masclisme al sistema judicial i una de les nostres principals demandes enguany ha sigut la depuració de jutges i jutgesses que hagin dictaminat sentències masclistes o estiguin vinculades amb el franquisme ideològicament.
A igual treball, igual salari; per una educació sexual inclusiva i de qualitat, contra els CIES i l’Europa racista o recursos per a combatre la violència varen ser algunes de les consignes que vam cantar durant tot el recorregut. També vam deixar ben clar el compromís amb tots els col·lectius oprimits i per això vam cridar que no és feminisme sense les dones trans. I perquè el 8 de març és un dia de lluita i un dia que es va crear per reivindicar la lluita de les dones treballadores, vam deixar clar també que no és igual una dona treballadora que una empresària patronal, perquè per molt que el govern es vulgui rentar la cara, no s’és feminista ni especulant amb el preu de l’habitatge, ni pactant reformes laborals que ens condemnen a la precarietat i la temporalitat.
Com no podia ser d’una altra manera, i com a dia internacional que és el 8M, també vam recordar les dones palestines que resisteixen l’estat colonial i genocida d’Israel, per això vam cridar Visca la lluita de les dones palestines! Palestina, llibertat! No és una guerra, és un genocidi!
També vàrem participar en la manifestació de Sabadell, en la qual es van mobilitzar al voltant de 500 lluitadores i activistes de diferents moviments socials com la PAHC Sabadell, Justa Revolta o L’Obrera.
A Terrassa, juntament amb les companyes de Somos Barrio també vam voler sortir al carrer amb les nostres pròpies reivindicacions. L’Ajuntament de Terrassa, però, tenia uns altres plans: va aprofitar la manifestació per rentar-se la cara, fent que cap altre moviment i/o organització es sentís interpel·lada a participar-hi, sota l’excusa de “els drets de les dones no són política”. A Somos Barrio i Corrent Roig ho tenim ben clar: els drets de les dones són una qüestió MOLT política, sobretot quan un 30% de les llars ateses per risc de pèrdua de casa seva són famílies monomarentals. Somos Barrio ho diu ben clar: els desnonaments també són violència envers les dones, la precarietat a la que ens sotmet el sistema capitalista s’agreuja en el cas de les dones treballadores i per això el 8 de març sortim al carrer a denunciar-ho i a denunciar els governs que, darrere de la careta del feminisme, segueix aplicant polítiques de misèri a favor del capital, els bancs i la patronal.
